Destacados
Punto de vista
¡Bares, qué lugares!
Una divagación sobre urbanismo, casco histórico y hostelería
FOTO: PACO GRAU
A lo largo de los últimos 40 años, los alcoyanos hemos podido disfrutar de innumerables proyectos para recuperar nuestro casco antiguo, hemos asistido a decenas campañas para reactivar el centro histórico y hemos visto a políticos de todos los colores anunciar la inminente rehabilitación del corazón de la ciudad. Todas estas iniciativas han fracasado tras […]
Punto de vista
De Independentia
També caldria destacar que les idees de llibertat, tolerància i igualtat que en teoria eren les dels independentistes americans són també una altra trola.
Escena de la pel·lícula ‘El patriota’ de Roland Emmerich
Un dels primers temes del programa de Primer de Batxillerat de l´assignatura Història de Món Contemporani és la independència dels Estats Units i, clar, coincideix amb la Diada de Catalunya i el Nou d´Octubre valencià, la qual cosa invita a fer alguns paral·lelismes.
Punto de vista
Hogwarts
La primera impressió quan entres a la sala de juntes de l’ASJ és com la que degué tindre Harry Potter quan va entrar a Hogwarts. El mobiliari vintage i els costums també, però sense la il•lusió d’aprendre coses noves del protagonista dels llibres.
Punto de vista
D’un país que ja anem fent
7 anys després de l’heroic sacrifici de Camps, tot el sistema comença a assumir la seua caiguda. Menys l’expresident.

‘Vaig a parlar de la dignitat dels valencians. Sobretot en la dignitat i en l’orgull de ser valencià’. Així començava Camps una roda de premsa on anunciava la seua dimissió el 20 de juliol de 2011. No només havien saquejat un poble, sinó que per a més inri ho van fer en nom de la dignitat dels valencians. Vergonyós. 7 anys després de l’heroic sacrifici de Camps, tot el sistema comença a assumir la seua caiguda. Menys l’expresident.

Els valencians venim d’un temps obscur. D’un país que havien deixat de fer. Un període on les males pràctiques eren les més comuns. Els governs del Partit Popular van hipotecar la reputació de les institucions del País Valencià. Van embrutar el nom d’un poble. El 24 de gener del 2018 els màxims defensors i col·laboradors de l’expresident Camps van indicar la seua absoluta responsabilitat.

Aquests megalòmans que es creien ser tot un poble eren, simplement, uns lladres en les institucions.

El ‘modus operandi’ era més vergonyós si cap. Les mossegades estaven tan institucionalitzades que els empresaris honestos van haver de patir una mena de repressió. El nivell al que havien arribat les males pràctiques era tan greu que no tenien el més mínim pudor per dir a un empresari que ‘estava mort empresarialment’, com el cas de Vicente Monsonís.

Ángel Luna, ex síndic del PSPV, va presentar una querella en 2009 pel presumpte finançament il·legal del PP. La resposta va ser una forta campanya de desprestigi. Luna i els que van dur la corrupció als tribunals eren “antivalencians”, mentiders i antidemocràtics. Tots una mena de vilans conjurats que s’enfrontaven a l’heroi Camps.

Sí, eixa va ser la realitat del País Valencià: corruptes sense escrúpols s’asseien als despatxos de les institucions des d’on les saquejaven. No els importava ni València ni els valencians. Al discurs de dimissió del 20 de juliol de 2011 Camps tancava dient: ‘Me’n vaig després d’haver mantingut el nom de Molt Honorable en lo més alt, en lo més fort i amb el major orgull (sic)’.

El país dels valencians sembla haver donat un gir de 360 graus. Ens hem alçat del malson de la corrupció. Hem hagut de canviar de govern i enfrontar-se als poderosos per tornar a tindre unes institucions al servei de les persones. El govern del botànic ha recuperat l’honestedat, la gestió vertaderament transparent i les bones pràctiques per a governar. No era una promesa, era una obligació. Sembla que els governants de l’actualitat estan en un punt antagònic als de l’era Camps. Sembla que eixa dignitat, eixe orgull i eixa honorabilitat dels valencians que l’expresident Camps creia encarnar, ara tornen, però de veritat, a les institucions. Sembla que podem tornar a cantar les esperances, com deia Raimon, perquè l’honest poble valencià viu de nou a un país que ja anem fent.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario