Destacados
Punto de vista
Una triste historia de pilinguis y dinero
Por primera vez desde que se instauró la democracia, la supresión de la monarquía es una idea que forma parte del debate político mayoritario
Siempre me imagine la llegada de la República como un acontecimiento cargado de coreografías épicas: masas indignadas de desheredados rodean la Zarzuela gritando consignas, mientras la Familia Real huye apresuradamente camino de Suiza por un pasadizo subterráneo iluminado con antorchas. De eso nada, España puede presumir ante el mundo de tener la única monarquía que […]
Punto de vista
Tots els homes del president (De l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi)
Al llarg dels anys ens hem reunit amb tots els presidents de l’ASJ però no hi ha hagut cap com l’actual. El primer va dir en la televisió que cap Constitució li havia de dir a ell com fer la seua festa, referint-se a l’absència de dones amb ple dret. I tots els hòmens de […]
Punto de vista
El verano de la culpabilidad
Cruzado el ecuador del mes de julio, nadie tiene muy claro si la gente que se va a las playas a disfrutar de su merecido descanso son veraneantes o son focos de infección con patas
Si te quedas en casa, estás arruinando a la hostelería y al maltrecho sector turístico. Si haces de tripas corazón, te vas de vacaciones y decides participar en paellas y cenitas de amigotes, eres uno de esos canallas irresponsables que está contribuyendo a la aparición de nuevos rebrotes del coronavirus.
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (16): estampida
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Pep Jordà, 1/05/2020

Un dia qualsevol tot açò s’acabarà. Ens obriran la porta del corral i eixirem com bouets en estampida. Correrem, saltarem, gaudirem dels raigs de sol, pujarem a la muntanya, ens banyarem a la platja, ens retrobarem xerrarem, riurem i, potser, fins i tot podrem anar al bar amb els amics a fer una cervesa mantenint la distància de seguretat.

Un dia qualsevol tornarem – els que tornen – a la vida normal amb una normalitat ben distinta, això sí. I entre tots (uns més que altres) intentàrem aixecar la malmesa economia, pujarem el PIB fins on siga menester procurant que especuladors, rendistes i beneficiaris de fons d’inversió recapten quan més guanys millor. Pel bé de tots.

Un dia qualsevol podrem acomiadar-nos dels nostres morts com cal. Passant la mà pel taüt de fusta, soterrant-los cristianament (o com ens vinga de gust). O mirar com els introdueixen -com el pa nostre de cada dia- dins d’un forn crematori marca LAZAR. Que també té collons anomenar com al Llàtzer ressuscitat un forn crematori.

En unes setmanes trobarem a faltar els dies llargs i plujosos tancats a casa. Les vesprades de llibres i pel·lícules sense cap cita ni compromís. Els carrers buits de cotxes i de gent com si fora Agost o el matí de Nadal. La veïna que saludàvem cada dia a l’hora dels aplaudiments, els propis aplaudiments i les persones que ens alegraven la vida tocant el txistu o cantant tangos i ranxeres des dels balcons.

Inclús als coronavares sorollosos que, amb l’excusa del virus, treien el radiocasset a la finestra i ens tenien tota la vesprada entretinguts amb les darreres novetats de la bachata, la champeta la kompa, el vallenato i el porro. O eixe veí de baix, el de la veu grossa, que a les onze de la nit, per apujar-nos els ànims abans d’anar a dormir, ens cantava èxits de Raphael com ‘Como yo te amo’ o ‘Escándalo’.

Als bombers, als conductors d’ambulàncies i als policies i eixe bonic carrusel que feien a boqueta de nit i que, a mi particularment, em retrotreia a les rodes de ‘Alfonsito y Miguel’ de la infantesa com la magdalena de Proust. També el cant dels ocells de bon matí, poder creuar el carrer sense mirar, no haver d’aturar-nos en els semàfors, anar a comprar com qui va a un robatori i eixes petites coses que fan tota una vida.

Arribarà un dia que trobarem a faltar les mascaretes. Especialment quan se les posaven persones amb una cara difícil com Martinez Almeida. O el que és pitjor, amb un cara i un cor difícil com Santiago Abascal. Sempre que el veig brofegant em ve al cap Belfegor, que és un dimoni amb barba, i aquella frase que, segons el Cabo Santo, li deia Cícero a Catilina: ‘La traición cercena, corroe y afila los rasgos’

Durant algun temps – esperem que molt – defensarem la sanitat pública i universal, l’ensenyament universal i de qualitat, demanarem més pressupost per als sanitaris i investigadors, pensarem que un agricultor o la venedora del mercat valen més que una dotzena de futbolistes, reivindicarem una renta bàsica perquè tothom tinga cobertes les necessitats mínimes, tindrem cura del medi ambient i pensarem dues vegades on, i en mans de qui, deixem els nostres majors quan ja no poden estar a casa.

Dins d’un parell d’anys si tenim sort i sobrevivim a les futures pandèmies (potser llavors la població de risc no seran els ancians sinó els que diuen: ‘Mire usted’, ‘A por ellos, oe oe’ o les marqueses flaques amb triple nacionalitat) ens quedarà un vague record de tot açò i direm/diran als nets: ¡A tu el que et fa falta és haver passat una pandèmia¡ ¡Si hagueres passat una pandèmia no malbarataries així el paper higiènic! I es possible que en mirar enrere pensem en aquests temps com els bons temps

Després, un dia qualsevol, tot quedarà en orris. Desapareixeran les bones intencions, tornarem a creure que som els reis de la creació, la mesura de totes les coses, capaços de frissar la immortalitat. I tornarem a aixecar els muscles cada vegada que, com en el conte de la granota bullida, ens pugen la temperatura de l’aigua. Tornarem a confondre l’amic amb l’enemic, el que té importància amb el que és  important. Farem desaparèixer les actuals bones intencions i tot tornarà ser com abans. Com sempre. Perquè tenim una tendència malaltissa a oblidar, a no recordar ni aprendre de les coses passades. A repetir-nos com la botifarra. Està en la nostra naturalesa.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario