Destacados
Punto de vista
Una triste historia de pilinguis y dinero
Por primera vez desde que se instauró la democracia, la supresión de la monarquía es una idea que forma parte del debate político mayoritario
Siempre me imagine la llegada de la República como un acontecimiento cargado de coreografías épicas: masas indignadas de desheredados rodean la Zarzuela gritando consignas, mientras la Familia Real huye apresuradamente camino de Suiza por un pasadizo subterráneo iluminado con antorchas. De eso nada, España puede presumir ante el mundo de tener la única monarquía que […]
Punto de vista
Tots els homes del president (De l’Associació de Sant Jordi d’Alcoi)
Al llarg dels anys ens hem reunit amb tots els presidents de l’ASJ però no hi ha hagut cap com l’actual. El primer va dir en la televisió que cap Constitució li havia de dir a ell com fer la seua festa, referint-se a l’absència de dones amb ple dret. I tots els hòmens de […]
Punto de vista
El verano de la culpabilidad
Cruzado el ecuador del mes de julio, nadie tiene muy claro si la gente que se va a las playas a disfrutar de su merecido descanso son veraneantes o son focos de infección con patas
Si te quedas en casa, estás arruinando a la hostelería y al maltrecho sector turístico. Si haces de tripas corazón, te vas de vacaciones y decides participar en paellas y cenitas de amigotes, eres uno de esos canallas irresponsables que está contribuyendo a la aparición de nuevos rebrotes del coronavirus.
Punto de vista
La alcoiania en els temps del còlera (6): Grossos i despentinats
Cròniques del coronavirus a la industriosa ciutat del Serpis
Pep Jordà, 23/03/2020

Ara que ens encaminen cap a l’equador del confinament ja he fet tot el que podia fer a casa. He revisat la data de caducitat de les medicines, he tirat les caducades, he possat en ordre la carpeta de les factures, he classificat per colors els mitjons, he endreçat armaris, ordenat llibres per la nacionalitat de l’autor i vinils alfabèticament i… un grapat de coses més tan crucials com aquestes.

També he passat temps mirant fotografies. Concretament una del coronavirus on apareix rodonet com una pilota de putxero amb un color mig verd grogós mig groc verdós i amb una espècie de filaments en forma de trompeta que recorden els nassos dels alienígenes de les pelis antigues de ciència-ficció. La qual cosa m’ha provocat un grapat de preguntes: Van ser els nostres avis uns visionaris? A base d’imaginar i creure hem acabat fent realitat pors atàviques? Açò del coronavirus no serà per amagar una invasió extraterrestre? Heu vist ‘L’amenaça d’Andròmeda? A què espereu amb tot el temps lliure que teniu ara?

Parlant de llibertat. L’empresa on treballe m’ha donat un salconduit perquè puga travessar les trinxeres camí del front sense cap problema. Perdoneu-me. M’he fet al llenguatge castrense. Tot això de que el virus és un enemic, que estem en guerra, la disciplina (ah! la disciplina)… Em pregunte: ¿Totes aquestes gestes bèl·liques no seran només per justificar l’existència i pressupost que s’assigna a un institució que resulta prou menys útil que els investigadors, els docents o la sanitat pública a la que lenta però inexorablement se li retallen recursos?

A propòsit de recursos. Us heu adonat de la fragilitat del sistema? No del sistema de benestar. Del sistema en general. Està agafat amb agulles de gafa. Pels pèls. Només portem una setmana engabiats i tot se està anant en orris, els serveis, l’entramat industrial, els negocis, els autònoms. No estem preparats per a les pandèmies, tampoc per a la neu, ni per a la pluja, ni per a les onades de calor. Si penses una mica en realitat no estem preparats per a rés.

Ah… se m’oblidava. Una altra cosa que he fet aquest darrer cap de setmana ha sigut mirar vídeos. Milers de vídeos. Tinc la sensació d’haver arribat al final d’Internet. Vídeos de gent aplaudint al sanitaris, de sanitaris aplaudint a la gent, d’ambulàncies fent sonar les sirenes, de matemàtics explicant models d’evolució de la pandèmia, de viròlegs, de malalts, de malalts recuperats, de militars que demanen disciplina, d’infermers/eres que demanen màscares, de gent que demana (i dóna) la voluntat, de gent que canta, de gent que toca la cornamusa vikinga, de de gent que plora, de gent que riu, de gent amb gats (que són Marlon Brando) de gent que diu #quedateencasa, de gent que diu que s’ha de fet exercici per rebaixar la tensió i la panxa?, de l’associació de mestres perruquers de senyores d’Alcoi i comarca informant que no s’obriran les perruqueries i molts, però molts, que asseguren que ‘Juntos Salimos De Esta’. Segur! No sabem quants ni quan, però salir salimos. Això sí grossos i despentinats.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario