Destacados
Punto de vista
¡Bares, qué lugares!
Una divagación sobre urbanismo, casco histórico y hostelería
FOTO: PACO GRAU
A lo largo de los últimos 40 años, los alcoyanos hemos podido disfrutar de innumerables proyectos para recuperar nuestro casco antiguo, hemos asistido a decenas campañas para reactivar el centro histórico y hemos visto a políticos de todos los colores anunciar la inminente rehabilitación del corazón de la ciudad. Todas estas iniciativas han fracasado tras […]
Punto de vista
De Independentia
També caldria destacar que les idees de llibertat, tolerància i igualtat que en teoria eren les dels independentistes americans són també una altra trola.
Escena de la pel·lícula ‘El patriota’ de Roland Emmerich
Un dels primers temes del programa de Primer de Batxillerat de l´assignatura Història de Món Contemporani és la independència dels Estats Units i, clar, coincideix amb la Diada de Catalunya i el Nou d´Octubre valencià, la qual cosa invita a fer alguns paral·lelismes.
Punto de vista
Hogwarts
La primera impressió quan entres a la sala de juntes de l’ASJ és com la que degué tindre Harry Potter quan va entrar a Hogwarts. El mobiliari vintage i els costums també, però sense la il•lusió d’aprendre coses noves del protagonista dels llibres.
Punto de vista
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Pep Jordà, 12/01/2019

Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència. Algunes d’elles, dissortadament molt populars al país, són el caragol gegant, la tortuga de florida, el musclo zebra i l’executiu de mitja capeta. Avui ens centrarem en aquesta última. No només per ser la més desconeguda de totes sinó també per resultar la més nociva per als éssers humans.

L’executiu de mitja capeta, una espècie forastera que ha desplaçat de l’entorn natural l’empresari, amo o cap de tota la vida, és un organisme pluricel·lular d’aparença humana que habitualment s’assenta als hàbitats polítics i financers tot i que es pot adaptar a qualsevol altre medi on trobe possibilitats de medrar. Especialment si aquest medi no té propietari declarat, com per exemple caixes d’estalvi, assegurances, societats de gestió, partits polítics, ajuntaments, etc.

Des del moment del niament l’ocupació de l’executiu de mitja capeta es centra en la tasca d’engreixar el seu patrimoni a base de sous astronòmics, comissions, participacions sobre les comissions, pensions vitalícies i qualsevol altra forma de malbaratament o nepotisme que es puga imaginar. De fet només abandona aquesta febril activitat per desplaçar-se, amb major o menor freqüència, en viatges de negocis o de plaer (és difícil esbrinar-ne la diferencia) sol o acompanyat, però sempre a càrrec de l’organització amfitriona que l’acull.

Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters, manca de sentit comú i una quantitat descomunal de poca vergonya. I un do, el de la ubiqüitat, que els permet estar simultàniament a tot arreu i rebre alhora ingressos de varies fons públiques.

El que els investigadors no han aconseguit descobrir encara és si els executius de mitja capeta són essers intel·ligents (donada la seua capacitat d’enriquir-se) o, si pel contrari són més simples que el mecanisme d’un càntir (ja que sovint són enxampats amb les mans a la caixa, acostumen a ser gestors nefastos amb les habilitats socials d’un formatge gruyère i només són capaços de demostrar la seua vàlua amb l’especulació o quan el vent bufa de cara).

L’eradicació d’aquestes especies és possible, de fet s’ha aconseguit amb algunes com el caragol gegant, però quan això falla és necessari el control de les poblacions per tal que els danys ecològics i socioeconòmics siguen els menors possibles. Hi ha tres mètodes que es poden utilitzar individualment o de manera combinada, a saber: el control químic (efectiu de vegades, tot i que la majoria d’aquestos individus son politoxicòmans i resistents, per tant, als productes químics); el control físic (funciona si s’aconsegueix – cosa força difícil – extraure el subjecte de la seua poltrona o lloc de niament) i el control biològic. Aquest últim és sens dubte el millor mètode, ja que si l’expansió descontrolada s’ha produït degut a la manca de depredadors, la millor forma de combatre’ls és introduir al seu ecosistema enemics naturals com ara el treball, l’esforç, la intel·ligència, l’honestedat, el respecte, l’educació i el sentit comú.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario