Destacados
Punto de vista
Montserrat
Avui parlem d’una de les veus més encisadores del terreny musical i a la vegada de casa nostra
Des d’una de les bambolines de l’esquerra d’aquell gran escenari amb petites llumenetes, cap a les seves taules es disposava a entrar en escena. Un personatge més o pot ser el més important de tots, però sobretot un personatge que des de les més tendres hores, tornava a casa. El teatre del Liceu, el gran […]
Punto de vista
¿Hacia la tercera trilogía?
La cosa en Alcoy funciona, más o menos así. Unos cuantos centenares de alcoyanos se visten con  ropajes antiguos y circulan por la calzadas de las calles del centro con acompañamiento musical (tenemos de todo: moros deslumbrantes, pajes negros con gorrito rojo, guerreros medievales, reyes magos con toda la barba, amenazantes hordas de salvajes con […]
Punto de vista
¿Y si?
Con esto de que la II Feria Modernista de Alcoy va dedicada al escultor Lorenzo Ridaura, me estoy planteando un par de cuestiones. Solo un par. Y las sumo a mi lista de preguntas sobre todos nuestros grandes artistas. Lista que si sigo así, no se va a terminar nunca.
Foto: Paco Grau
Que vaya por delante que igual peco de exagerada. O que tengo muy altos los niveles de chovinismo alcoyano debido a la resaca modernista que todavía me dura.
Punto de vista
D’un país que ja anem fent
7 anys després de l’heroic sacrifici de Camps, tot el sistema comença a assumir la seua caiguda. Menys l’expresident.

‘Vaig a parlar de la dignitat dels valencians. Sobretot en la dignitat i en l’orgull de ser valencià’. Així començava Camps una roda de premsa on anunciava la seua dimissió el 20 de juliol de 2011. No només havien saquejat un poble, sinó que per a més inri ho van fer en nom de la dignitat dels valencians. Vergonyós. 7 anys després de l’heroic sacrifici de Camps, tot el sistema comença a assumir la seua caiguda. Menys l’expresident.

Els valencians venim d’un temps obscur. D’un país que havien deixat de fer. Un període on les males pràctiques eren les més comuns. Els governs del Partit Popular van hipotecar la reputació de les institucions del País Valencià. Van embrutar el nom d’un poble. El 24 de gener del 2018 els màxims defensors i col·laboradors de l’expresident Camps van indicar la seua absoluta responsabilitat.

Aquests megalòmans que es creien ser tot un poble eren, simplement, uns lladres en les institucions.

El ‘modus operandi’ era més vergonyós si cap. Les mossegades estaven tan institucionalitzades que els empresaris honestos van haver de patir una mena de repressió. El nivell al que havien arribat les males pràctiques era tan greu que no tenien el més mínim pudor per dir a un empresari que ‘estava mort empresarialment’, com el cas de Vicente Monsonís.

Ángel Luna, ex síndic del PSPV, va presentar una querella en 2009 pel presumpte finançament il·legal del PP. La resposta va ser una forta campanya de desprestigi. Luna i els que van dur la corrupció als tribunals eren “antivalencians”, mentiders i antidemocràtics. Tots una mena de vilans conjurats que s’enfrontaven a l’heroi Camps.

Sí, eixa va ser la realitat del País Valencià: corruptes sense escrúpols s’asseien als despatxos de les institucions des d’on les saquejaven. No els importava ni València ni els valencians. Al discurs de dimissió del 20 de juliol de 2011 Camps tancava dient: ‘Me’n vaig després d’haver mantingut el nom de Molt Honorable en lo més alt, en lo més fort i amb el major orgull (sic)’.

El país dels valencians sembla haver donat un gir de 360 graus. Ens hem alçat del malson de la corrupció. Hem hagut de canviar de govern i enfrontar-se als poderosos per tornar a tindre unes institucions al servei de les persones. El govern del botànic ha recuperat l’honestedat, la gestió vertaderament transparent i les bones pràctiques per a governar. No era una promesa, era una obligació. Sembla que els governants de l’actualitat estan en un punt antagònic als de l’era Camps. Sembla que eixa dignitat, eixe orgull i eixa honorabilitat dels valencians que l’expresident Camps creia encarnar, ara tornen, però de veritat, a les institucions. Sembla que podem tornar a cantar les esperances, com deia Raimon, perquè l’honest poble valencià viu de nou a un país que ja anem fent.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario