Abans de donar la meua opinió sobre aquesta maleïda investidura, voldria fer algunes consideracions prèvies.
Els conceptes d’esquerra i dreta continuen sent essencials per entendre el esdevenir de la vida social i de la vida política.
La classificació del partits polítics dins de cada grup pot crear discrepàncies si es valoren des del liberalisme, la socialdemocràcia, el marxisme o el anarquisme, però per a mi és aquesta, considerant els partits actualment al parlament:
Esquerres: PSOE. IU, PODEMOS i totes les confluències, EH-Bildu, ERC
Dretes: PP, C’s, CDC,PNV, CC
En les 10 investidures votades des del 1979 fins el 2011 si el partit majoritari ha tret 176 diputats o més (PSOE en 1982 i 1986 i PP en 2000 i 2011) ha estat un mer tràmit. En 1989 el PSOE va obtenir 175 diputats, però al no assistir HB tenien de fet la majoria absoluta.
En 1979 UCD va necessitar el vots de CD, situat ideològicament a la seua dreta més el PAR, UPN i PSA que no feien falta.
En 1996 José Mª Aznar va pactar amb CiU, PNV i CC, tots del bloc de dretes.
En 1993 Felipe González va pactar amb CiU i PNV – les dues formacions al bloc dretà-. Cal recordar que amb el 18 vots d’IU haguera aconseguit també la investidura. Per justificar el pacte es va parlar de la pinça de IU i el PP contra el PSOE.
En 2004 Rodríguez Zapatero fa un pacte amb IU, ERC. S’afegeixen BNG, Cha i CC encara que no feien falta.
En 2008 el PSOE aconsegueix la investidura en segona votació perquè s’abstenen tots llevat del PP, UPyD i ERC. Cal recordar que ERC vota en contra per la manipulació vers l’Estatut d’Autonomia de Catalunya al Parlament Espanyol per part del PSOE.
Si sumem els diputats d’esquerres per un costat i els de dretes per l’altre, el partit que governa sempre ha estat del bloc guanyador, encara que segons la llei electoral no té perquè passar, però el sentit comú diu què és el més adient.
Finalment dues darreres consideracions prèvies. Des de la 1a investidura fins la 10a investidura el PSOE ha tingut un domini aclaparador en el bloc d’esquerres, no baixant mai del 79 % de diputats d’esquerres, aconseguint el 96 % l’any 1982, pràcticament tota l’esquerra. El PP o UCD ha estat sempre per damunt del 70 %, aconseguint el 94 % l’any 2008.
El 2010 ix la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, on el PP va manipular tot el imaginable i més per degradar l’Estatut, afavorint el desencís de una gran part de la societat catalana i augmentant el desig independentista de sectors de dretes i d’esquerres.
Comentem la 11a investidura de 2015. El bloc d’esquerres treu 172 diputats, tenint el PSOE el 52 % de diputats i el bloc de dretes en treu 178, tenint el PP el 69 % de diputats. el bipartidisme ha desaparegut. El sentit comú diu que el PP ha de presentar-se a la investidura per ser el més votat, però, C’s veta a Rajoy i el tema català fa que CDC votaria en contra. Per la dreta no hi ha solució, a no ser que dimitesca Rajoy, i accepte un Referèndum a Catalunya.
I en el bloc d’esquerres? El PSOE té la solució!!!!. Pacta amb la dreta de C’s i confia en que PODEMOS i les seues confluències s’abstinguen. Vaig pensar en eixe moment que el equip dirigent del PSOE «s’havia begut l’enteniment». Però, si recordeu la investidura de 1993 comentada abans, si l’esquerra no s’absté, està votant amb el PP fent la pinça al PSOE, i a tot això C’s no té ni idea de cap on va.
L’esquerra tenia una solució: Arreplegar tot el vot de l’esquerra més CC i l’abstenció de CDC, però és clar, acceptant un Referèndum de Catalunya.
La 11a investidura va estar fallida i noves eleccions.
A la 12a investidura tenim 167 diputats d’esquerres, on el PSOE té el 51 % de diputats i 183 diputats de dretes on el PP té el 75 % de diputats. Es obvi que les esquerres estan pitjor que en la legislatura anterior i que la dreta hauria de governar.
El PP podria guanyar la investidura si sumen 169 diputats si C’s vota a favor en segona votació i s’absté CDC però recordeu el Referèndum de Catalunya. Sembla que C’s no està dispost a assumir el cost que representa.
També podria governar si el PSOE s’absté en segona votació, sense contar amb C’s. La tasca de govern seria viable perquè en molts temes coincidirien PP, C’s, CDC, PNV i CC encara que el govern ho hauria de negociar gairebé tot. Aquesta situació pel PSOE és molt dolenta i imprevisible en el seu electorat.
Hi ha una darrera possibilitat: Un pacte de PSOE, PODEMOS i les confluències que sumen 156 diputats. Afegint el PNV, CC i ERC amb l’abstenció de CDC sumarien 170 diputats, un més que els previsibles vots en contra de PP i C’s però recordeu: no és possible sense acceptar el el Referèndum de Catalunya.
He remarcat el Referèndum de Catalunya perquè sense resoldre el tema català és molt difícil la governabilitat d’Espanya. Que el PSOE no entenga açò diu molt poc dels seus dirigents. De la dreta farcida de franquistes, no cal ni comentar-ho. El nacionalisme espanyol no entén que ve un xoc frontal amb Catalunya d’efectes imprevisibles. Com és possible que els anglesos ho prevengueren ràpidament amb Escòcia i els espanyols no facen res?
El PSOE no sap conviure amb partits a la seua esquerra amb un pes rellevant. L’engany de dir que són d’esquerres amb polítiques econòmiques de dretes ja no se’l passa la gent, i deixa a la seua esquerra un graner de votants molt enfadats i indignats que ha arreplegat en gran part PODEMOS i les confluències. El PSOE ha de fer unes quantes sessions de divan al psiquiatra per adonar-se que a al llit de l’esquerra no sols està ell, sinó que hi ha un altre que reclama la meitat del llit.
Si anem a unes noves eleccions el bloc de dretes pujarà i el PP ho tindrà més fàcil per a governar.
Per acabar, vaig a mullar-me encara que, més avant, em menge les paraules escrites: crec que governarà el PP amb l’abstenció del PSOE en segona votació i durarà fins que els catalans facen la desconnexió amb Espanya, que confie en que ho aconsegueixen i és el meu desig.
