Voldria llançar una xicoteta reflexió al voltant del «cartell» de Festes.

No cauré en si l’estètica ha de ser així o aixà; en si ha de ser un quadre o una foto; en si el «cartell» ha de fer-lo —o no— un/a artista alcoià/ana; en si és NOMÉS per als alcoians; en si hauria de…

No.

He escrit ja, insistentment, al llarg dels anys, exposant el meu punt de vista sobre la gestió i ús del tema que ens ocupa.

Tireu d’hemeroteca si voleu.

A mode de resum, us dic que defensava un concurs obert amb un jurat «competent». I que, en cas de ser triats a dit, denunciava el «ninguneig» sistemàtic a la bona quantitat de comunicadors/es gràfics/es (estudis, freelance, etc.) nadius i forans, als quals se’ls nega l’oportunitat de mostrar el que tan bé saben fer.

Però —com deia Ovidi—, «m’he cansat».

Tan sols diré que l’Ajuntament continua tenint un problema de gestió que paguem econòmicament tots els ciutadans. Eixe problema es diu «mentalitat de docte cagalló».

I és que no m’explique com se li paga a algú per fer un cartell (sense cometes, ara) i que no es puga emprar ni en marquesines, ni en els tòtems de les entrades d’Alcoi, ni en premsa… Això és no saber diferenciar entre el s. XX i el s. XXI.

És tirar els diners. I a més, és no saber treure-li el partit comunicatiu a eixa particularitat «tan nostra» de penjar cartells en qualsevol edifici del nucli urbà.

En fi. Una llàstima.

PS. Que quede clar, qui menys culpa té és l’artista que rep l’encàrrec. És l’encàrrec (i qui el fa) el que ha de ser reformulat d’una vegada ja.