Destacados
Punto de vista
Alcoyano – Real Madrid: José Juan como síntoma
Ayer, un Alcoyano con diez demostró que es la moral y corroboró que la expresión “con más moral que el Alcoyano” no es solamente un refrán.
Ayer, una ciudad dolorida por la pandemia se permitió una pequeña tregua para la celebración constreñida de una hazaña nada habitual y rota, de nuevo, por las trágicas necrológicas matutinas. Y es que ayer el Alcoyano no sólo le hizo frente a un gigante sino que consiguió doblegarlo. Un Real Madrid que terminó jugando con […]
Punto de vista
Del Alcoyano, el COVID-19, los altavoces mediáticos y la moral
CD Alcoyano 2020-2021 - Los que le ganaron al R.Madrid
l Alcoyano es a Alcoi el que el Real Madrid es a Madrid y Madrid España dentro de España. Y Alcoi, que desde hace mucho es una ciudad olvidada, tanto mediáticamente como por las administraciones, de repente recibe atención desmesurada de cámaras y micrófonos.
Punto de vista
Alcoyano – Real Madrid: ya hemos ganado
En el fútbol de verdad la pelota se mancha de barro, y los jugadores también
Partido de Liga entre el Madrid y el Alcoyano en septiembre de 1947, duelo que terminó con empate a dos
Me llamaron la atención las palabras de Zidane después del partido en el Sadar contra el Osasuna: “no ha sido un partido de fútbol”. El Real Madrid había empatado contra el Osasuna y Zidane se vio autorizado para determinar lo que es fútbol y lo que no que, por otra parte, es algo muy común […]
Punto de vista
Francesc Bernàcer, un clàssic
Jordi Botella, 23/11/2020

Entre moltes de les acepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinónima de “digne d’admiració  i d’imitació”. Francesc Bernàcer, és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no entesa com pura entelèquia sinó com la millor forma per entendre la vida. Per això, era digne d’imitació com a model de ciutadà capaç de combinar el cultiu més rigorós de l’intel.lecte amb l’execici de la solidaritat a  peu de carrer.

Francesc Bernàcer fou un humanista en temps que sacralitzen la idolatria cibernètica. “Humanista” en el  més pur sentit etimològic. “Humanista” ve de “Homo” i aquesta de  “Humus” que significa “terra”. “Humanista”, doncs,  és tot aquell per al qual l’home –ésser nascut de la terra-  és el centre de totes les coses i entén la cultura com una clau que obri la closca de la  realitat i ens permet dotar-la de sentit.

Francesc Bernàcer sabia llatí. Aquesta frase feta suggereix el domini d’un univers lingüístic d’elevada complexitat i alhora garanteix la capacitat per aplicar aquesta destresa a altres àmbits. La intel.ligència ràpida, la ironia,  l’agilitat per a lligar temes.. tot plegat  era el profit que el llatí li aportava en el dia a dia.

Els que vam tindre la fortuna de compartir  els seus anys d’ensenyament a l’IES Pare Vitòria som testimonis del seu mestratge i de la seua bonhomia, pròpies d’un clàssic, d’un humanista al què el seu domini del llatí li permetia una elevada – i això que ell ja era ben alt- perspectiva del món que el voltava. Ja ho havia demostrat en la direció del Centre Cultural d’Alcoi des de 1983 a 1986 –puc donar bona fe perquè jo el vaig succeir en el càrrec.

Tornem al principi, Francesc Bernàcer era un clàssic, digne d’admiració i imitació.

Tots admiràvem d’ell l’habilitat per mantindre una conversa brillant però no presumptuosa, el seu domini de la literatura sense ser exhibicionista, la seua poesia en castellà i català i una personalitat  construïda a prova d’un món  reflexat en uns versos de Machado que ell solia citar sovint: “¡Qué difícil es/cuando todo baja/ no bajar también¡”

Ara caldria que l’imitàrem en la seua coherència, en la seua curiositat intel.lectual, en el seu humanisme i, sobretot,  en el seu humor. Em vénen  al cap els versos on Anquises en trobar-se amb Eneas que, després de moltes penalitats,  ha baixat a l’últramón a buscar-lo,  el reconforta dient-li: “Vicit iter durum pietas”, la pietat ha vençut el dur viatge.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Mario says:

    I, Jordi, si recordes, Xavi Terol i jo vam fer el reportatge del canvi a la direcció del Centre Cultural, amb una foto de tots dos al bar del Pare Vitòria. O tempora, o mores! Que diria el mestre.
    I en una entrevista a Miguel Sarasa, amb motiu de la seua jubilació, va contar que va debutar al col·legi Tecnos com a mestre en substitució de Paco Bernàcer, que havia marxat aun institut. Cosas veredes!

  2. Montse Bernàcer says:

    Gràcies, Jordi, per les teues paraules tan boniques i tan encertades. Tu el vas conéixer bé, vas ser company, amic, còmplice i veí. Coherència, curiositat, humor, humanisme… Paraules en què reconec mon pare. Paraules en què reconec l’amistat i l’admiració mútua. Gràcies per les teues paraules i per fer que ressonen de nou en nosaltres.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario