Destacados
Punto de vista
Cagats per la moscarda
Un article sobre la concentració del darrer dimecres 22 de setembre a la Plaça
Aquells que penseu que hem perdut la dignitat i les ganes de lluita que van donar caràcter als nostres avis i fama a Alcoi. Aquells que creieu que ara som un poble panxacontent que només s’aixeca quan els creditors li furten el sofà… vos dic ¡esteu equivocats! La culpa és tota meva. Ho confesse. Soc […]
Punto de vista
‘Començar de nou, però no de zero’. La fulla de ruta del PSPV
Les agrupacions socialistes s’han de dinamitzar, però sobretot han de ser un instrument que aproxime els problemes de la ciutadania a les institucions
Amb la frase ‘començar de nou, però no de zero’ de la recentment desapareguda Carme Chacón donava començament Ximo Puig a un nou període en el PSPV. L’objectiu de la nova executiva nacional està clar: el govern de Botànic no pot ser un parèntesi. L’actual gabinet valencià ha de ser el començament d’un temps de […]
Punto de vista
Prohibicions o diàleg?
Un article del reeixit corredor en resposta a la restriccions de Medi Ambient a les curses en parcs naturals
Davant les imposicions, les prohibicions i la falta de diàleg amb les persones i els col·lectius, crec que hi ha certes informacions que totes les persones mereixem saber: L’alteració que s’ocasiona a la fauna i a la flora amb les curses per muntanya es tant baixa i residual, que es pot considerar 0, les zones […]
Punto de vista
Intifalles
Els esforçats combatents de la Intifalla, són gent jovial que practica el difícil equilibri entre la lluita i la festa.

Reconec que per a qui no visca a València deu ser una mica difícil de comprendre que una part no gens negligible dels veïns de la capital visquem d’esquena a les falles, que passen per ser unes festes tan populars. O directament emprenyada, amb un sentiment que va des de la higiènica indiferència a la santa indignació, passant per l’escapatòria frugal a llocs més habitables del planeta o l’estat de xoc permanent per culpa de l’assalt armat de mascletades i tones de barbàrie, visceralisme, lletjor, manipulació i destrellat, múltiples variables de l’estupidesa provinciana. Si tots els pobles tenen greuges plantejats amb les seues festes, el cas de València desborda els límits raonables per a major benefici de qui ostenta la vara del manar, reiteradament votat per una ciutadania que en general es decanta pel pa i el circ –reduït ara al segon element–, la dissolució en una identitat falsejada, el miratge de l’infantilisme, la vacunació contra la raó crítica i la perpetuació d’actituds hostils a la cultura democràtica. Enlloc una festa no ha tingut un paper tan destacat i descarat en la manipulació de les masses i en l’ocupació desacomplexada de la via i la vida pública amb mètodes feixistoides. Dir, però, que les falles són l’excepció a la regla de la democràcia en què ens pensàvem que vivíem fins fa quatre dies fóra negar la complaença amb què la majoria del poble sobirà es pren any rere any aquesta droga letal. En falles, l’excepció ja és regla, el setge a la mobilitat, la violació sistemàtica de la intimitat, la destrucció del mobiliari urbà, la persecució de la dissidència, la disbauxa convertida en sàdica tortura contra els qui voldrien la festa en pau, l’espúria propaganda del poder… Sort, però, que malgrat tot hi ha optimistes de la voluntat decidits a plantar-hi cara, a buscar els tendons d’Aquil·les d’un sistema putrefacte que té en la metàstasi de les falles un dels principals centres d’irradiació. Són els de la Intifalla, que des d’aquella primavera valenciana de fa dos anys s’apleguen sota el balcó de Rita Barberá després de les mascletades per cridar que se li esgota el temps, a tot el que representa el passat i la ignomínia, que s’està acabant el bròquil, que una nova consciència democràtica i radical pot escampar-se com reguera de pólvora vivificadora. Els esforçats combatents de la Intifalla, gent jovial que practica el difícil equilibri de la lluita i la falla, renaix avui com una au fènix per donar empenta i color a les flames i cremar-hi tota la borumballa que encara ens té captius i desarmats enmig de l’estultícia i la misèria. Potser sí que, amb ells com a punta de llança, algun dia ens podrem reconciliar amb aquesta festa usurpada ja de retorn a les mans del poble i la concòrdia.

unnamed

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Jordi says:

    Vixca Catalunya!

  2. Ferran Eiximenis d'Arenòs says:

    Si senyor. Vixca Cataluña, comtat de la Corona d’Aragó. No vingues a tocar els collons que ya hi ha qui mos els toque. Au cacau.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios