Fa unes setmanes l’INE va informar que la població d’Alcoi havia quedat reduïda a 59.675 veïns, situant-se al lloc 126 de la llista dels 398 municipis de l’Estat amb més de 20.000 habitants. Just darrere de Granollers, davant de Mérida i molt lluny d’Elx (20), Oriola (82) o Gandia (96). I si només fora això…

També hi ha overbooking al Cementiri Municipal. El dia de Reis, dia de màgia i d’il·lusió, van haver-hi ¡nou soterraments! I en les dos setmanes i pico que portem d’any ¡més de quaranta! A Radio Alcoy alguns dies s’han vist obligats a reduir la durada del ‘Hoy por Hoy’ per poder donar les notes necrològiques. Si fins i tot els voltors del Barranc del Cint, han optat per allò que la ministra Fátima Báñez, va definir com ‘mobilitat exterior’. Fa uns dies un d’ells amb nom d’avió de combat, l’F48, va ser vist al Senegal. A 3.000 quilometres d’ací!

Què està passant? A que és deu aquesta fugida? Perquè se’ns esmuny, com sorra entre els dits, la població, la fauna i –per cert- també la flora. Segons l’Universitat, la província d’Alacant ja és l’àrea habitada del món on menys plou. Menys que al Sahel. De fet, l’únic lloc que la supera és el desert d’Atacama entre Xile i Perú. I Alcoi no s’escapa d’aquestes negres estadístiques. L’any passat les precipitacions es van situar un 40% per baix de la mitjana.

S’estaran prenent mesures davant d’aquest descoratjador panorama a banda de facilitar la construcció d’un polígon a la zona d’influència del Parc Natural de la Font Roja? S’estarà fent alguna cosa per aturar aquest degoteig iniciat als anys 70 del segle passat que, des d’aleshores, ha provocat un descens del 10% de població i que continuarà provocant-lo almenys fins al 2018 quan, , segons l’Institut Valencià d’Estadística, Alcoi quedarà reduït a 58.000 habitants.

Doncs clar.  L’alcalde, per exemple, aposta ‘per canviar el model productiu (en teníem un?) i donar oportunitats als joves’. Ja sabeu que els divendres hi ha més alcoians als pubs de Londres (treballant de cambrers) que festers a qualsevol filà. El cap de l’oposició, per la seua banda, proposa un estudi que determine les causes de l’èxode. ‘Necesitamos un equipo de profesionales que realice un estudio riguroso que analice lo que está pasando’ És cert. Cal estudiar-ho amb rigor. I deteniment. Amb la quantitat de llocs de treballs disponibles que tenim, les condicions laborals, les perspectives de futur, l’estat de benestar, les ajudes a la dependència, les facilitats per accedir a una vivenda, per estudiar, per manifestar-nos, per accedir a cars tractaments mèdics, com és possible que a ningú li pase pel cap la possibilitat d’anar-se’n?

Per si no queda clar ens explica que «Lo que queremos desde el PP es un Alcoy más grande en todos los sentidos«. No dona detalls de com aconseguir-ho. Amb tal claredat d’idees i tanta precisió l’únic possible és callar i aprendre. Però per si de cas no fora possible assolir el model de creixement que proposa el popular, convindria disposar d’un pla B que és centrara en adequar els somnis a la realitat i conservar el que tenim fins que ens arribe el moment Hollywood (és una metàfora). No siga cosa que en lloc d’això acabem en un moment Tabernas. Aquell poblet de les pel·lícules de l’oest que hi ha al desert d’Almeria, ara que ja tenim part del decorat (campana de Sant Antoni) i una bona porció de territori àrid i esquerp.