Nacida y criada en Alcoy, miembro del Casal desde el primer día, crecí convencida de que la Fiesta, como el coñac, era cosa de hombres. Tras un par de desilusiones, la primera por no poder ser Sant Jordiet, la segunda por no poder ser hombre y conseguir, de esa forma, resolver algunos de los problemas […]

Fonèvol valora molt positivament l’augment espectacular de la participació de les dones en la festa, sobretot en l’Alardo, les Dianes i les esquadres. Tanmateix no podem oblidar que estem molt lluny de la igualtat.

Alguns el consideren un mur; altres pensen que pot obrir portes. Les persones més pràctiques diran que pot donar punts en les oposicions a funcionari públic. Els pares i mares veuen en ell la paraula futur. Els col·legis, un signe de prestigi, un reclam i, per què no dir-ho, una forma d’augmentar els seus ingressos.

L’altre dia vaig ensopegar amb un llibre de Cristina Garcia Rodero, una prestigiosa fotògrafa manxega que, a més d’haver col•laborat amb reconegudes revistes nacionals i estrangeres i d’haver exposat en sales de mig món, va ser la primera persona de nacionalitat espanyola en formar part de la reeixida agencia internacional de fotografia Magnum.

Aquest escrit –ple d’ironia, veritats i bones intencions– està dirigit a homes i dones alcoianes que no volen saber res d’un dels fets més memorables dels últims temps a la nostra ciutat: l’arribada, amb molts esforços, del segle XX a les estructures de la Festa de Moros i Cristians.  

Johan Cruyff se nos va al otro mundo en uno de esos Jueves Santos que brillan más que el sol. Johan Cruyff se nos va a otro mundo sin haber avanzado ni un solo milímetro en su perpetua lucha por expresarse en un castellano correcto; legándonos a todos un idioma personal e intransferible, que a […]

Tot i que sona a línia aèria de baix cost el lapsus linguae és un error que es comet a l’hora de parlar. Una ficada de pota, en llenguatge clàssic, o un epic fail com dirien els nostres fills. Però atenció, no totes les errades expressades amb la boca són lapsus linguae.

Com la gran part dels que treballem a Alcoi en una oficina, acompanyem els matins escoltant Radio Alcoy, com un amic xafarder ens va contant si l’Alcalde ha reparat els semàfors del Camí, si la policia local ha acabat fent les paus, o fins i tot ens ofereix un vestit de Bequetero de 5 a […]

En una carta solemne, el director de El País informa a sus empleados de la inminente desaparición de la edición en papel del primer periódico de España. Te acercas al cine y disfrutas con Spotlight, una de esas maravillosas películas americanas de periodistas en las que un grupo de intrépidos reporteros arregla el mundo desde […]

Si mirem arrere i ho comparem amb el present, observarem que les demandes que Fonèvol ha fet al llarg dels anys estan portant-se a terme, molt lenta però inexorablement.

Al mes d’agost, la nit dels dissabtes és una excusa per parlar a la fresca,  envoltats de natura i de sorolls de grills i camping gas. Això ho vaig aprendre fa quinze anys, quan teníem una caseta familiar llogada a Agres. Si sóc sincer, és l’única cosa que enyore d’eixos estius de la meua adolescència.

Hace unas semanas  tuve  la oportunidad de oír a Ximo Llorens en Radio Alcoy. Narraba un artículo de opinión  llamado “Més que un Potosí”. (Se puede oír o leer en la página digital de dicha emisora).