Destacados
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (y 23): balance de daños personales
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
En las películas de guerra, cuando un acorazado recibe el impacto de un torpedo enemigo, el capitán del barco se dirige inmediatamente al primer oficial para pedirle que haga un balance de daños. Entre humaredas, explosiones y gemidos de la marinería herida, se hace una rápida evaluación de la situación de la nave, para ver […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes […]
Punto de vista
La alcoyanía en los tiempos del cólera (21): la apexinamenta general que nos invade
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Conozco un tipo que estaba en la terraza de un bar, que intentó beberse un tercio de Mahou sin quitarse la mascarilla y que acabó perdido de cerveza. Hay fumadores que han quemado una buena cantidad de guantes de látex mientras intentaban encenderse un cigarro. Y se han dado casos de brillantes economistas que tardan […]
Punto de vista
Ja cauran del burro
Un article de Manel Rodriguez-Castelló sobre la guerra de manifestos i el dret democràtic a decidir.

Vespres del 18 de juliol (què deu tenir aquesta data que excita i confon de tal manera les neurones de certa genteta?) han sorgit a la llum pública un parell de manifestos signats per alguns intel·lectuals espanyols. El primer que vam conèixer és encapçalat pel nòbel Mario Vargas Llosa i assumit per Arcadi Espada, Félix de Azúa, Albert Boadella, exdirigents de CCOO i UGT i eixe gran demòcrata que respon al nom de Federico Jiménez Losantos, entre altres il·lustres perles.

Que què fa una fauna tan diversa i aparentment incompatible en un lloc com aquest? Jo els ho diré: clamar contra qualsevol solució negociada a les revindicacions que avui planteja Catalunya des d’un espanyolisme hegemonista, uniformitzador i excloent. Que són, precisament, el material de la palla que aquests visionaris de calbot pretenen haver vist en l’ull del catalanisme sobiranista sense adonar-se que no és sinó el que configura la biga allotjada en el propi i que els fa cecs a una realitat que no entenen i sobre la qual projecten els seus fantasmes i prejudicis. La primera trampa amb què pretenen engalipar el lector despistat és la del sac on van a parar, segons ells, tots els nacionalismes, excepte casualment l’espanyol, el tàcit, el pressuposat, el que més s’ha afirmat històricament contra els altres. Però és que en negar el dret democràtic de decidir d’una part de la ciutadania invocada encara espanyola cauen en la flagrant contradicció de voler conculcar un dret que no coneix fronteres estatals sense que els tremole l’unívoc, impassible i totalitari pols identitari. És com si, per exemple, volguessen privar les dones de poder decidir els assumptes que els afecten per ser dones o els veïns de Jerez de la Frontera de dirimir si accepten o no albergar una central nuclear en el seu terme municipal. Però és que unes insensateses de tals dimensions, fetes des de l’espanyolisme més tronat, només es poden verbalitzar amb una prosa pastosa incapaç d’aportar ni una engruna de lucidesa a un debat, un diàleg i unes negociacions que tardaran més o menys a imposar-se però que són inevitables per molt que el primer objectiu del manifest és precisament segar de socarrel qualsevol diàleg. Poc podem esperar de la intel·lectualitat castellanoespanyola amb aquests estirabots, a penes pal·liats pel detall federalista d’un segon manifest que va seguir al de Vargas Llosa i companyia. O no han entès res del que ha passat i passa (malament) o ho han entès a la perfecció (pitjor). No han entès (o ho han entès perfectament i han decidit alinear-se amb el pitjor immobilisme reaccionari en nom de la sacrosanta unitat de la pàtria espanyola) que a la Catalunya d’avui s’ha posat en marxa el procés popular radical i democràtic més important d’Europa i que amb les eines indispensables d’un estat propi pot ser un model magnífic de transformació i progrés. Però aquests intel·lectuals, inspirats en les FAES d’Aznar i la verborrea joseantoniana, llancen des de vísceres antipoètiques paraules de fum i ens miren per damunt del muscle des de la seua còmoda torre d’ivori. Potser, això sí, il·lustren molt bé l’actual estat catatònic de la classe política en el poder i de bona part de la ciutadania que hi combrega. Haurem d’esperar una altra mena d’intel·lectuals que facen honor al seu nom i que estiguen a l’alçada de les circumstàncies. Aquests, ja cauran solets del burro que han muntat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario