Destacados
Punto de vista
No sols Radetzky
Llestos per novament deixar-nos encisar, llestos per novament trobar nous colors sobre la mateixa pintura, i llestos per complir novament amb una tradició d’anys. La sala de concerts més daurada i més famosa del globus, on un dia vaig tenir el plaer de trepitjar i fer sonar al meu millor amic, obria les portes un any més al món. El final era més que conegut el d’aquesta història, però pot ser el que hi passés al mig despertaria més interès.
Amb el passat concert d’any nou, i com amb tants altres, i els que hi queden, ens topem de nou amb el centenar de crítiques sobre la direcció de qui es puja al podi. Com mou la batuta, si porta o no la partitura al davant o si fa floritures amb els gestos. Molt més […]
Punto de vista
Recortes de recorrido y enfermedades de crecimiento
Una reflexión sobre la polémica en torno a los cambios en la Cabalgata y el Bando Real
FOTO: PACO GRAU
Tenemos entre manos una fórmula de éxito incontestable: la Cabalgata de Reyes Magos y el Bando Real de Alcoy. El modelo actual, diseñado en los años 80 del pasado siglo por el ayuntamiento de Pepe Sanus, funciona como un cohete desde hace más de 30 años y se ha convertido en un motivo de orgullo […]
Punto de vista
¡Bares, qué lugares!
Una divagación sobre urbanismo, casco histórico y hostelería
FOTO: PACO GRAU
A lo largo de los últimos 40 años, los alcoyanos hemos podido disfrutar de innumerables proyectos para recuperar nuestro casco antiguo, hemos asistido a decenas campañas para reactivar el centro histórico y hemos visto a políticos de todos los colores anunciar la inminente rehabilitación del corazón de la ciudad.
Punto de vista
De Independentia
Punto de vista
Hogwarts
Punto de vista
A por ellas !
Punto de vista
L’Àfrica valenciana
A la finca valenciana, encara autònoma, on ha saltat la llebre d'uns comptes sistemàticament falsejats, per error o negligència greu

Durant el franquisme era habitual dir que Europa començava a l’altre costat del Pirineu. L’humor, sobretot quan les coses van mal dades, és un bon recurs per descarregar la tensió que provoca la consciència del fracàs i la injustícia. En aquest cas arribava pintat de negre, perquè si la Península Ibèrica no era Europa, el més probable era que pertanyés a l’Àfrica, i més concretament a la subsahariana, territori on batega el cor més tenebrós de la humana condició.

O ni a Europa ni a l’Àfrica sinó a aquell no-lloc que la retòrica oficial consagrava en el seu Spain is different. Amb el capbussó democràtic en l’Europa dels mercats, les institucions, les finances, la moneda única i tot això, i amb les generoses subvencions que plovien d’un cel ple de núvols de diners, l’Europa opulenta va permetre’s el luxe de fer la vista grossa davant els dèficits democràtics i els comptes dubtosos d’un estat que si no era del tot africà tampoc no era ben bé europeu. Però a l’Espanya subvencionada que administra un estat deficitari i cada vegada més recentralitzat Europa va començar a demanar-li comptes, no els de la vella, els més practicats en aquest regne, sinó els fonamentats en els càlculs de la ciència estadística. I Generalitat, comptes que ara els responsables del negociat europeu han d’investigar a fons i que potser derivaran en unes boniques sancions. Sort que Europa malgrat tot comença a l’altre costat del Pirineu i està per fi disposada a fer complir les lleis i fiscalitzar uns comptes zelosament amagats als ciutadans i a l’oposició i que han sumit la finca del turisme i l’alegre menfotisme en un estat de prostració difícilment descriptible. Si afegim a aquest darrer episodi d’indignació i vergonya la posició manifestada recentment per les principals organitzacions empresarials valencianes contra la política del Consell i les contínues discriminacions per part de l’Estat, haurem de preguntar-nos què sosté encara el govern del PP en la seua caiguda lliure al cor de les tenebres on tots som arrossegats amb més o menys entusiasme. Ni que només siga des de la lògica empresarial del benefici, l’anticatalanisme operístic del poder comencen a despullar-lo també sectors que tradicionalment hi han clavat bones cullerades i ara veuen perillar la balança comercial amb el nostre principal client i proveïdor, la dolça Catalunya, quines coses. L’anticatalanisme no és només una bajanada contranatural per continuar ofrenant unes glòries que mai no són rescabalades per Madrid sinó, al capdavall, un autèntic suïcidi també econòmic. I ací per començar el que cal és desemmascarar les trampes i comptar bé les faves.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario