Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
Col.lisions
No calia ser un expert per endevinar que l'impacte produiria una explosió de dimensions còsmiques

Estava fullejant el periòdic quan de sobte, davant els meus nassos, es va produir una gran col·lisió entre dues notícies en un punt indeterminat de la pàgina. L’una viatjava a la velocitat de la llum i informava, amb pèls i senyals, que el País Valencià era el territori on més treball s’havia destruït en els últims temps; l’altra, a la mateixa velocitat i en direcció oposada, que el Govern valencià preparava una votació a les Corts contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya i el reconeixement a la realitat històrica i cultural dels Països Catalans.

Analitzat en un ràpid colp d’ull el material de què estaven compostes les notícies, els metalls pesats de la dura realitat de la primera i les diverses substàncies ígnies pròpies dels focs artificials de la segona, no calia ser un expert per endevinar que l’impacte produiria una explosió de dimensions còsmiques. Alarmat, vaig acostar-me a la finestra per comprovar l’abast del cataclisme, però per a la meua sorpresa tot continuava amb absoluta normalitat: el quiosquer i l’habitual tertúlia al seu local, la de la botiga de regals que regava les plantes, un frare traient el cap pel portal del convent, els xiquets que s’adreçaven a l’escola amb les motxilles a l’esquena, el trànsit nerviós de sempre, alguns transeünts en direcció al mercat o que en tornaven.

Vaig atribuir el meu alarmisme infundat (ara ho veia) a la mala nit passada per culpa de la primera basca important de la temporada i a la meua hipocondria política incurable. De fet, em deia per tranquil·litzar-me, de notícies que col·lisionen en una mateixa pàgina sense que esclate el món n’hi ha cada dia, sobretot quan consultes la premsa digital, que a fi de comptes és alimentada per espurnes elèctriques que carrega el diable. Ara comprenia com la ciutadania podia viure tan tranquil·la enmig de col·lisions de l’envergadura d’un Rus alcalde de Xàtiva, president de la Diputació que també vol ser-ho del Valencia CF, d’un alcalde de Cullera la desobediència irresponsable del qual provoca un incendi, la xifra quasi milionària que costarà vigilar l’edifici buit de Canal 9, la garantia que Camps va donar a la Fórmula I la vespra de la seua dimissió.

Per a què continuar? Vivim en una galàxia on hi ha hagut tantes i tan grans col·lisions, em deia, que han arribat a fer-se miraculosament, contra tota lògica científica, perfectament inapreciables. O és que potser vam ser engolits pel forat negre que va provocar alguna de les descomunals explosions dels últims anys i ara vivim en un món que no és aquest per molt que la premsa, per dissimular, ens n’informa puntualment? I el pitjor del cas és que ni ens n’hem adonat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario