slogan tipografia la moderna
Punto de vista
Hauser
Ara també, i parlant cap als de casa, com deien als curts dels meus amics Brett i Eddy, als que també us animo a cercar, no sigueu dels qui “if you can play it slowly, you can play it quickly”...
Víctor Pastor Peidro - 17/05/2021
Hauser
Eddy Chen & Brett Yang

Des dels inicis de la pandèmia, però tampoc a causa d’aquesta, ens hem acostumat a rebre tot tipus d’esdeveniment cultural i escènic a través de les pantalles, en concret d’aquelles d’un parell de polsades i que portem sempre a la butxaca. Un art moltes vegades reduït a entreteniment, que acaba per traduir-se en el trist mot de passatemps.

Com per suposat tots tenim constància d’haver experimentat, cada vegada la presència a les xarxes de qualsevol tipus de contingut, es va reduint de mica en mica fins a ocupar uns pocs segons, pràcticament com un anunci de televisió. Aquest fet, per alguns sectors i situacions resulta bastant positiu,  i pel pes que necessiten certes interpretacions artístiques, es clar que juga a la contra. Una peça musical, o inclús un fragment d’aquesta, no es pot gaudir i apreciar sempre en a penes uns vint segons. No es tracta d’un quadre, on amb pocs segons el conjunt es pot apreciar, ja que la rebuda permet ser més explosiva, encara que vagament, i ja em perdonaran els del sector pictòric. Si més no, una vegada endollat a la nostra ment aquesta imatge, podem apropar-nos i tractar d’esbrinar certs detalls, però amb una posada en escena, escènica, musical, performativa; ens cal el conjunt d’elements de cap a fi per rebre el missatge sencer. Hem acostumat al públic a rebre l’aliment artístic en segons, com una barreta energètica, o pitjor encara, amb un embut, sense cap tipus de goig ni apreci pel detall i per gaudir.

Còmplices d’aquestes bestieses som tots qui compartim fragments de concerts, o a penes la melodia més coneguda de pot ser una peça de al voltant d’una hora. No obstant, encara alguns guarden certa compostura, i encara que retallant el sencer de l’obra, no la deixen plena de forats com un drap. Sense estendrem més, faré la meva reflexió. El contingut artístic musical està resultant cada vegada més contaminat per melodies sense fons ni missatge, almenys a les xarxes socials. Una melodia vibrada fins els extrems, pot ser al damunt d’una barca als canals de Venècia, o rodeja d’un seguici, que recorda als harems de segons quines èpoques passades es el que es ven i es compra avui en dia. És aquest el producte, ja que no el puc adjectivar d’altra manera, que ja ha infectat la nostra societat. Ja no importa l’instrument, ja no importa el compositor. Una escena, un corbatí de segons quin sastre, i cent i un mil plans de càmera des de tots els angles abans que un gemec d’art, es el que es mostra, i el que massa ja, molts volen rebre. No em cal citar noms ara, però de segur que si hi pensem en veurem inclús més dels que hi creiem. Ara també, i parlant cap als de casa, com deien als curts dels meus amics Brett i Eddy, als que també us animo a cercar, no sigueu dels qui “if you can play it slowly, you can play it quickly”…

Poc favor ens fa seguir consumint, encara que per pocs minuts que ens furti del nostre temps, aquest tipus de badoqueries que ens llancen a la cara. Per molt més que hi trobem un violoncel, un piano, o el més bonic dels palaus per acaronar aquestes melodies, la música no va d’això. Cert és que pot ser molts infants i joves s’hi plantegen escollir un instrument arrel d’aquest tipus de contingut; però ben clar també és que els hem de comunicar, a aquests entusiasmats per un instrument nouvingut, que fer música, no tracta d’això. No cal fer cares; amb morrets, amb picades d’ullet; rotundament exagerades, per interpretar un concert. No cal vestir Versalles per tocar música d’un autor francès, i no cal limitar un enregistrament a menys de cinc minuts per arribar a un públic major, a no ser clar, que vulguem tractar l’audiència d’imbècils.

L’estrella sempre en la música, és l’obra, i no hem d’oblidar mai. Oblidem-nos de ser el més alt i el més guapo de la classe, del qui tocar més ràpid encara que no entenguem ni una corxera. Fem, feu música, fent això… música, i res més, i tractem de consumir-la en el seu estat més pur, sense maquillatges, sense mentides, i sense que ens tractin com si mancarem d’intel·ligència.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario