Destacados
Punto de vista
Eixos penjats que escriuen
...tots aquests que no paren de xerrar, els uns amb els altres, sense fer-se cap fotografia ni consultar el telèfon, que són, que pretenen, què hi fan, en aquest món?
Acabe d’arribar d’un viatge que m’ha dut a L’Ametlla de Mar, una deliciosa localitat de les Terres de l’Ebre, al Principat. Allí ens vam aplegar un bon grapat de professionals i aficionats a l’escriptura per presentar-hi un llibre de relats de creació col·lectiva, el títol del qual en recomana la lectura a la vora del […]
Punto de vista
En torno a los peligros del Síndrome del Sumby
Los alcoyanos hemos convertido la nostalgia personal en un instrumento de análisis de la realidad social y económica de nuestra ciudad
Cualquier alcoyano con más de 60 años en las costillas recuerda el maravilloso diseño de la botella de Sumby: un refresco estrictamente local, que forma parte de nuestro patrimonio sentimental y cuya memoria es idolatrada por muchos paisanos, que creen que la llegada de la Fanta y de la Coca Cola fue el primer capítulo […]
Punto de vista
Locutor
Temps era temps, quan encara existien els dinosaures, que hi havia un conegut locutor de ràdio que estava en contra de la igualtat en la festa. Aquell locutor va dir, a través de les ones, que si un dia en la seua filà entrava una dona ell es posaria una falda prisada. Com diria el […]
Punto de vista
Castor i pagar el beure
Un article on es demostra que el que no pot ser no pot ser i a més és impossible, encara que coste una pasta.

Per bé que ningú no sap exactament què és la realitat, és tan real que tard o d’hora acaba per imposar la seua evidència. De manera que tots els intents per amagar-la o escamotejar-la a la llarga estan condemnats al fracàs. Va passar amb aquells filets de plastilina de Rajoy que es van convertir prompte en el major desastre ecològic de les últimes dècades. O amb l’accident de metro de València, els morts i ferits del qual van carregar sobre l’esquena del maquinista, que a més ja era cadàver i no podia dir ni mu, per estalviar-se el deure de donar la cara i assumir responsabilitats.

Per no dir res sobre l’aforament exprés de l’exrei, fet amb la nocturnitat de la majoria del PP i la traïdoria dels cleptòmans del poder, per molt que per la realitat del fum que et fa tossir és fàcil localitzar la realitat del foc que et crema. En aquest cas tenim un bonic exemple de com funciona la igualtat dels ciutadans (o fóra millor dir-ne súbdits?) davant la justícia en un estat de dret o de com blindar una realitat tan evident i vergonyosa que faran mans i mànigues perquè no isca a la llum i continuar el festí entre visques i aforaments. Els exemples sobre aquesta opacitat sinistra són tan abundants i coneguts que farem bé de no cansar el lector. Però el recent i espectacular cas de Castor sí mereix ara algun subratllat per tot el que està traient a la llum, no en forma de gas sinó de pura podridura. ¿Per què els inventors d’aquest trasto inútil i contaminant col·locat a vint quilòmetres de Vinaròs van elegir el nom del popular rosegador per a una cosa tan lletja i un negoci brut tan perillós per als indígenes? A més dels perjudicats directes (tots els contribuents) per la maniobra de don Florentino Pérez, amo també de l’empresa Real Madrid, i altres energúmens, el govern del Canadà, on el popular mamífer és mascota nacional, hauria de personar-se en una querella contra aquest frau. ¿Què els devem haver fet, o què no els hem fet, a aquests senyorets de Madrid còmodament instal·lats en despatxos blindats perquè ens òmpliguen la terra de terratrèmols, neguen primerament i reiterada la relació entre la causa i els efectes dels sismes i acaben finalment baixant del burro del Castor, no sense abans haver-se assegurat la substanciosa suma de 1.600 milions d’euros que l’Estat haurà de tornar-los en concepte d’indemnització perquè la realitat és molt tossuda, fins i tot amb gent de molta pasta? Faves comptades: don Florentino s’embutxaca la inversió i no perd ni un duro en un negoci que ja era ruïnós abans de nàixer i que figurarà en els manuals d’economia com el paradigma d’un mercat lliure i sense riscos sota el paraigua del Boletín Oficial del Estado (espanyol, amb perdó). Endevine l’amable lector, com en el cas de l’aeroport de l’abuelito, qui desmuntarà el muntatge i qui pagarà el beure sense haver-se fet ni un colp. Premi!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Mercè Frau says:

    Totalment d’acord amb tú, Manel. Jo ja et seguía al «Levante» (no et feia vergonya signar en un periòdic amb aqueix nom?) i per aixó no es cap sorpresa. N’estem, doncs, d’acord en tot. O en casi tot, perque, anem a veure, lo de fer tan i tan palés, i tan i tan repetitiu que el munt sencer de les nostres desfetes acaba, ves per on, sempre tenin a veure amb «Madrid», sembla, Manel, manía persecutòria.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario