Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
Demà
Al País Valencià demà es visualitzarà, espere, el principi del final d'un cicle tenebrós

Us imagineu que a algun sàtrapa dels qui sovintegen per aquest país se li acudís prohibir la paraula demà? Reconec que la hipòtesi és poc plausible i fins i tot descaradament esbojarrada, però sense eixir-nos-en de la filologia, de més grosses n’hem vistes en els darrers lustres (i no cal que ens remetem, per exemple, als difunts programes de Canal 9).

En tal cas segur que el sol no deixaria per això d’emergir per llevant i d’amagar-se per ponent. Però a nosaltres seria com si ens haguessen arrancat un ull, o pitjor, un ull, la boca, el cor i part del cervell. Descobriríem amb estupor una paret en obrir la porta de casa, la inutilitat de calendaris i agendes, els horaris del tren i les cites, el futur simple i el compost, els mínims plans de vida que alberga l’adverbi de l’esperança per antonomàsia. Tot quedaria reduït a una immediatesa sense substància, barrada per les tenebres infranquejables de la nit. Sense la paraula demà i les esperances que ella projecta comptaríem les hores com un condemnat a mort, no podríem permetre’ns l’armistici de les obligacions que ens concedim cada dia i cauríem en la paràlisi de l’agonitzant davant la impossibilitat material de realitzar-les totes. Irremeiablement els nostres somnis tindrien cada nit el sabor agre de l’acabament, atrapats en l’espant d’un túnel sense fi. Si Estellés es definia com un “animal de records”, puix que el passat és en rigor l’únic que ens pertany, Papasseit capgirava la lògica de la temporalitat expressant “tot l’enyor de demà” en l’elegia més vitalista que s’haja escrit mai. Per sort encara hi ha demà, i probablement tornarà a eixir el sol encara que ploga, i podrem continuar vivint amb la confiança que a cap sàtrapa no se li acudirà prohibir-nos l’autèntica esperança (però més val no donar-los idees). I demà serà dia d’eleccions. Per la meua banda estic disposat a aferrar-me a aquesta perspectiva, convençut que a aquest demà el succeirà un altre i un altre… I que si bé és probable que demà, després del ritual de les urnes, no passe res d’extraordinari ni transcendental, també podria ser que s’hi obrís una escletxa, per xicoteta que siga, que anuncie els canvis necessaris: la pèrdua del suport suïcida al PP i el seu lladronici insaciable, la crisi del bipartidisme estirilitzant, l’augment del vot d’esquerres, alternatiu i sobiranista. Al País Valencià demà es visualitzarà, espere, el principi del final d’un cicle tenebrós, la força d’un adverbi que necessitem com l’aigua per viure. Però ja en parlarem demà, i despús-demà, i despús-demà no, l’altre. A les urnes, ciutadans!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario