Si com deia Bertrand Russell la Terra és el manicomi de l’Univers, Alcoi deu ser eixa habitació encoixinada que hi ha a tots els manicomis on tanquen els bojos més perillosos. Aquesta afirmació vos sembla una barbaritat? Doncs no teniu més que continuar llegint el següent recull d’opinions extret del Facebook (on es van abocar ininterrompudament durant 72 hores els dies 15, 16 i 17 d’abril) amb relació a la celebració de la ‘entraeta’ de Fonèvol i decidir per vosaltres mateixos.

Tot i que el conjunt donaria per fer una tesi doctoral o una enciclopèdia de vint-i-tres volums en fascicles col·leccionables, per raons d’espai hem hagut de seleccionar només els comentaris més cridaners des del punt de vista psicològic, social i antropològic. Per facilitar la lectura els hem agrupat temàticament. Al final hem inclòs alguns referències que poden resultar d’interès per als lectors i, sobretot, per als autors dels comentaris

Las chicas son guerreras?

La pregunta sobre la qual descansa la vessant més rància de la festa ha protagonitzat, amb diferència, el debat. El comentari que apareix a continuació és pot considerar el patró de tots i per això l’hem posat en primera posició, malgrat contenir una quantitat important de flato. ‘Soy mujer y feminista con un probable fundamento más estable que el de fonévol, estudiando una carrera encaminada a complementar mis bases políticas y creo que la tradición no necesariamente implica machismo. Las tradiciones se respetan tal y como son, y resulta que eran los hombres los que salían a la guerra, no las mujeres’

Deixant de banda el ’salían’ (que a la guerra se va, no se sale) dius: bé. Heus ací una persona amant de les tradicions, segura, exigent, a la que no li agrada que es canvie ni una sola coma del guió. Però què passa quan altra li recorda que: ‘Históricamente, tampoco irían los hombres a la batalla fumando puros y hasta arriba de mentira…’ Doncs pasa que eixa persona fa un gir de 180 graus i diu: Bueno, puestos a representarlo todo al pie de la letra, en lugar de disparar pólvora el día dels Trons podrían matarse ¿no?’ Recordant-nos que opinions i  tradicions es canvien quan li dona la gana a qui te potestat de fer-ho.

En relació al tema del rigor històric a la festa, punt i apart mereix la següent opinió. Opinió que cap a la part final fa un gir inesperat i, com el politòleg Francis Fukuyama, es planteja ja no el final de la història sinó la pròpia existència de la història. ‘Nada mas digo que la fiesta es historia y como tal debe de ser contada o escenificada. Si es verdad que hubo una historia !!!!!! 

O aquesta altra que porta el rigor científic al límit, fins al punt que per acceptar la presencia de dones en la festa exigeix els noms i cognoms (afortunadament no demana telèfons) de totes les lluitadores que van anar a la historia de Alcoi (?) ‘Estamos en alcoy si me dices que alcoyana fue a luchar en la historia de alcoy me cayare a mi lo de otros países me da igual estamos ablando de alcoy’.

Més serioses que la mirada de Buster Keaton

Altre tema important ha sigut la seriositat de les festes de Alcoi. Què et preguntes: si són tan serioses per què en diuen festes? Millor aute sagramental o celebració litúrgica amb alçament ritual de porra i xafarot. No? Mireu: ‘son muy serias y cada uno sabe el papel que tiene que hacer yo como mujer participo en las fiestas me pongo mi traje (només faltaria que no es posara traje o que fora el d’un altra) y sigo la fiesta’.

Altres temes destacats dins de la família temàtica de la seriositat i la transcendència han estat el caràcter internacional (no se sap si de les festes o de les festeres): ‘La fiesta de alcoy, es muy seria, y les alcoyanes no volem ixe ridicul, per aixo son internacionsls’.

I la necessitat urgent que la Universitat Politècnica de València incloga en la oferta didàctica del campus d’Alcoi estudis superiors de cabo d’esquadra en les modalitats moro i cristià: ‘Esta bien k queráis introducirse en la fiesta, pero no es la tradición des alcoyanes, al menos ir a clases de cabo no dejéis la fiesta por el suelo k tenemos un prestigio’

Alcoi is different

Altra preocupació del fòrum ha estat la possibilitat (remota) que la festa, i per extensió Alcoi, es converteixca en normal i corrent. ‘Lo que no quiero es que nuestra Festa se convierta en unas fiestas de pueblo más.’ O: ’Lo siento mucho pero ayer asistí a una Entraeta que pensé que era de Alcoi pero no, hubiera podido ser de cualquier otro lugar. O: Si a eso le llamas avanzar jajaja lo convertirán como cualquier otras fiestas de pueblo’. Només una cosa. Abans de difondre aquestes opinions recordeu els cunyats, dones, amics o fills que van als ‘puebluchos’ a buscar la feina que no troben a Alcoi. I penseu en el mal tràngol que els fareu passar gràcies al vostres comentaris despectius i xovinistes.

Grans problemes de la humanitat

Mentre alguns s’embolicaven en  la litúrgia de la festa, altres reflexionaven sobre el veritable quid de la qüestió, com el senyor que va compartir aquest profund pensament amb tots nosaltres: ‘Estaba pensant jo… (i q ningu veja amb el q vaig a dir cap insult ni res paregut) a este pas en el himne a Sant Jordi en l’ estrofa que diu «hoy que te aclaman los alcoyanos por tu victoria…..» tendrem que canviar-ho per «hoy que te aclaman las alcoyanas y alcoyanos por tu victoria….’ Sí senyor. Quina perspicàcia! Quin coneixement!

El rei de la comèdia

No va ser l’únic. Aquest altre amb una agilitat mental fora del comú i fent un esforç d’enginy tan important que li haurà deixat el cervell sense glucosa per al que li queda d’any, ens va regalar la següent gracieta ‘Ahi teniu el motiu del tremolor que hem tingut,,,, esta ben clar que el que ha fet tremolar Alcoi ha sigut el cavall de Sant Jordi,,, vore tanta yegua junta fen el burro carrer san nicolau cap avall el ha posat calen i a acomensat a pegar pataes…’. Permeteu-me que subratlle la relació temàtica cavall/egua/burro i eixa subtil comparació dona/egua que només podria haver eixit de la boca d’un ase masclista.

Açò què és lo que és?

També hi havia entre les participants del debat aquelles que semblaven saber alguna cosa que la resta ignoràvem o que tenien una percepció de la realitat… diferent: ‘….estas molt confós, per que deuria d’estar agrïda a les filaes i a la associació de Sant Jordi per ser ells mateixa qui integren a la dona’

En altres casos potser es tractava d’un problema amb el corrector: ‘Y tu no TAS sentit mal d BOE aixo’ (Jo sí. En particular amb el TAS i el BOE)  

O que potser havien començat massa aviat el cap de setmana: ‘Ja ja ja ja venga va sacar libros mira xq no respetais el que yo no jirafa que la Mujer salga en una escuadra e dixo escuadra!!!! la mujer sale a fiesta de diferente manera y gracias a que las mujeres salen de diferente manera luce también la entrada’. Al loro ‘también’ no ‘tan bien’.

Escola de festers

Durant les hores de vigila festera també va haver temps perquè els més vells de la comarca compartiren amb els neòfits el seu domini inabastable sobre el món de la festa (cosa que no es pot dir de l’ús dels correctors): ‘Que vayan a les filmes (filaes) y que paguen la hoja (precisament això és el que volen, però no poden fer) y tendrán los mismos derechos que nosotros y se darán cuenta que mientras hagan el ridículo como hacen la mayoría (Ací l’home es clava en un jardí, ja que no deixa gens clar si la majoria que fa el ridícul és la masculina o la femenina) no tendrán ni diana ni escuadra. yo aseguró que de 8 a 10 años no tendrán acto, por la rueda, sabréis lo que es la rueda, verdad que sí.’

Home, no anem a saber què es la rueda? Si des del segle V a.C. tothom sap qué es la rueda. És vox populi. De fet tot el món coneix les dos ‘ruedas’: la peça mecànica circular que gira al voltant d’un eix i eixa altra que ell insinua com un tresor secret que només es guarda a les filaes: la democràtica i popular tanda que, en essència, consisteix en fer les coses amb un ordre successiu i altern. 

El triomf de la amistat

En aquest territori comanxe dominat per la ignorància, la inconsciència i la mala llet va haver també moments emotius, entranyables i, fins i tot, emblemàtics. Com el d’aquestes dues persones que després d’haver-se passant discutint mitja vesprada del divendres, desatenent les obligacions per debatre sobre l’apassionant món de la festa, vora 7:15 p.m. arribaven, a la següent conclusió:

– creo k tu y yo vamos x el mismo lado, pero nos cruzamos y no nos entendemos jajajajaja
– Eso es Toñi al final me has entendido
– Y yo a ti
– jajaja yo te he entendido desde el principio, eras tu la k no me entendias a mi jajajaja

Afortunadament la cosa va acabar aquí, perquè malgrat els jaja i el bon rotllo la repuntada final amenaçava amb revifar la flama i iniciar una nova baralla d’hores sobre quina de les dos era la que més ho havia entès.

Per anar acabant m’agradaria deixar-los amb una interessant reflexió, si no interessant almenys reflexió, plantejada per un individu fester: ‘Yo solo digo que con los años que esta fonevol dando la lata se a tenido tiempo de practicar y no acer el ridiculo, ellas mismo se daran cuenta, supongo.’ Que dius: és cert. La pràctica fa mestres. De fet si ell  (com la majoria d’autors dels comentaris apareguts a l’article) practicara un poc ortografia elemental sabria on posar les hacs i no faria el ridícul escrivint ‘a tenido’ o ‘acer el ridiculo’. La pregunta és: se n’adonarà per ell mateix? O haurem de posar-li un comentari al mur del Facebook?

Bibliografía

– ‘La verdad sobre las guerreras vikingas. Un estudio arqueológico de sus restos en Gran Bretaña afirma que la mitad de los combatientes eran mujeres.’  – ABC 04/09/2014
– ‘Las mujeres son guerreras: de las amazonas de Gadafi a las kurdas contra el EI’  – ABC 08/03/2015
– ‘Armada y peligrosa: Mujeres guerreras en la antigüedad’ – Jot Down 14/10/2012
– De ciudad a pueblucho: ‘Un informe prevé que Alcoy pierda 1.254 vecinos en cinco años’ – Radio Alcoy, 23/03/2015
– ‘Chauvinismo, nuevo folklore pop y mala ortografía’ – Página Siete 01/03/2015
‘La violencia, la agresión, el insulto, la falta de argumentos y de tolerancia está directamente relacionada con el nivel de ortografía del sujeto. Necesitamos más escuelas, más aulas, más libros. Urgente’
– Ortografia valencià. Exercicis pràctics
– La Ortografía de la lengua española
– Curso a distancia de ascenso a cabo 
– La rueda, un principio