Molts hauran estat els que no hauran pogut dormir aquesta nit, els que no acaben d’entendre què va succeir ahir al Parlament de Catalunya o el que passarà a partir d’ara. Tots ho vam poder veure en tot just vuit minuts en que es va passar de l’eufòria a la decepció. Però aturem-nos a pensar bé en les seves paraules, perquè potser hi hagi una estratègia molt ben dissenyada darrere de tot això.

El president Puigdemont va declarar la independència de Catalunya i després la va suspendre per un període determinat de temps. Ull, no confondre suspendre amb cancel·lar.

I per què l’ha suspès?

Molts creuen que perquè pugui iniciar una mediació europea o internacional o un diàleg amb el president del govern. Sens dubte és l’última mostra de generositat i de desig de diàleg de la Generalitat, aquest cop davant de tot el món i davant de més de mil mitjans de comunicació, deixant ben clars els motius que l’han portat a voler declarar la república independent. Ara la pilota està en el camp de Rajoy i, si no la juga, serà ell qui quedarà malament.

Convé deixar clar que aquesta suspensió ha estat demanada per la comunitat internacional i per molts sectors com els premis nobels de la pau, o les manifestacions que van tenyir de blanc la resta d’Espanya el passat cap de setmana (les de les banderetes no).

Això no ha agradat a la CUP que hi hagués optat per acabar ràpid. No obstant això hagués fet perdre tota la raó democràtica si és que per alguns els queda una mica d’ella. Ara donen un mes de termini per trobar una solució consensuada o declarar definitivament la independència de Catalunya. Així i tot la suspensió s’ha de votar al Parlament. Ahir a la nit, després de les diferents compareixences, JxSÍ i la CUP van signar la Declaració d’Independència que va anunciar el president Puigdemont, però encara no s’ha votat la suspensió de la mateixa. Pel que el parany sembla eradicar en què s’està més a prop del sí que del no.

Perquè les altres opcions eren: o bé rendir-se, o bé deixar-los en safata de plata al Govern del PP l’activació del 155, la il·legalització de tots els partits independentistes i l’inici de la destrucció de la Catalunya que coneixem i que tant ha costat restaurar després de l’intent d’aniquilació per part de la dictadura de Franco.

Molts pensaran que aquesta declaració i la seva posterior suspensió ha estat una bogeria de Puigdemont, però cal recordar que s’ha acordat entre tots els membres de JXSí i la CUP, i posteriorment ha estat aplaudida i secundada per altres partits (òbviament, no pel PP, PSC o Ciutadans).

Què s’ha aconseguit amb això?

Guanyar temps per acabar de forjar aliances per a la mediació i el posterior reconeixement de Catalunya com a nou Estat. I, també molt important, controlar els temps. Encara que sembla que Rajoy ja no controla res.

Finalment dir que aquesta mateixa estratègia s’ha fet servir en el passat, en una situació molt més dramàtica i polaritzada, que va acabar amb la proclamació de la independència d’Eslovènia. Molts avui es burlen a les xarxes. Jo puc estar a favor o en contra de l’independentisme, però em fa molta llàstima que no es vulgui entendre el gest que s’ha fet des de la Generalitat només perquè la gent s’ha quedat sense la seva ració de ‘sang i fetge’. Em pregunte si hi ha gent que volia amb tant ‘fervor’ que Catalunya es quedés per seguir faltant al respecte a la seva gent i la seva cultura. A veure si s’inverteix en una mica més d’educació…

Finalment recalcar el discurs d’Inés Arrimadas. Cal ser molt maldestre per parlar sobre un discurs preprarat contra la DUI i no haver-lo canviat quan aquesta no s’ha produït.

No sabem què passarà d’ara en endavant, només sabem que això pot anar per a llarg encara. Esperem que s’actuï amb cap, sense violència i sobretot amb molt de diàleg.

Molts pensaran que Catalunya ha volgut jugar a ser Escòcia i els han obligat a ser Eslovènia. Senyors, Eslovènia és independent, Escòcia no.

Així que, encara que a molts els pesi, podem dir que Puigdemont ES QUEDA.