Desperta el dia de Glòria en Alcoi amb un sol titubejant, que apareix per darrere Sant Mauro, però de seguida s’amaga entre els suaus núvols que cobreixen el matí. És diumenge de Glòria, però és un matí sense xiulitets, un matí de dol: els crespons negres hurien de cobrir cada balcó, cada encreuament o lloc visible d’aquest poble, d’aquesta comarca.

Aquest context deixa poques ganes o cap per a la diversió o la festa, encara que l’Associació de Sant Jordi ha fet un plantejament elegant: sortir al balcó en homenatge als qui ens han deixat, una manera de recordar les víctimes en un moment on no hi ha ni funeral, ni dol. Tan sols llàgrimes d’impotència. Ganes de celebracions? Pense que molt poques, un sentiment que tardarà a canviar.Des d’ahir som concients de la realitat de la catàstrofe humana que patim: 93 morts a la comarca, dels que la major part, més de la meitat amb tota probabilitat, són residents del geriàtric d’Oliver (no és una situació excepcional, ni a Espanya ni a França: els centres tancats estan patint una autèntica eclosió mortífera molt difícil d’aturar).

La Glòria de les Festes de Moros i Cristians se celebrava antigament dissabte de Pasqua a la tarda, després del «Toque de Gloria», però confesse que mai vaig aconseguir saber a quina hora exacta era. Això va canviar el 1916 i des de llavors és diumenge al matí, excepte quan el temps opina el contrari. Així va passar l’any passat, quan el desfile, conjuntament amb els dels xiquets va sortir al carrer dissabte a la tarda.

I va ser una Glòria important, perquè hi havia una pluralitat de representació, de festers i festeres, la qual cosa li va donar un cert caire d’esdeveniment. Nosaltres hi anàrem i en Sant Nicolauet gaudirem de la primera gloriera de la Lleganya, la qual cosa em va tocar el cor. Com vaig escriure l’endemà, més que cap altra cosa em va impressionar la «normalitat» del desfile…

Ah! Per cert, la Gloria sempre ha sortit al carrer en abril, excepte en 2011 que es va programar el 8 de maig, després d’una pluja intensa el 24 d’abril. Fins ara ha estat l’arrancà de festa més tardana de la història… fins al maleït i tràgic 2021 que estem vivint, que veurem com acaba.

A la fi, un matí de Glòria sense xiulitets, símbol de l’alegria i la felicitat.

Del Blog Allò que ix del teclat / Lo que sale del teclado. https://elblogdemarioc.blogspot.com/