El moment que viu el PSOE i el nou líder Pedro Sánchez és tant complex com decisiu. S’han d’actualitzar per tornar a il·lusionar. Limitar el debat, i algunes decisions, a líders o als relats basats en l’etiquetatge fàcil seria una mostra d’autisme polític. Mirar-se més a un mateix que a la societat que aspiren dirigir no és una bona idea.

No poden caure en eixos errors bàsics de nou. La vocació gestora de la socialdemocràcia ha de vindre des d’un raonament previ molt ampli i allunyat dels simplismes, dogmatismes o les mentides. Anirem a allò rellevant, no a allò anecdòtic.

La socialdemocràcia ha de crear una societat en que la vida digna estiga garantida. L’Estat del Benestar, com a redistribuïdor, és una ferramenta utilíssima, així com l’aposta en drets i llibertats. L’altre gran bloc de treball és la igualtat d’oportunitats, on també influïx l’Estat del Benestar. Aquesta ha de garantir que tots puguen dur a terme un projecte de vida.

El partit que va posar les bases de l’Espanya actual ha de redefinir el seu projecte de futur. Als 80 i principis del 90 les infraestructures de l’Estat del Benestar (sanitat, pensions i educació, i als anys de Zapatero la Llei de Dependència i la reforma de les anteriors) van donar resposta a les exigències de la ciutadania. A més, l’economia va travessar un període de modernització i adaptació al món global. L’entrada a la Unió Europea i l’aposta clara per aquesta institució van allunyar el país d’un clima de tancament.

Alhora, la recent democràcia va evolucionar cap un sistema instal·lat en la mentalitat de la gent que era capaç de donar resposta als problemes. Van cometre erros i decisions que desagradaven a curt termini, però que al llarg esdevindrien encertades. Estat del Benestar, Europa, modernització de l’economia i Democràcia. Els reptes van ser solucionats: Espanya va canviar.

La frase que tant pronunciava Zerolo, que definia el PSOE com el partit que més és pareix a Espanya, ha de continuar vigent. Els anys de Zapatero ho va estar, tant per als drets civils com per a la qüestió territorial (intent i aposta per l’Estatut). Calia extrapolar la realitat social, reflectir-la i millorar-la. Així es van abordar assumptes com els drets LGTBI, la igualtat de gènere, etc.

Ara cal que Pedro Sánchez plante cara als problemes que afecten a la realitat de la ciutadania espanyola. Més enllà de lemes. Que els redefinisca i que torne a l’objectiu de ser el partit que més es parega al país per tal de fer que desapareguen les desigualtats. La societat es mostra més diversificada amb una realitat sociodemogràfica distinta, més fragmentada i amb problemes més concerts.

Cal reformar tot l’establert perquè s’ha quedat vell. No dóna respostes útils. Cal donar solucions als nous reptes. L’Estat del Benestar ha d’oferir una agenda social més moderna i més redistributiva. L’economia s’ha d’adaptar al futur, a un futur global,  i no pot subordinar la societat, sinó complementar-la. I els drets dels treballadors no es poden devaluar.

La democràcia ha d’augmentar en qualitat. No es pot permetre la corrupció ni les polítiques que no donen resposta als problemes de la gent. Els canals de comunicació han de ser més amples. Hem de deixar evolucionar a la democràcia. Europa, agermanada amb l’austeritat, s’allunya molt d’una Europa Social perceptible per la gent. S’ha d’apostar per una agenda de la ciutadania que s’aprope a la globalització de la Justícia Social que exposa Susan George.

Ha de tindre un partit unit entorn les sueus finalitats. Un PSOE que demostre convicció en allò que diu. La convicció és el primer pas per convèncer. Un PSOE que demostre vocació de gestió i que governe. El facta, non verba (fets, no paraules) continua sent la millor forma de connexió en la gent. Ximo Puig ha demostrat el seu talant socialdemòcrata i reformista amb, per exemple, la reuniversalització de la sanitat, les beques salari, els plans de retorn o els fons de cooperació municipal.

Hi ha un PSOE molt viu, amb moltes idees. Un partit útil als poders executius en els que està i útil també als legislatius on no governa. Un partit que creu i empra les institucions. No pot perdre’s en els detalls. Ha de ser el partit que millor represente la diversitat social espanyola per dissenyar un país amb un Estat garant d’una vida digna i de la igualtat d’oportunitats. Un partit, com es obvi, a l’esquerra en totes les seus decisions. Amb la reformulació dels reptes del PSOE s’iniciarà la nova socialdemocràcia.