N’estic segur, que com tants altres, i en part jo mateix; ara fa uns segons, vostè s’ha marcat un punt perquè coneixia aquesta successió de moviments que posa títol al present text. Pot ser ho està fingint, perquè acaba d’aterrar en aquest nou diccionari d’entre les seixanta quatre rajoles bicolors, o simplement seguirà llegint per saber de quins afers li parlo. Sigui quina sigui l’opció correcta, li presento els meus respectes.
Estem gaudint d’un curt temps de fascinació, elogi i apropament cap a un dels esports, partides, jocs, o com li vulguin dir, més antics de la historia humana. Tota una representació de l’elenc cultural, social i estamental de la ciutadania. Una batalla repleta de símbols, nomenclatures, i al cap i a la fi de sols dos rivals que s’enfronten amb els seus pensaments com a única arma a la mà. Ha estat gràcies a la mastodòntica productora de cine i serials de televisió, i que tots ja coneixem, que vivim un allau de febre pels escacs, un allau d’apropament, ara sí, a la cultura, a la intel·ligència i al voler pensar un poc més i millor, amb cap altra intenció que millorar i passar-ho be. No se m’acut millor propòsit a tractar de gaudir.
És clar que la influencia televisiva i dels mitjans ens aboca la major part de les vegades a contingut addictiu, consumit en sèrie per no quedar enrere de les opinions d’entretemps als nostres colectius, però a vegades sorgeixen menuts miracles com aquest darrer, amb el serial de la noia que juga un “1.d4 d5 2.c4”.
De la mateixa manera si em permeteu, un nou vocabulari forma ara part de la conversa d’actualitat, dels vídeos continus a la pantalla menuda. Molts més individus coneixen ara de que tracta una “Defensa Berlinesa” sense pensar que es tractava de l’últim moviment a la segona guerra mundial, o d’una apertura italiana, que per desgràcia no te res a veure amb les de Rossini o Verdi, però ara us explicaré… Hem estat vertaders testimonis de que si ens posen un caramel a la boca, l’engolim sense saber el sabor, i a vegades pot resultar inclús bo per a la salut. De la mateixa manera, tot açò ens fa enyorar pot ser una presència més continua d’esglaons lleugerament més culturals als mitjans i plataformes televisives. De segur que tots rebem ofertes, amb tot de productes inclosos per la llar, on, a part de la millor de les connexions a la xarxa, ens venen tota una lliga de futbol, les finals de totes les copes imaginables o un canal emetent 24 hores cadascuna de les curses possibles. Canals que de segur el més menut de la casa sap recitar com la taula de l’1, però permeteu-me dubtar si es coneixen de la mateixa manera canals com Mezzo, ORF, Arte… No recordo haver rebut ofertes pel paquet televisiu a casa amb el Digital Concert Hall de la Filharmònica de Berlin, o una possible subscripció a l’Orchestre de Radio France. Canals que sols emplenarien un dial més al comandament, i que pot ser si s’ofertaren, rebrien més públic de l’esperat.
Mots com Forma Sonata, amb conceptes tan senzills com dividir un moviment musical en tres seccions; Cadència, o Scherando, podrien ara sonar amb la mateixa naturalitat amb que s’acaben d’incorporar al llenguatge de molts, els meravellosos Enroc, Defensa Siciliana, o ara sí, Gambit de dama. No costa gaire tractar d’enriquir la nostra societat, amb menuts gestos, amb una cultura més present als espais quotidians i als mitjans sobretot, i amb una intel·ligència més activa que de segur que ens fa gaudir molt més de tot el que ens envolta.