Destacados
Punto de vista
No sols Radetzky
Llestos per novament deixar-nos encisar, llestos per novament trobar nous colors sobre la mateixa pintura, i llestos per complir novament amb una tradició d’anys. La sala de concerts més daurada i més famosa del globus, on un dia vaig tenir el plaer de trepitjar i fer sonar al meu millor amic, obria les portes un any més al món. El final era més que conegut el d’aquesta història, però pot ser el que hi passés al mig despertaria més interès.
Amb el passat concert d’any nou, i com amb tants altres, i els que hi queden, ens topem de nou amb el centenar de crítiques sobre la direcció de qui es puja al podi. Com mou la batuta, si porta o no la partitura al davant o si fa floritures amb els gestos. Molt més […]
Punto de vista
Recortes de recorrido y enfermedades de crecimiento
Una reflexión sobre la polémica en torno a los cambios en la Cabalgata y el Bando Real
FOTO: PACO GRAU
Tenemos entre manos una fórmula de éxito incontestable: la Cabalgata de Reyes Magos y el Bando Real de Alcoy. El modelo actual, diseñado en los años 80 del pasado siglo por el ayuntamiento de Pepe Sanus, funciona como un cohete desde hace más de 30 años y se ha convertido en un motivo de orgullo […]
Punto de vista
¡Bares, qué lugares!
Una divagación sobre urbanismo, casco histórico y hostelería
FOTO: PACO GRAU
A lo largo de los últimos 40 años, los alcoyanos hemos podido disfrutar de innumerables proyectos para recuperar nuestro casco antiguo, hemos asistido a decenas campañas para reactivar el centro histórico y hemos visto a políticos de todos los colores anunciar la inminente rehabilitación del corazón de la ciudad.
Punto de vista
De Independentia
Punto de vista
Hogwarts
Punto de vista
A por ellas !
Punto de vista
La bombeta i els electricistes
Un article en forma de metàfora sobre la monarquia, el baix rendiment i les energies renovables.

Quan se’t fon una bombeta el més normal és canviar-la i arreglat. La de Juan Carlos I, exhausta després de trenta-nou anys de regnat, feia temps que no emetia llum, ni tan sols la mínima indispensable per deixar en una discreta foscor tot el que quedava fora del seu camp de projecció, caceres escandaloses, fortunes inexplicades, conquistes amatòries a compte de la corona i tot de fils que connecten directament amb les pústules de la corrupció institucional.

Els electricistes de l’estat van decidir que ja era hora de reemplaçar la vella bombeta i van començar a donar llustre a la corona que s’havia de col·locar al cap de Felipe, ja rei amb l’ordinal sisè en la punta del ceptre i en la prescriptiva signatura del BOE. Potser la nova bombeta siga de baix consum, que en temps de crisi tot estalvi és poc, però qui crega que amb el recanvi s’il·lumina un temps nou s’equivoca de mig a mig. La retroalimentació del règim, impulsada per la joventut del nou rei i el glamour de la reina plebea i, sobretot, per la pressió de tots els tentacles del poder espanyol sincronitzats, potser aconseguirà a curt termini, amb el permís de les maltempsades, traure la institució més representativa de l’estat del fangar on ara es troba i apuntalar un règim que fa aigües per totes bandes. Però les previsions i primers indicis del discurs de coronació parlen més aviat de la data de caducitat de la monarquia i del règim nascut d’aquella transició de clarobscurs que està acabant amb una apagada general molt menys controlada del que ens volen fer veure els electricistes. De fet, ni s’han pres la molèstia, si volien projectar una certa llum nova, d’esborrar certes petjades que menen directament a Franco: el Rolls-Royce del superlatiu, l’uniforme militar, el bany de masses a la Plaza de Oriente. Sort que la capital del Regne no és de moment navegable perquè haurien estat capaços de traure també L’Azor, el iot de Franco que tant agradava a Felipe González. Tota aquesta pel·lícula ja l’hem vista, inclosa la part del guió precuinat del discurs dessusbtanciat del coronat. Si els que ens esperen són del mateix estil, més val que apaguem la bombeta. Per contrarestar tant d’avorriment i disfressar la clamorosa absència de fervor popular tapant amb fullaraca els forats de carrers mig buits al pas de la comitiva, la premsa addicta al règim insisteix que el nou rei està molt preparat. Sí, no dubtem que està magníficament preparat, i a costa de l’erari públic, per ser això, rei, res més, i donar les gràcies en les quatre llengües de l’estat, poca cosa. Si deixem de banda el greuge afegit als valencians –no inspirem respecte ni quan estem de dol– per la coincidència del canvi de bombeta amb el 307è aniversari de la crema de Xàtiva pel primer borbó i predecessor en el nom i el nombre de l’actual, Felip V, em quede amb un detall potser insignificant però molt significatiu per avaluar la qualitat intel·lectual i professional dels principals electricistes. Requerit per la premsa a l’eixida de la cerimònia, l’expresident González va expressar el blablablà habitual en aquests casos sobre la transcendència històrica de la jornada i va coronar la seua intervenció donant molts ànims “en estos momentos a todos los jugadores de la Roja, que hoy más que nunca necesitan del apoyo de todos los españoles” (pose-li el lector accent de Sevilla). La selecció espanyola de futbol havia tornat a representar al Brasil el seu ridícul i tradicional paper històric. En bona sintonia amb la monarquia. Ja no sabem què és símptoma de què en aquest món on es fonen tantes bombetes.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Un entre tants says:

    Amb el permís de les maltempsades*

    Supose que volieu dir: «malpensades», veritat? 😉

  2. Paco says:

    A lo mejor es que aqui nadie se ponía medallas cuando la roja ganaba todo. lo que toca es siempre mas de lo mismo, no saber alegrarse nunca, estar siempre con que somos unos parias de mierda. El señor Rodrigez castello deberia pedirle cuentas a todos los jugadores catalanes, a ver si es que lo que pasa es que para joder a España es por eso que se rascaron la papaya, no vayan a contribuir a un éxito español.

  3. Jordi Bas says:

    «Maltempsades» deu de vindre de «mal temps». Alló de no enviar els vaixells a lluitar contra els elements. Dic jo, al menys. L’articliste hauría de traurens del dubte.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario