Destacados
Punto de vista
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència. Algunes d’elles, dissortadament molt populars al país, són el caragol gegant, la tortuga de florida, el musclo zebra i l’executiu […]
Punto de vista
Les nostres filles
Foto: "Què bé s'ho passem!" de Jordi Silvestre Jover
Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes […]
Punto de vista
La Historia y los matices
Foto: Crespo Colomer
Lo mínimo que se le puede exigir a alguien que quiere aplicar la Ley de Memoria Histórica es que sepa un poquito de Historia. Para erigirse en juez supremo del pasado reciente de una ciudad y trazar una raya que separe a los buenos de los malos son necesarios unos conocimientos básicos del terreno que […]
Punto de vista
El tripartit
Amb aquesta interessant reflexió sobre la política valenciana, encetem la col·laboració setmanal de Manel Rodriguez-Castelló a Tipografia La Moderna.

Les diverses enquestes sobre intenció de vot publicades d’uns temps ençà vaticinen la pèrdua de la majoria absoluta del PP al País Valencià, una situació inèdita en tot el que portem de segle i part de l’anterior. Ni tan sols amb la probable irrupció d’altres sectors de la dreta espanyolista com UpD, Ciutadans o la recentment creada Vox (formacions que no faran sinó arrapar vots a la gran matriu pàtria), sembla que el PP puga continuar agafant el mànec d’una paella democràtica rovellada i inservible després d’anys i panys de balafiament, ineptitud i corrupció sistemàtica en benefici de l’estricta minoria de xuplòpters que han fet de les institucions públiques l’abeurador particular del seu bestiar. Però més fiable que les enquestes és el neguit més o menys dissimulat que els reietons del PP comencen a manifestar de portes enfora, la política de terra cremada amb què pretenen esborrar els rastres de la gran estafa, el campe qui puga i, sobretot, la simptomàtica insistència amb què volen espantar la ciutadania amb el conte del llop del Tripartit. Quan encara no hem sentit cap dirigent de l’esquerra al·ludint seriosament a aquesta alternativa de govern, l’espantaocells ja viu enmig de l’erm de la societat valenciana. Per la seua banda PSPV-PSOE, Compromís i EUPV, l’hipotètic tripartit del futur, sumits en els propis càlculs electorals i hereus de les pròpies tradicions i contradiccions, es fan els desmenjats i miren cap a una altra banda. Deixant de banda els socialistes, sovint col·laboradors necessaris per activa o per passiva de l’actual estat de coses a Espanya i al País Valencià, tampoc no sembla que els altres dos hagen assumit amb totes les seues conseqüències el canvi de paradigma que la magnitud del desastre reclama, revisar-ho tot des de la base i molt especialment les relacions dels valencians amb l’Estat sobre la base del dret a decidir. Si es pensen que el que vindrà, amb tripartit o sense, serà un simple canvi de cicle i la preparació de l’etern retorn del PP i les seues maneres i continguts a uns anys vista, no hauran valgut la pena aquestes alforges. Per contra, si de veritat l’esquerra creu en la seua capacitat transformadora i confia en les seues forces per construir el País Valencià del segle XXI, ha de començar a parlar sobre el futur i ha de buscar el suport i la complicitat de la societat civil i les organitzacions populars a partir d’un projecte engrescador, obert, factible i ambiciós. Les cases fetes per durar només es poden aixecar sobre una cimentació ben sòlida. Hi som a temps?

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Vicent Luna i Sirera says:

    Doncs tens tota la raó Manel. Si volem fer fora al PP de les nostres institucions i acabar amb el malson de 18 anys de governs corruptes, balafiadors, espanyolistes i mesells, és imprescindible que tots tres partits, PSOE-PSPV, EUPV i Compromís, es posen d’acord. Molts ciutadans estem esperant un gest d’acostament per part d’aquests partits. A què esperen per començar a bastir un full de ruta? Què més ha de passar perquè enceten negociacions? Bé, segurament haurem de ser la societat civil els qui donem els primer passos per exigir que ja és hora de moure fitxa. Això sí, els demanem que pensen en els valencians i valencianes i no en l’interés dels seues partits. Si de veritat no s’ho creuen,i el possible pacte dura quatre dies, millor que no facen res i ens estalvien les frustracions.Aviat ho veurem.

  2. Basseta says:

    El que jo no entenc és la mania de qualificar a Compromís com un partit d’esquerra i situar-ho al costat de EUPV. Molt al contrari, Compromís ha demostrat amb fets que no són ni carn ni peix, ni de dretes ni d’esquerres, sinó tot el contrari (però dins d’un ordre). Dit d’una altra forma: solament els importa posseir poder (però principis pocs o cap).

  3. A. Vidal says:

    Et done les gràcies, Basseta, per obrir-nos els ulls. Certament em preocupa moltíssim haver-me afiliat a un grup polític que no siga inequivocament d’esquerres. Ens pots dir en que et bases per fer tals afirmacions, o si solament ho fas des del criteri d’aquell que pensa que l’esquerra és una i monolítica, i que tant s’assembla a la manera de pensar d’altres corrents polítics dels que es renega? Personalment, passe moltíssim de començar a enumerar les contradiccions que un pot trobar a dintre de del PSPV o EU (o qualsevol partit de més d’un militant) perquè 1) al contrari que alguns, considere la pluralitat quelcom enriquidor, i 2) portant el debat a aquest terreny, m’estime més agafar les maletes i marxar, perquè estem enterrant abans de neixer l’unica alternativa de govern que es contempla ara el País Valencià. Ara, si vols, em dones altra lliçó sobre posar l’interés particular per davant del general, però no estaria de més que reflexionares sobre on ens porta eixa actitud de traure-se-la a veure qui la té més gran quan saps de sobres que estem abocats a entendre’ns o mamar-se altres quatre anyets de PP. Potser a l’oposició s’està molt comode (sobre tot amb un govern tan nefast), però no crec que, com a poble ens ho poguem permetre. Sinó, la història ja s’encarregara de jutjar a aquells que ens van condemnar per un parell de miserables escons. I això va pels teus, els meus i els altres.

  4. Carles Reig says:

    No fem malbé al comiat de la rebolta del riu que s’en va. Tots poetes i tots plegats sota el mateix cel somniat que tot jus ara sembla esclarirse una mica. No posem entrebancs. Basseta amb Manel, Manel amb Vidal, Vidal amb Luna, i així fins jençar-los a la mar, a aquests enverinadors de hisendes i de paisos.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario