Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos.
Punto de vista
L’Àfrica valenciana
A la finca valenciana, encara autònoma, on ha saltat la llebre d'uns comptes sistemàticament falsejats, per error o negligència greu

Durant el franquisme era habitual dir que Europa començava a l’altre costat del Pirineu. L’humor, sobretot quan les coses van mal dades, és un bon recurs per descarregar la tensió que provoca la consciència del fracàs i la injustícia. En aquest cas arribava pintat de negre, perquè si la Península Ibèrica no era Europa, el més probable era que pertanyés a l’Àfrica, i més concretament a la subsahariana, territori on batega el cor més tenebrós de la humana condició.

O ni a Europa ni a l’Àfrica sinó a aquell no-lloc que la retòrica oficial consagrava en el seu Spain is different. Amb el capbussó democràtic en l’Europa dels mercats, les institucions, les finances, la moneda única i tot això, i amb les generoses subvencions que plovien d’un cel ple de núvols de diners, l’Europa opulenta va permetre’s el luxe de fer la vista grossa davant els dèficits democràtics i els comptes dubtosos d’un estat que si no era del tot africà tampoc no era ben bé europeu. Però a l’Espanya subvencionada que administra un estat deficitari i cada vegada més recentralitzat Europa va començar a demanar-li comptes, no els de la vella, els més practicats en aquest regne, sinó els fonamentats en els càlculs de la ciència estadística. I Generalitat, comptes que ara els responsables del negociat europeu han d’investigar a fons i que potser derivaran en unes boniques sancions. Sort que Europa malgrat tot comença a l’altre costat del Pirineu i està per fi disposada a fer complir les lleis i fiscalitzar uns comptes zelosament amagats als ciutadans i a l’oposició i que han sumit la finca del turisme i l’alegre menfotisme en un estat de prostració difícilment descriptible. Si afegim a aquest darrer episodi d’indignació i vergonya la posició manifestada recentment per les principals organitzacions empresarials valencianes contra la política del Consell i les contínues discriminacions per part de l’Estat, haurem de preguntar-nos què sosté encara el govern del PP en la seua caiguda lliure al cor de les tenebres on tots som arrossegats amb més o menys entusiasme. Ni que només siga des de la lògica empresarial del benefici, l’anticatalanisme operístic del poder comencen a despullar-lo també sectors que tradicionalment hi han clavat bones cullerades i ara veuen perillar la balança comercial amb el nostre principal client i proveïdor, la dolça Catalunya, quines coses. L’anticatalanisme no és només una bajanada contranatural per continuar ofrenant unes glòries que mai no són rescabalades per Madrid sinó, al capdavall, un autèntic suïcidi també econòmic. I ací per començar el que cal és desemmascarar les trampes i comptar bé les faves.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario