Destacados
Punto de vista
Planys de l’alcoiania
Soms els alcoians (i les alcoianes també) uns ploramiques? Passem la vida plorant per un esplendorós passat que no ha de tornar? És un plany aquest constant, o pel contrari, és fruita de segons quina temporada? Sense cap ànim de setciències, analitzarem la qüestió, sense passar-nos-en
Foto: Lola Jordà
Qui açò escriu no és partidari, gens ni mica, d’engegar retòriques aduladores de la nostra ciutat, a la menor ocasió i sense vindre a compte de res. Déu me’n guard de fer-ho! D’ací, però, a anar a l’altre extrem de les coses, i evocar, dia rere dia, una gloriosa ciutat d’antuvi, de la qual només […]
Punto de vista
Lo importante era ganar. Una pseudocrónica del Alcoyano – Badalona
Los efectos ópticos y nuestras actitudes siempre nos juegan malas pasadas.
No me gustaría parecer un abuelo cebolleta, contando las mismas batallitas siempre y recordando a los parroquianos: ¿veis?, tenía razón. Pero el partido de ayer contra el Badalona demuestra que estamos muy lejos de nuestro mejor nivel. Yo dije lo que creo: vale la pena rebajar las expectativas y en caso de que el grupo […]
Punto de vista
Alcoi, la ciutat dels prodigis
Ens fa pena pensar en els esfereïdors casos de dones que, any rere any pateixen el càstig per haver-se atrevit a pagar fulla
Foto: Armando Jordá Vila
A Alcoi estem vivint canvis en la festa, esta és la nostra opinió sobre com van les coses. Quant al número de dones de ple dret, que l’ASJ sempre es nega a donar-nos, calculem que ara mateix són unes 150, cosa que ens sembla un gran canvi si ho comparem amb les tres dones que hi […]
Punto de vista
Intifalles
Els esforçats combatents de la Intifalla, són gent jovial que practica el difícil equilibri entre la lluita i la festa.

Reconec que per a qui no visca a València deu ser una mica difícil de comprendre que una part no gens negligible dels veïns de la capital visquem d’esquena a les falles, que passen per ser unes festes tan populars. O directament emprenyada, amb un sentiment que va des de la higiènica indiferència a la santa indignació, passant per l’escapatòria frugal a llocs més habitables del planeta o l’estat de xoc permanent per culpa de l’assalt armat de mascletades i tones de barbàrie, visceralisme, lletjor, manipulació i destrellat, múltiples variables de l’estupidesa provinciana. Si tots els pobles tenen greuges plantejats amb les seues festes, el cas de València desborda els límits raonables per a major benefici de qui ostenta la vara del manar, reiteradament votat per una ciutadania que en general es decanta pel pa i el circ –reduït ara al segon element–, la dissolució en una identitat falsejada, el miratge de l’infantilisme, la vacunació contra la raó crítica i la perpetuació d’actituds hostils a la cultura democràtica. Enlloc una festa no ha tingut un paper tan destacat i descarat en la manipulació de les masses i en l’ocupació desacomplexada de la via i la vida pública amb mètodes feixistoides. Dir, però, que les falles són l’excepció a la regla de la democràcia en què ens pensàvem que vivíem fins fa quatre dies fóra negar la complaença amb què la majoria del poble sobirà es pren any rere any aquesta droga letal. En falles, l’excepció ja és regla, el setge a la mobilitat, la violació sistemàtica de la intimitat, la destrucció del mobiliari urbà, la persecució de la dissidència, la disbauxa convertida en sàdica tortura contra els qui voldrien la festa en pau, l’espúria propaganda del poder… Sort, però, que malgrat tot hi ha optimistes de la voluntat decidits a plantar-hi cara, a buscar els tendons d’Aquil·les d’un sistema putrefacte que té en la metàstasi de les falles un dels principals centres d’irradiació. Són els de la Intifalla, que des d’aquella primavera valenciana de fa dos anys s’apleguen sota el balcó de Rita Barberá després de les mascletades per cridar que se li esgota el temps, a tot el que representa el passat i la ignomínia, que s’està acabant el bròquil, que una nova consciència democràtica i radical pot escampar-se com reguera de pólvora vivificadora. Els esforçats combatents de la Intifalla, gent jovial que practica el difícil equilibri de la lluita i la falla, renaix avui com una au fènix per donar empenta i color a les flames i cremar-hi tota la borumballa que encara ens té captius i desarmats enmig de l’estultícia i la misèria. Potser sí que, amb ells com a punta de llança, algun dia ens podrem reconciliar amb aquesta festa usurpada ja de retorn a les mans del poble i la concòrdia.

unnamed

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Jordi says:

    Vixca Catalunya!

  2. Ferran Eiximenis d'Arenòs says:

    Si senyor. Vixca Cataluña, comtat de la Corona d’Aragó. No vingues a tocar els collons que ya hi ha qui mos els toque. Au cacau.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios