Des que en 1997 la primera dona es va apuntar a una filà, hi ha hagut mols casos de discriminació: dones que es volen apuntar a una filà i no les deixen, xiquetes que no poden entrar en una filà mentre els seus germans no tenen problema, dones que tenien o tenen dret a esquadra i no se’ls permet fer-la, dones a les que se’ls demana una derrama que els seus germans no han hagut de pagar.
I una bona quantitat de casos que no han eixit a la llum pública, ja que queixar-se d’aquestes agressions està mal vist en el nostre poble.

Les dones que defensen que açò canvie han hagut d’escoltar tot tipus d’insult i, fins i tot, suportar xicotetes agressions físiques.

Les filaes són excepcionalment dolentes amb els hòmens que donen suport a les seues filles o parelles que volen ser festeres de ple dret, sometent-los a una violència de baixa intensitat però continuada fins acabar amb ells fora de les filaes.

Darrerament ha hagut xicotets canvis que ens fan mantindre l’esperança i pensar que les coses poden canviar.

Les passes endavant

– L’entrada de la primera festera va tindre conseqüències positives com l’admissió de xiquetes en algunes filaes com els Navarros que les van considerar iguals immediatament, altres van haver d’esperar, però van anar comprenent que no podien cobrar el mateix a xiquets i xiquetes, i considerar membres de la filà només als xiquets.

– Les poques dones que es van atrevir a apuntar-se a les filaes, van aconseguir que es veiés el problema, que abans semblava que no existia. Aqueixa visualització ha sigut molt important.

– Des d’aqueix moment hi ha hagut dones en les dianes, en l’alardo, com a banderins, desfilant al Mig Any, en les juntes directives i participant en molts dels actes. Fins i tot mares i companyes dels càrrecs han començat a tindre més protagonisme. Dones que participen a la retreta i als soparets, als assajos mixtos. Algunes filaes admeten a les vídues en alguns esdeveniments festers.

– Volem destacar positivament el canvi en el pensament d’alguns integristes recalcitrants.

La separació

Per contra, s’obri pas la màxima: «Los chicos con los chicos y las chicas con las chicas», ni en un acte que tenia un poc de mànega ampla com la segona diana es permet alguna xicoteta transgressió, l’Associació de Sant Jordi s’estima més que les dones de 25 anys vagen amb xiquetes de 10 que que s’acosten perillosament als companys masculins de la seua edat, fins i tot s’impedeix els germans i les germanes desfilar junts.

El comportament visceral

– Hem observat com el que la gent pensa sobre les festes no depèn del que el raonament ens indica, és més un conjunt d’idees que hem anat aprenent i hem absorbit en un acte de fe: “les d’Alcoi són les millors festes”, “La festa d’Alcoi és fidel a la Història”, “Mossèn Torregrossa va intercedir per a que Sant Jordi ens fera guanyar la batalla”.

– Si una persona va al jutjat per defensar els seus drets, fins i tot si guanya, és una “mala” alcoiana. Tot i que Fonèvol no ha anat al jutjat com a institució, valora positivament el fet que algunes dones s’atreviren a enfrontar-se a la poderosa Associació de Sant Jordi al jutjat i que guanyaren el judici. És una llàstima que la conseqüència no fos l’entrada immediata de les dones en la filà que havia infringit la legalitat, sinó que aquesta posés encara més entrebancs que hagueren portat a nous judicis i a una penosa peregrinació en el desert per part de les dones. De tota manera l’esforç va contribuir a desemmascarar la discriminació que sempre havien negat els festers i que va quedar provada.

Els pseudoraonaments, les fal·làcies

– “Les dones no anaven a la guerra” i la conseqüència és, per exemple, que els divendres del segle XXI no poden anar a la major part de les filaes a fer-se un vermut amb els seus amics. Açò té trellat?

– Les errades històriques de les nostres festes són esborronadores, només hem de pensar què fa la filà Judíos en el bàndol moro.

– “Doncs si elles volen eixir a festes, jo vull ser fallera major”, a vore, que de moment el nostre objectiu no és ser capità, només ser festeres, que per cert hi ha molts fallers hòmens i no ha passat encara res. De fet els fallers són els més nombrosos en les juntes directives de les falles, i moltes voltes tampoc les falleres tenen els mateixos drets que ells. I si realment el somni de tots eixos hòmens és ser falleres i posar-se eixes pintes, poden associar-se i nosaltres no els posarem entrebancs.

– “Nosaltres estem defensant la vostra feminitat”, això què és? Portar arracades en les orelles? Repartir romer durant l’entrà? Que el nostre trage porte pantalons si el dels hòmens porta falda? No disparar armes? Que si una dona dispara armes d’avantcàrrega en festes es converteix en un mascle? Es transforma si no du arracades? Si porta pantalons quan ells porten falda? Si no reparteix romer? Si no fa d’hostalera damunt una carrossa d’hòmens a taula?

La feminitat és personal i no tenim per què dictar el que és femení i el que no.

I si a un home li fa goig repartir romer, que el repartisca.

La culpa és de les dones

Darrerament ens diuen amb insistència que la major culpa de que no aconseguim els nostres objectius és de les dones, damunt!

Hi ha masclistes dels dos sexes, com també hi ha gent que vol la igualtat entre persones dels dos sexes. Ara per ara, com que els que estan en les filaes són majoritàriament els hòmens, són ells els que barren l’entrada a les dones. És cert que moltes actuacions de dones han ajudat a donar suport a la injustícia. Com també és veritat que hi ha almenys dues filaes que estan treballant bé per evitar aquests greuges. Però els pocs casos particulars no ens poden fer oblidar que la festa és sexista.

En els últims anys un grup significatiu de dones han deixat de ser sòcies de l’associació a causa del menyspreu de la institució envers les dones.

També ens pregunten com és que no hi ha cues de dones a les portes de les filaes per demanar entrar, i aleshores és quan els expliquem què és el sostre de vidre,una barrera que no es veu però està: si tot Alcoi, podríem dir que tot el món, ha vist el que els passa a les dones que ho intenten, no cal fer un llistat, tots coneixem els greus casos que s’han donat d’escarni públic a les dones o xiquetes que ho intenten, fins i tot des del Govern Municipal o la Conselleria de Justícia. Les dones no volen passar per eixes proves només per a eixir a festes, així accepten les sobres del pastís que els hòmens els ofereixen: trages sense drets, cadires per aplaudir, acompanyaments cars i efímers…

El carnestoltes i els vestits femenins 

L’altre mantra que repeteixen els immobilistes és que si les dones ixen les festes es convertiran en un carnaval, per evitar aquesta bèstia peluda del carnaval, han inventat 27 vestits nous, i estan en vies d’inventar-se encara més. En comptes de mantindre la uniformitat que les primeres dones demanaven han aconseguit que la quantitat d’indumentàries diferents en les entrades siga enorme. De tota manera, en Fonèvol pensem que són les festeres de ple dret les que haurien de decidir l’uniforme que volen portar, i no els hòmens festers obligar-les a portar el que ells desitgen, algunes voltes amb la finalitat que les dones desistisquen.

No oblidem que la insistència en que les formacions no siguen mixtes i que els trages siguen diferents és una estratègia per evitar que les dones participen en una esquadra, i així que només els hòmens puguen gaudir d’aquest honor durant molts anys. Molts i moltes s’han cregut aquesta nova fal·làcia i defensen els actes i els vestits diferenciats perquè creuen que és més bonic. El que és bonic en moltes ocasions no els ha importat, a nosaltres tampoc no ens importa que participen en les festes persones lletges, o baixes, o primes, o grosses, pel contrari, ens agrada que tots i totes puguen participar amb els mateixos drets i deures.

Ara incompleixen les seues pròpies mesures imposades per discriminar i fan formacions mixtes: com un home i una dona (sacrilegi!) junts damunt un burro.

La por dels poderosos, l’altre sostre de vidre

La gent dels successius governs municipals, tot i que té cultura suficient per veure les desigualtats a les que ells estan donant suport, no s’atreveixen a plantar cara al poder del Casal. Ells també han vist el que els passa als que volen influir sobre el tema fester: “22, 23 i 24 sempre”. Ells tenen por, i això tampoc està escrit en cap lloc. Els governants que veuen una injustícia i no l’eviten, també estan donant-li suport.

La societat civil en defensa dels drets

Les persones de Fonèvol hem pogut gaudir de diferents espais: el Cercle Catòlic d’Obrers, el Centre Cultural, el Centre Cultural Ovidi Monllor, l’Àgora, el mercat de Sant Roc i sobretot el Club d’Amics de la UNESCO. Això prova que un moviment associatiu pot trobar suport en Alcoi per a desenvolupar les seues activitats, malgrat que semble minoritari.
El Síndic de Greuges i l’Audiència Provincial d’Alacant s’han pronunciat al nostre favor.
Alguns regidors de l’ajuntament d’Alcoi han fet declaracions a favor de la integració de la dona en la festa.

Hem trobat ajuda, solidaritat i, fins i tot, amistat en les associacions que defensen els drets de les dones i combaten les agressions envers les dones. És encoratjador descobrir que altres persones són sensibles al tema de la igualtat i volen afegir la seua empenta.

Darrerament també se’ns ha donat la benvinguda en el Consell de Benestar Social que coordina l’ajuntament d’Alcoi.

Al començament del nostre camí dos organismes ens van premiar, ajudant-nos, d’aquesta manera, a continuar la tasca: l’Associació de Dones Progressistes amb seu a València i l’Associació d’Amics de Joan Valls.

També ens han mostrat la seua simpatia els festers i ciutadans de molts pobles, i s’han interessat per la nostra faena. Hem compartit festes, jornades o reunions amb gent d’Hondarribia, Irún, Petrer, Ontinyent, Bocairent, El Palmar, Banyeres, La Vila Joiosa, Cocentaina, Muro,València, Benilloba i Villena.

Diverses persones del món de l’art (fotografia, literatura, il·lustració, ball, música, teatre), el periodisme i les ciències socials (sociologia, antropologia, filosofia, història, filologia, criminologia, dret) ens han donat els seu suport al llarg d’aquestos deu anys de la nostra existència.

La igualtat de la mà de la democràcia

Seria desitjable que l’aire fresc puga córrer per les estances enrarides del Casal. Darrerament algú ha obert allí una finestra, no és que s’haja renovat tot l’aire, però un poc sí que sembla que corra.
L’Associació té dos tipus de socis, els festers, que tenen una doble representació ja que voten els majorals i voten els seus primers trons, tots amb vot en les juntes de l’associació, i les opinions dels quals han estat històricament influenciades per l’immobilisme. I els socis que només tenen dret a votar als Majorals i que ni es molesten en anar a votar, donades les campanyes internes a favor de determinats candidats, en moltes ocasions s’han repartit en les filaes llistats amb els noms dels associats que s’havien de votar per a ser un “bon fester”, fins i tot podies trobar eixes llistes en les taules de les votacions.

El dia que el vot de cada soci/a valga el mateix, l’olor de resclosit desapareixerà del Casal, la festa serà un poc més democràtica.

Les dones han de tindre els mateixos drets que els homes, tal i com diu l’article 2 de la Declaració dels Drets Humans: «Tothom té tots els drets i llibertats proclamats en aquesta Declaració, sense cap distinció de raça, color, sexe, llengua, religió, opinió política o de qualsevol altra mena, origen nacional o social, fortuna, naixement o altra condició.»