Des de la declaració de l’estat d’alarma moltes llars s’han convertit en una espècie de centre de control de llançament de Houston (Texas). Tot ple de pantalles i de persones cridant. Una al portàtil en sessió de tele-treball. L’altra al passadís fent pilates amb el mòbil. El menut connectat amb el Classroom i alhora mirant vídeos en YouTube. En un Chromebook solt la pàgina web Coronavirus COVID-19 Global Cases fent la funció d’un tablero deportivo amb el minut i resultat del coronavirus. Al menjador, la televisió amb el volum al màxim per no perdre’s la compareixença de Fernando Simon. I damunt del sofà un telèfon, no se sap de qui, rebent missatges i memes pel WhatsApp a tothora i fent sonar una campaneta com les campanes de Sant Francesc a les dotze.
S’ha d’anar amb compte. Tot açò ens ha agafat a contrapeu. No em refereix-ho al coronavirus, que també, sinó a la comunicació telemàtica perpetua realitzada en espais reduïts. I més concretament a les videoconferències, meetings, telefonades, encontres familiars virtuals i totes eixes connexions on es fa servir la imatge. És necessari i forçós que observem unes mínimes normes si volem eixir triomfants de l’experiència i no fracassar estrepitosament en el intent.
Per exemple, quan parleu per un dispositiu es important NO OBLIDAR que els portàtils, smartphones i tabletes tenen incorporat al seu hardware un micròfon i per tant, no falta pegar crits com si fóreu el Patxi de l’anunci d’Euskaltel.
També cal recordar que la veu es transmet més rapida per l’aire que a través de la fibra, tingueu contractades les gigues que tingueu, és per això que convé parlar amb calma, fer pauses, parar per a escoltar i, si es pot, utilitzar auriculars per evitar el retorn del so. D’altra manera la conversa serà una espècie de pilota de putxero verbal on no hi ha manera d’entendre’s, molt semblant al que passa als dinars familiars nadalencs amb cosins i cunyats.
Tampoc NO OBLIDEU que la majoria d’aquests dispositius també incorporen una càmera que pega un esclafit. Per això és convenient que, malgrat portar onze dies tancats a casa, quan feu videoconferències mantingueu les mateixes normes de higiene i etiqueta que faríeu si celebrareu la reunió de cos present.
Pentineu-vos els cabells, afaiteu-vos, exfolieu-vos una mica si cal. Abans de la videoconferència renteu-vos les dents, penseu que esteu a un pam de la càmera i tot es veu. ¡Important! No interactueu mai en pijama ni en xandall. No cal mudar-se com un margalló però el pijama i el xandall en aquestes circumstàncies donen imatge de deixadesa i resulten molt depriments.
Si utilitzeu un dispositiu portàtil busqueu un fondo adient. Mireu, prèviament, que es veu darrere vostre no siga cosa que acabeu sent ‘la comidilla’ de les xarxes pel mal gust decoratiu, la falta de pulcritud o per tindre penjant el calendari Michelin 2020 junt a la imatge en escaiola de ‘El Xicotet’.
Si us connecteu des d’un dormitori procureu tindre fet el llit i que no hi haja roba tirada per ací de qualsevol manera. Particularment roba interior o algun altre tipus d’accessoris, diguem-ne, íntim. No sabeu quant arriba a distreure un tanga roig, un suspensori negre o un Satisfyer Penguin darrere vostre.
Eviteu fer connexions, de qualsevol tipus, mentre cuineu o esteu al bany per motius obvis. En la cuina el fum dels perols pot dificultar la correcta recepció de la imatge i en el bany sorolls imprevistos la correcta recepció de la paraula.
Ah, i esteu on esteu si darrere teniu una porta, tanqueu-la. Si es possible amb pastell. D’altra manera en qualsevol moment podria entrar algú sobtadament ‘en antena’, ignorant que esteu vídeo connectats, desvetllant a l’audiència (classe d’alumnes, client japonès, companys de claustre, consell d’administració, etc.) intimitats anatòmiques que no tendrien per què conèixer.
Si observeu aquests consells voreu que comunicar-se telemàticament en temps de confinament no es tan difícil. Que la distància gràcies a la tecnologia pot resultar suportable (i en alguns casos) inclús recomanable. De no seguir aquestes recomanacions d’una manera o l’altra acabàreu dient com els astronautes del Apolo 13. ‘Houston tenemos un problema’.
O ‘poblema’ com diuen ací a Alcoi.
