Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
La alcoianía en els temps del còlera (22): reflexions d’un corredor sense fons
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Pep Jordà, 30/05/2020

Ara que he tornat a córrer he vist que a determinades zones d’Alcoi hi ha banderes d’Espanya penjades als balcons amb un crespó negre. Es diferent al que succeeix amb els cartells de SE VENDE o SE ALQUILA que estan per tot arreu. En canvi les banderes no. Hi ha zones on hi ha moltes i altres on no hi ha cap. ¿Què significa això? ¿Què hi ha barris patriotes i altres que no ho son? I si no ho son ¿què son?

Segons el meu modest treball de camp, realitzat a una velocitat de 7 quilometres/hora (aproximadament), la profusió de banderes es concentra a la part noble de la ciutat ¿vol dir-se, doncs, que hi ha una relació entre patriotisme i patrimoni? Que son dos paraules que deriven del llatí paterpatris. ¿O es tracta d’una mera coincidència?

¿I el crespó negre? ¿Quin significat té? ¿Què la pàtria està de dol d’una manera abstracta? ¿O que, d’una manera concreta, el propietari del balcó davant la tragèdia manifesta la seua solidaritat amb el proïsme donant-los suport emocional i oferint-los un sentiment de cohesió que els ajude a superar aquest moment de tristesa?

Me n’he adonat que, vora les nou de la nit, alguns balcons s’omplen de gent entusiasta amb perols. Curiosament els mateixos balcons on hi ha banderes d’Espanya amb crespons negres. ¿Què fan? ¿Una beixamel?¿Una caldereta? ¿Una cassolada? I ¿per què? ¿Per defensar la sanitat publica? ¿Per protestar contra l’atzar i la imprevisibilitat de les coses en general i contra el coronavirus en particular? ¿Es tot una maniobra de Casa Mati perquè els patriotes renoven les bateries de cuina i l’aixovar?

He vist també coses que no creuríeu: un home amb un cartell enganxat a l’esquena que deia ‘F.SIMON DIMISION’. Llegenda que a banda de formar un bonic vers pairat planteja una incògnita tan interessant com el M.RAJOY dels papers de Bárcenas. He vist gent atacar viròlegs i professional sanitari en flames; gent que parlava de la ‘Nova Normalitat’ (que ha de ser una mena de anormalitat per baix de la normalitat) a les portes de la plaça de Dins; gent cabrejada; gent resignada i d’altra que malgrat no interessar-li la política recolza partits ultra centristes demanant la dimissió de tot el que es mou.

Però per damunt de tot he vist (és impossible no veure-ho) gent que corre. ¡Quanta! ¿Per què? ¿Es nostàlgia de quan corrien davant la policia o és entrenament per a quan, aviat, hagen de tornar a fer-ho?¿Volem desbancar Marroc, Etiòpia, Eritrea i Kenia com els principals proveïdors d’atletes de mitja/llarga distancia? ¿Correm per a escapar d’una realitat frustrant? ¿No seria suficient amb quedar-nos quiets? ¿Correm per fugir, com els ocells de Manel, d’un país trist? ¿O és que desprès de tan confinament i vist el panorama de la desescalada s’ha apoderat de nosaltres la solitud del corredor de fons que consisteix en córrer sempre endavant sense tindre cap meta fixada?

PD.- De camí cap a casa, vaig creuar pel barri d’Algessares sobre les vuit de la vesprada i vaig ensopegar amb un senyor de raça calé que movia una bandera espanyola amb gràcia i cert aire de majorette mentre alguns dels seu veïns l’aplaudien i altres el seguien amb el moviment. Llavors vaig pensar, abans d’encetar la pujada del carrer Calderón, que com de insondables són els judicis i inescrutables els camins del Senyor!

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario