Destacados
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (21): la apexinamenta general que nos invade
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Conozco un tipo que estaba en la terraza de un bar, que intentó beberse un tercio de Mahou sin quitarse la mascarilla y que acabó perdido de cerveza. Hay fumadores que han quemado una buena cantidad de guantes de látex mientras intentaban encenderse un cigarro. Y se han dado casos de brillantes economistas que tardan […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (20): conspiracions i pocavergonyes 
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
L’altre dia vaig anar després de tres mesos a la perruqueria. Mixta, com haurien de ser totes les coses. Incloent-hi les esquadres especials. S’assabenta un de moltes coses a la perruqueria. Més que llegint els diaris. De fet els diaris, els mitjans de comunicació, cada vegada s’assemblen més a replanells d’escales, sopars de filà, associacions […]
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos de cólera (19): el peso de la lógica
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Tras anularse las Fallas y las Hogueras, la suspensión de las Fiestas de Alcoy de 2020 cayó en cuestión de horas como una ficha de dominó. Al final, se impuso la lógica. Ayuntamiento y Casal comparecieron ante la opinión pública para anunciar que lo que no puede ser no puede ser y además es imposible: […]
Punto de vista
Farem vacances?
Una interessant reflexió sobre la situació dels artistes i treballadors de la cultura durant el confinament

Un nou dia a casa comença, amb rutina o sense, amb més energia o menys que la jornada anterior. Un Youtube encara calent, un Spotify quasi sobreescalfat i un Netflix traient fum, donen llum i ambient a les cambres de la nostra llar, on entre lliçons on-line, i exercissis estirats al terra fent-nos creure que alguna part del cos s’entrena, passem les hores mig engarjolats.

Com cada dia, entre xarxes, telenotícies i pantalles en general, descobrim algun nou producte que visualitzar durant uns segons; entre ells, noticies d’actualitat, que porten ja sent d’última hora des de fa un mes, aplaudiments en un punt determinat del vespre i algun company que instrument en mà, fa sonar unes curtes melodies des d’una finestra o balcó. Be doncs, com no és d’estranyar en aquest nostre país, la amenització artística i sobretot musical i escènica, fan el pa de cada dia d’un poble que no concep viure sense aquest art, però com tampoc és d’estranyar, ho fem de manera peculiar… Com una troballa al carrer amb un menudet cèntim extraviat, o una pancarta que porta uns colors més vius del normal i per uns segons ens omple d’alegria, el consum habitual de cultura entre les nostres fronteres actua així, com una mera troballa, com un obsequi de franc per tastar i gaudir, i en definitiva, consumit com aquell qui furta el Wi-Fi del veí, que o s’ha assabentat de la contrasenya, o el pobret beneit, ni en posa…

Acostumats a rebre cultura de franc, gratuïta, per la gorra, sembla que no canvia res si algú surt dolçaina en mà cada vesprada a regalar uns instants d’agermanament i alegria. La famosa cita de “tocaràs debades però obtindràs promoció” la teniu al front més que mai. Festival dels balcons o un dia més en el tan habitual art de compartir sense miraments dels artistes, ho podeu anomenar com més us plagui. Tan bon cor tenen alguns i no s’hi poden aguantar més com qui “s’ho fa a sobre” que segueixen repartint notes des de les seves pantalles o des dels balcons. I tan bon cor és aquest, que ara el sector cultural no rep les gràcies, ni simbòliques ni amb calers al darrere. Aquell meravellós país de la península, on cada any es llegeix el Quixot entre moltes personalitats, però vagament algú sap nomenar una obra de Manuel de Falla, oi?. Orquestres aturades, i escoles tancades que intenten sobreviure amb lliçons telemàtiques i concerts compartits enganxant com bonament es pugui enregistraments clandestins; intenten sobreviure per portar pa a la boca, o al menys per no caure en l’oblit i que pot ser d’aquí a un més algú continuï recordant el significat de la paraula “orquestra”, “clarinet” o “violoncel”.

Com sempre, el músic és artista, l’art és humà, i l’art és de tots. No penseu que un polze amunt on sigui ajuda, compartir tal enregistrament al vostre mur tampoc; ara be, tampoc ho deixeu de fer, i qui sou dels meus, no deixeu de fer sonar la vostra ferramenta. Ara s’organitza una vaga cultural a les xarxes de uns pocs dies, on com sempre i amb el sector, queda com un fet simbòlic, on tots fan pinya i agermanament però sense conseqüències fermes a sobre la taula. És clar, aquesta melodia, mai s’escolta. Espero equivocar-me també. Compartir és viure, però no es pot viure de franc. Recordeu quan consumiu cultura, de quina manera us ha arribat, de si mereix ser consumida així, i de si vosaltres mereixeu ser partícips o no, de que un dia o un altre, pot ser us deixi d’arribar.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario