Permeteu-me retrocedir a la campanya electoral de les eleccions catalanes 2015 i fixem-nos en els programes electorals

(www.europapress.es/especiales/elecciones/catalanas/2015/27s/programas/)

Junts pel Sí duia la creació d’un Estat Independent. Cite textualment: ‘El procés cap a la creació d’un Estat independent s’origina a partir del mandat democràtic obtingut a les urnes el proper 27 de setembre. Si els ciutadans de Catalunya escullen una majoria de diputats a favor de la independència, el Parlament acabat de constituir aprovarà una declaració solemne en la qual es proclamarà que, en virtut del mandat rebut de la ciutadania, comença el procés d’independència’

La CUP -CC deia: ‘Forçarem la ruptura amb els estats espanyol i francès a través de l’exercici del dret a l’autodeterminació del poble català i apostarem per una República Catalana que abraci el conjunt del territori nacional, de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar. Cal la ruptura immediata amb el marc jurídic i polític de l’Estat espanyol mitjançant una Declaració Unilateral d’Independència (DUI), que ha de ser la primera acció del nou Parlament’

Tanmateix Catalunya Sí Que És Pot (CSQP) escrivia al seu programa: ‘Si hi ha voluntat política és possible acordar la celebració d’un referèndum o consulta amb garanties per conèixer la voluntat de la ciutadania de Catalunya i impulsar, si cal, els canvis jurídics necessaris. Per Catalunya Sí Que Es Pot l’exercici del dret a decidir passa necessàriament per una consulta o referèndum amb garanties per conèixer l’opinió del poble de Catalunya sobre el seu futur polític’

Tant Junts Pel Sí com la CUP-CC duien al seu programa la Declaració Unilateral d’Independència i formalment l’Estat accepta l’existència de partits independentistes perquè es declara Democràtic i Estat de Dret. Es treu una majoria absoluta de parlamentaris a favor de la independència, però no la majoria de vots ( 47,7%), i consideren no assolit l’objectiu donat el caràcter plebiscitari empleat en la campanya electoral.

Van decidir iniciar una negociació amb el govern per pactar un referèndum i poder així fer un plebiscit autèntic però ha estat impossible.

Sols el coratge, l’enuig de sentir-se menys-preuats, una societat civil forta, arrelada a la terra, la seua llengua i la seua cultura, i un concepte tant íntim, emotiu i fort com el Dret a Decidir ha permès arribar fins ara.

Per cert si hagueren aconseguit més del 50% de vots en les eleccions del 2015 tindrien tota la legitimitat democràtica per declarar la independència. Creieu que l’Estat ‘democràtic’ i de ‘dret’ ho haguera acceptat? Ni de conya. Però internacionalment seria respectada i l’Estat Espanyol no podria fer la repressió amb tanta tranquil·litat.

Aquesta consideració és clau per visualitzar el que està passant a Catalunya. El govern de l’Estat, Ciutadans i el PSOE, amagats sota les faldilles de la justícia ( Tribunal Constitucional, Fiscalia, Jutges, Tribunal de Cuentas) , la Policia nacional i La Guardia Civil i menejant-los com a titelles ha intervingut la Generalitat econòmicament, i amenaçant a totes les persones i organismes que han de col·laborar amb el referèndum, violentant drets personals i advertint de càstigs futurs per actes no realitzats. El més curiós és que el organitzar o participar en un referèndum no és delicte en el Codi Penal.

Tenen pànic que una riuada de gent surta el diumenge a votar a pesar de tots els entrebanc, perquè li donaria legitimitat democràtica per a declarar la independència.
Clar això no ho poden permetre perquè les elits que manen a Madrid es miren la cartera i pensen ‘Ei, que perdem la quarta part del diners, i com paguem el deute del Regne d’Espanya si aquests marxen?’

Aconseguiu la llibertat de l’Estat Borbònic, de tot cor.