Els i les immobilistes de la festa, en comptes d’enfrontar els problemes que causa la discriminació de la dona, han assumit que existeix Fonèvol i s’han acostumat a sentir les coses que diem.

Les persones que hem lluitat pels drets de les dones en la festa ens vam felicitar quan vam aconseguir que es parlés del tema, quan les primeres dones van entrar en dues juntes directives de dues filaes, quan les dones van participar a la segona diana i ara que hi ha una dona a la directiva del Casal.

Sembla que alguns pensen: au, ja en tenen prou! Però els números canten: unes vint-i-cinc festeres entre sis mil festers, dues filaes amb dones directives entre vint-i-huit, una dona sense vot a la junta de l’ASJ, on hi ha un bon grup d’hòmens, o cinc dones que han elaborat el cartell de festes front a incomptables hòmens.

I tots aquests números tan diferents davant dels nassos d’una barbaritat d’organismes públics que se suposa que són democràtics i vetllen per la igualtat. Passen els anys i uns i altres han fet durícia al voltant de la qüestió, s’han acostumat.

Ni quan isca la primera diana amb dones estarà resolta la cosa, serà un pas avant però continuaran sent poques filaes les que ofereixen a les dones el ple dret, i d’aqueixes poques filaes encara menys permeten l’entrada a dones no emparentades amb els hòmens de la filà.

Molts pares i algunes mares continuaran sense poder fer esquadra amb els seus descendents per ser de sexes diferents. Recordeu que els vestits femenins es van instaurar per endarrerir tot el que es pogués l’entrada de les dones i la seua participació en igualtat, amb l’excusa de l’estètica, que és una cosa tan personal. La creació dels vestits femenins va anar acompanyada de la restricció a fer actes mixtos i, així, dones que fa anys i panys que estan pagant fulla segueixen sense drets.

Com diem sempre, és molt fàcil de solucionar: que acomplisquen i facen acomplir les lleis, i que conviden a les dones a triar el seu paper, que no decidisquen per elles.

Encara sort que el treball de Fonèvol (i altra gent) ha impregnat la societat alcoiana, ha fet canviar d’idea moltes persones, que s’han acostumat a veure dones participant i s’han adonat que no passa res. En aquest sentit anem cap a la normalització i, pel camí, alguna gent s’ha contagiat amb el desig de la igualtat.

Esperem que 2015 marque una nova època en la festa.