Destacados
Punto de vista
La alcoiania en els temps del còlera (8): Houston tenim un problema
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Des de la declaració de l’estat d’alarma moltes llars s’han convertit en una espècie de centre de control de llançament de Houston (Texas). Tot ple de pantalles i de persones cridant. Una al portàtil en sessió de tele-treball. L’altra al passadís fent pilates amb el mòbil. El menut connectat amb el Classroom i alhora mirant […]
Punto de vista
La alcoyanía en tiempos del cólera (7): el repugnante mecanismo del odio
Crónicas del coronavirus en la industriosa ciudad del Serpis
Algo hemos adelantado. En la Edad Media, cuando se producía una gran epidemia, los cristianos viejos les echaban la culpa a los judíos e inmediatamente montaban una turba violenta con antorchas y arrasaban las juderías, dejando un rastro de muerte y de destrucción. Olvidados los tiempos de los pogromos, ahora el odio ha encontrado un […]
Punto de vista
La alcoiania en els temps del còlera (6): Grossos i despentinats
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Ara que ens encaminen cap a l’equador del confinament ja he fet tot el que podia fer a casa. He revisat la data de caducitat de les medicines, he tirat les caducades, he possat en ordre la carpeta de les factures, he classificat per colors els mitjons, he endreçat armaris, ordenat llibres per la nacionalitat […]
Punto de vista
La alcoiania en els temps del còlera (2): aspectes positius del coronavirus
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Pep Jordà, 16/03/2020

Diu l’Eclesiàstic que ‘quan et vagi bé, gaudeixes del benestar; però quan et vagi malament, penses que l’un i l’altre són cosa de Déu i que l’home mai sap el que ha de portar-li el futur’. Així les coses m’he possat a pensar, aprofitant el segon dia de reclusió, en aquella frase que deia ‘no hay mal que por bien no venga’ i he començar reflexionar en els aspectes positius del coronavirus’. Per exemple:

Gràcies al coronavirus, o millor, a la reclusió obligada per l’estat d’alarma hem aprés el que es formar part de la dotació d’un submarí en mode immersió. O casi, que nosaltres encara podem treure el cap per la finestra i veure Sant Cristòfol o la Serreta. Hem après, tot i que siga un parell de dies, com s’han de sentir els nostres majors a les Residències quan ningú no va a visitar-los. Com es viu a la presó o com es l’apassionant dia a dia d’una monja de clausura.

Quant aquest matí he hagut d’eixir (per fi!) cap a la feina… Obro parèntesi. Alcoi semblava com una dia de neu de bon matí però sense neu o com deia Javier Llopis, un dia del descans però a lo bèstia. Tanque parèntesi. …he seguit reflexionant en els aspectes positius del coronavirus.

Per exemple que hi ha paisans que per eixir de casa han hagut d’esmolar l’enginyi. Com eixe que arrossega pel carrer – i per tot Internet – una caixa de cartró amb quatre rodes lligada amb un cordill, que de lluny fa l’efecte d’un gos a fi d’estalviar-se els 600 € de multa que li hagueren caigut; com al jove que diumenge va eixir a pegar una volta amb la bici per la zona de Sant Vicent. Per a que després diguen ‘eres més gos que la jaqueta d’un guàrdia’. Pues no és diligent la Policia ni res quan vol.

També hem tingut la oportunitat de reviure la relació que van viure les nostres avies i avis durant la guerra amb la ràdio. Cada vegada que Fernando Simón, director del Centre de Coordinació d’Alertes i Emergències Sanitàries parla; se sent una veu a casa que diu: ‘Calleu-vos que van a donar el parte’.

I també de pensar en aquell boato dels Benimerims magnífic, polèmic (per la qüestió del niqab) però visionari que es va anticipar com Nostradamus a aquests complexos i polimorfes dies que vivim.

Per últim, de moment, gràcies al tweet (que no twist) de l’ibuprofè, que corre  per les xarxes, hem aprés les diferencies farmacològiques entre l’ibuprofè i el paracetamol. Suficients per presentar-nos a la pròxima convocatòria del MIR i treure una nota digna. Tot i que al final – oh sorpresa! – es tractava d’un notícia falsa. Una altra més. Amb la qual cosa hem aprés que amb les xarxes socials, com amb els polítics, cal aplicar aquella veia regla que deia: ‘de lo que et diguen no et creguis res i del que veges la meitat’

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario