Destacados
Punto de vista
El baile de los pajaritos
La pandemia, los políticos y una danza macabra e interminable
Pedirle a un político que no haga política es como pedirle a María Jesús y a su acordeón que no interpreten “El baile de los pajaritos”. Esta afirmación de Perogrullo es un paso imprescindible para explicar el principio, el nudo y el momentáneo desenlace del desastre sanitario que afecta al mundo desde hace un año. […]
Punto de vista
Alcoyano – Real Madrid: José Juan como síntoma
Ayer, un Alcoyano con diez demostró que es la moral y corroboró que la expresión “con más moral que el Alcoyano” no es solamente un refrán.
Ayer, una ciudad dolorida por la pandemia se permitió una pequeña tregua para la celebración constreñida de una hazaña nada habitual y rota, de nuevo, por las trágicas necrológicas matutinas. Y es que ayer el Alcoyano no sólo le hizo frente a un gigante sino que consiguió doblegarlo. Un Real Madrid que terminó jugando con […]
Punto de vista
Del Alcoyano, el COVID-19, los altavoces mediáticos y la moral
CD Alcoyano 2020-2021 - Los que le ganaron al R.Madrid
l Alcoyano es a Alcoi el que el Real Madrid es a Madrid y Madrid España dentro de España. Y Alcoi, que desde hace mucho es una ciudad olvidada, tanto mediáticamente como por las administraciones, de repente recibe atención desmesurada de cámaras y micrófonos.
Punto de vista
Col.lisions
No calia ser un expert per endevinar que l'impacte produiria una explosió de dimensions còsmiques

Estava fullejant el periòdic quan de sobte, davant els meus nassos, es va produir una gran col·lisió entre dues notícies en un punt indeterminat de la pàgina. L’una viatjava a la velocitat de la llum i informava, amb pèls i senyals, que el País Valencià era el territori on més treball s’havia destruït en els últims temps; l’altra, a la mateixa velocitat i en direcció oposada, que el Govern valencià preparava una votació a les Corts contra la declaració de sobirania del Parlament de Catalunya i el reconeixement a la realitat històrica i cultural dels Països Catalans.

Analitzat en un ràpid colp d’ull el material de què estaven compostes les notícies, els metalls pesats de la dura realitat de la primera i les diverses substàncies ígnies pròpies dels focs artificials de la segona, no calia ser un expert per endevinar que l’impacte produiria una explosió de dimensions còsmiques. Alarmat, vaig acostar-me a la finestra per comprovar l’abast del cataclisme, però per a la meua sorpresa tot continuava amb absoluta normalitat: el quiosquer i l’habitual tertúlia al seu local, la de la botiga de regals que regava les plantes, un frare traient el cap pel portal del convent, els xiquets que s’adreçaven a l’escola amb les motxilles a l’esquena, el trànsit nerviós de sempre, alguns transeünts en direcció al mercat o que en tornaven.

Vaig atribuir el meu alarmisme infundat (ara ho veia) a la mala nit passada per culpa de la primera basca important de la temporada i a la meua hipocondria política incurable. De fet, em deia per tranquil·litzar-me, de notícies que col·lisionen en una mateixa pàgina sense que esclate el món n’hi ha cada dia, sobretot quan consultes la premsa digital, que a fi de comptes és alimentada per espurnes elèctriques que carrega el diable. Ara comprenia com la ciutadania podia viure tan tranquil·la enmig de col·lisions de l’envergadura d’un Rus alcalde de Xàtiva, president de la Diputació que també vol ser-ho del Valencia CF, d’un alcalde de Cullera la desobediència irresponsable del qual provoca un incendi, la xifra quasi milionària que costarà vigilar l’edifici buit de Canal 9, la garantia que Camps va donar a la Fórmula I la vespra de la seua dimissió.

Per a què continuar? Vivim en una galàxia on hi ha hagut tantes i tan grans col·lisions, em deia, que han arribat a fer-se miraculosament, contra tota lògica científica, perfectament inapreciables. O és que potser vam ser engolits pel forat negre que va provocar alguna de les descomunals explosions dels últims anys i ara vivim en un món que no és aquest per molt que la premsa, per dissimular, ens n’informa puntualment? I el pitjor del cas és que ni ens n’hem adonat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario