Al mes d’agost, la nit dels dissabtes és una excusa per parlar a la fresca, envoltats de natura i de sorolls de grills i camping gas. Això ho vaig aprendre fa quinze anys, quan teníem una caseta familiar llogada a Agres. Si sóc sincer, és l’única cosa que enyore d’eixos estius de la meua adolescència.
Hace unas semanas tuve la oportunidad de oír a Ximo Llorens en Radio Alcoy. Narraba un artículo de opinión llamado “Més que un Potosí”. (Se puede oír o leer en la página digital de dicha emisora).
Enero del 2006 Un chaval gana un millón de dólares con una idea tan sencilla como chorra: diseña una página con una retícula de 1000 x 1000 píxeles y vende el espacio a un dólar el píxel.
L’altre dia ens va sorprendre, i en alguns casos trasbalsar, la noticia de que el Grup Socialista de les Corts Valencianes haguera demanat la compareixença davant la Comissió Parlamentaria (l’òrgan que ha de dissenyar la futura ràdio i televisió pública) de Ximo Rovira i Josep Ramón Lluch. Tothom dempeus.
Dia 23 de febrer de 1981, entorn les 18:22 hores i sent interromput en la votació el diputat Manuel Núñez Encabo (PSOE), entrava al congrés el colpista Antonio Tejero Molina al conegut crit de “quieto todo el mundo”, que va ser silenciat més tard amb el pacte del capó, pacte pel qual es posava fi […]
M’agrada el futbol americà. No és moment per a explicar la meua història, però sí, sóc d’eixes persones que no es van conformar amb les informacions de tres minuts –calcades any rere any– sobre la Superbowl. Tampoc sóc del club dels tòpics o dels que confonen rugby i football. No cal dir que vaig vore […]
Esto no es Hawái, ni la playa de Gandía, ni Bellreguard, ni una urbanización de Miami. Esto es Alcoy y está debajo de un puente. Con su legendaria capacidad para encontrar lo insólito en lo cotidiano, Paco Grau ha sacado de contexto los bloques de viviendas de La Estambrera y nos ha colocado ante una […]
Una mala temporada la tiene cualquiera, pero lo de Leonardo DiCaprio en “El renacido” pasa de castaño a oscuro. Todas las maldades del salvaje Oeste parecen confabularse contra este desgraciado trampero.
De mostrarse firme y frío, sensato, realista, de no dejarse ganar, por ejemplo, por divos o mitos que al cabo nada tienen que ver con uno, uno adquiere quizá cierto prestigio, un aura como de madurez, pero sin duda pierde corazón. Y sin corazón, por más que uno se empeñe, llegar a los objetivos se […]
Vaja per davant que l’episodi VII de la Guerra de les Galàxies em va agradar, em va resultar entretingut, em va evocar aquell llunyà 1977 quan vaig perdre la virginitat en qüestions galàctiques a les butaques del Cinema Goya
Benvolgudes magues, Gràcies pels regals dels anys anteriors: la participació de les dones en les Dianes, la presència d’una dona en el Casal, una figura femenina en el Museu de la Festa, festeres en el Tirisiti,
La reacció social respecte a la incorporació de dones de ple dret en les festes ha passat en els últims dos anys del rebuig a l’ovació.
