Destacados
Punto de vista
Francesc Bernàcer, un clàssic
Entre moltes de les acepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinónima de “digne d’admiració  i d’imitació”. Francesc Bernàcer, és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no […]
Punto de vista
La pandemia se echa al monte
El turismo de alpargata y mochila abarrota nuestros espacios naturales
Atasco de alpinistas sobrevenidos en la cima del Puig Campana. FOTO: PEP JORDÁ
Bueno, bonito, barato y seguro. Esas son las claves del nuevo turismo nacido de las limitaciones y de los miedos de la pandemia. Cualquiera que se haya acercado un fin de semana a la Font Roja, a Els Canalons o la Vía Verde ha podido asistir en primera fila a este fenómeno: multitudes procedentes de […]
Punto de vista
Carabasses
Esperava trobar a una veïna que cantara ‘Moon River’ recolzada en la finestra, que tinguera un gat que li digueren Gato
Encara que ho parega per les dates i pel títol no vaig a parlar de Halloween, una de les moltes importacions des del món del tio Sam -ex Trump i ara Biden- i potser la que menys m’agrada i de les que més tremolor en fa. Tampoc de la carabassa en la que es convertia […]
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Pep Jordà, 30/05/2020

Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes i altres on no hi ha cap. ¿Què significa això? ¿Què hi ha barris patriotes i altres que no ho son? I si no ho son ¿què son?

Segons el meu modest treball de camp, realitzat a una velocitat de 7 quilometres/hora (aproximadament), la profusió de banderes es concentra a la part noble de la ciutat ¿vol dir-se, doncs, que hi ha una relació entre patriotisme i patrimoni? Que son dos paraules que deriven del llatí paterpatris. ¿O es tracta d’una mera coincidència?

¿I el crespó negre? ¿Quin significat té? ¿Què la pàtria està de dol d’una manera abstracta? ¿O que, d’una manera concreta, el propietari del balcó davant la tragèdia manifesta la seua solidaritat amb el proïsme donant-los suport emocional i oferint-los un sentiment de cohesió que els ajude a superar aquest moment de tristesa?

Me n’he adonat que, vora les nou de la nit, alguns balcons s’omplen de gent entusiasta amb perols. Curiosament els mateixos balcons on hi ha banderes d’Espanya amb crespons negres. ¿Què fan? ¿Una beixamel?¿Una caldereta? ¿Una cassolada? I ¿per què? ¿Per defensar la sanitat publica? ¿Per protestar contra l’atzar i la imprevisibilitat de les coses en general i contra el coronavirus en particular? ¿Es tot una maniobra de Casa Mati perquè els patriotes renoven les bateries de cuina i l’aixovar?

He vist també coses que no creuríeu: un home amb un cartell enganxat a l’esquena que deia ‘F.SIMON DIMISION’. Llegenda que a banda de formar un bonic vers pairat planteja una incògnita tan interessant com el M.RAJOY dels papers de Bárcenas. He vist gent atacar viròlegs i professional sanitari en flames; gent que parlava de la ‘Nova Normalitat’ (que ha de ser una mena de anormalitat per baix de la normalitat) a les portes de la plaça de Dins; gent cabrejada; gent resignada i d’altra que malgrat no interessar-li la política recolza partits ultra centristes demanant la dimissió de tot el que es mou.

Però per damunt de tot he vist (és impossible no veure-ho) gent que corre. ¡Quanta! ¿Per què? ¿Es nostàlgia de quan corrien davant la policia o és entrenament per a quan, aviat, hagen de tornar a fer-ho?¿Volem desbancar Marroc, Etiòpia, Eritrea i Kenia com els principals proveïdors d’atletes de mitja/llarga distancia? ¿Correm per a escapar d’una realitat frustrant? ¿No seria suficient amb quedar-nos quiets? ¿Correm per fugir, com els ocells de Manel, d’un país trist? ¿O és que desprès de tan confinament i vist el panorama de la desescalada s’ha apoderat de nosaltres la solitud del corredor de fons que consisteix en córrer sempre endavant sense tindre cap meta fixada?

PD.- De camí cap a casa, vaig creuar pel barri d’Algessares sobre les vuit de la vesprada i vaig ensopegar amb un senyor de raça calé que movia una bandera espanyola amb gràcia i cert aire de majorette mentre alguns dels seu veïns l’aplaudien i altres el seguien amb el moviment. Llavors vaig pensar, abans d’encetar la pujada del carrer Calderón, que com de insondables són els judicis i inescrutables els camins del Senyor!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario