slogan tipografia la moderna
Punto de vista
Guia de supervivència per a l’integrisme fester
Un grapat de reflexions sobre la integració de les dones en la Festa
Guillermo Pérez - 30/03/2016
Guia de supervivència per a l’integrisme fester
Foto: Paco Grau

Aquest escrit –ple d’ironia, veritats i bones intencions– està dirigit a homes i dones alcoianes que no volen saber res d’un dels fets més memorables dels últims temps a la nostra ciutat: l’arribada, amb molts esforços, del segle XX a les estructures de la Festa de Moros i Cristians.

 

1. La situació podria ser pitjor. Millor dit: serà pitjor. Si analitzem les xifres de persones festeres, la desproporció entre homes i dones encara és molt gran. Malgrat el que va ocórrer l’any passat, els Moros i Cristians continuen sent una festa principalment d’homes per a homes. El futur, això sí, no pinta massa bé per al sector integrista: ningú dubta que la presència de les dones serà més important –en nombre i en càrrecs de responsabilitat– els anys vinents.

2. Els coneguts com a talibans han perdut el domini de la narrativa. M’explique: fa vint anys el debat que es va obrir tenia com a eix principal l’admissió dones en les filaes. Ara, tot i que encara queda molt camí –com ens recorda Fonèvol puntualment–, el debat és un altre: sí o no a les esquadres mixtes; sí o no a certs dissenys femenins. Si pareu l’orella, són poques persones les que neguen el dret a les dones a eixir en les entrades. En realitat, el problema és de voluntat i està en les filaes –o directives– que encara no han entès que estem en un procés no de canvi, sinó d’actualització irreversible.

3. Existeix un risc de “guerra civil” en el món de la Festa. No és descabellat parlar d’una divisió entre filaes integradores i integristes. Tots i totes sabem, més o menys, en quin bàndol estaria cada una. El sector integrista té ací dos formes d’enfrontar la situació: com una oportunitat de crear ghettos conservadors, defensor de les vertaderes essències de la Festa, o com un problema que més tard o més prompte esclataria –si no ha esclatat ja– en els nassos d’algunes juntes directives.

4. La Festa es trenca! No estic parlant d’una guerra de secessió festera que implique la celebració d’unes entrades on les dones –per salvaguardar el rigor històric– queden relegades als espectaculars i colorits boatos. Es tracta només d’un avís, d’una invitació a la reflexió: tants anys dient que les dones –certes dones– estaven carregant-se la Festa, i ara pareix que són els més recalcitrants els que fan malbé la convivència entre tots els individus que la fan possible.

5. L’argument dels poblets. Segur que l’heu sentit: com deia al segon punt, pocs diran –almenys obertament– que volen prohibir que una dona participe en les entrades, però sí manifestaran la seua preocupació sobre la pèrdua de qualitat que implicaria una esquadra femenina. “Al final serem com els poblets”, frase que triomfa al món alcoià –analògic i digital– i que, si l’analitzem, no hi ha per on agafar-la. La diferència entre Alcoi i la resta de poblacions que també celebren els Moros i Cristians està en dos aspectes: l’econòmic i l’organitzatiu. Si es defensa que les dones, pel fet de ser dones, no poden portar el pas correctament, o fer bé el cabo, és que algunes persones tenen un problema greu. És curiosa l’analogia que s’ha creat: Alcoi equival a Moros i Cristians, amb majúscula i d’interès turístic internacional; per la seua banda, les dones s’associen amb poblacions jeràrquicament inferiors on, curiosament, la integració femenina es va assolir fa temps.

6. La gent pot canviar de parèixer. Per sort, som éssers socials i les nostres opinions evolucionen. Conec molta gent que ha passat de criticar la presència de dones a les entrades a mostrar el seu recolzament. Sense anar més lluny, en la meua etapa adolescent jo no volia que les dones es vestiren. M’amagava darrere d’arguments relacionats amb la tradició o el rigor històric, però no vaig tardar en comprendre que, mentre no tinguem igualtat en les Festes, és molt difícil estar orgullós d’esta tradició. Ara, per fi, anem pel bon camí. Els integristes tenen dos opcions: acceptar els canvis amb més o menys entusiasme i deixar de banda les pors, o crear una associació –un Fonèvol integrista– que defense els seus interessos. Ja vorem com va evolucionant la qüestió, però ja per a concloure els deixe un consell per als que encara dubten: la definició de la paraula festa. Ja comprovaran com no parla només d’homes.

“Solemnitat amb què hom commemora un esdeveniment important del passat o subratlla la transcendència d’una escaiença actual”

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario