Destacados
Punto de vista
Alcoyano – Real Madrid: ya hemos ganado
En el fútbol de verdad la pelota se mancha de barro, y los jugadores también
Partido de Liga entre el Madrid y el Alcoyano en septiembre de 1947, duelo que terminó con empate a dos
Me llamaron la atención las palabras de Zidane después del partido en el Sadar contra el Osasuna: “no ha sido un partido de fútbol”. El Real Madrid había empatado contra el Osasuna y Zidane se vio autorizado para determinar lo que es fútbol y lo que no que, por otra parte, es algo muy común […]
Punto de vista
Salvar la Navidad de 2021
Una pregunta sin respuesta nos atormenta: ¿cuántos meses de normalidad le podremos arañar a este año recién iniciado
Empieza el año con millones de personas dándose ánimos las unas a las otras. Es un ejercicio de fe planetario, que se basa en un razonamiento aparentemente infalible: después del desastre de la pandemia en 2020, es imposible que las cosas puedan ir a peor. En medio de las demostraciones impostadas de optimismo flota un […]
Punto de vista
Toda historia tiene su fin… o no
Me voy. Llevo un cuarto de siglo en Alcoy y como dice la canción de Nino Bravo, ha llegado el momento de partir. Pero con este adiós me llevo un montón de cachitos de Alcoy en forma de entrañables y maravillosos recuerdos. La ciudad que dejo tiene para mí un cierto sabor agridulce -me da […]
Punto de vista
L’arquebisbe i l’oroneta
Un article que analitza les estretes relacions i les amistats perilloses entre polítics valencians i església catòlica.

Quasi al mateix temps que des del niu de les urnes alçava el vol una tímida oroneta per anunciar que la primavera havia arribat i que avançava veloç cap a l’estiu de la plenitud solar i el temps de les collites, monsenyor Osoro s’espolsava (mai millor dit) unes declaracions per recordar-nos que el regne de l’Església que ell representa no és d’aquest món i que, per tant, és indiferent a l’ornitologia, als matisos canviants de les estacions i a tota la pesca que a la resta de mortals tant ens afecta.

Preguntat sobre la corrupció i els corruptes l’arquebisbe de València va afirmar que [sic] “l’Església no entra en la dinàmica del judici sinó en la dinàmica de l’amor”, que traduït a un llenguatge més entenedor vol dir “no m’esquitxes la mitra, que l’acabe d’estrenar, juntament amb el càrrec de Vicepresident de la Conferència Episcopal Espanyola”. Hi ha qui invoca la Constitució i no té cap intenció de complir-la si no li convé i qui s’amaga el vuitè manament de Déu (no furtaràs) davall la sotana quan l’auditori és ple de lladres o d’amics dels amics de les coses alienes i públiques. Llàstima d’oportunitat perduda d’haver relacionat subtilment la corrupció generalitzada amb el braç incorrupte de Sant Vicent Màrtir i haver-se oferit com a exemple mil·lenari d’incorruptibilitat. En canvi, i per reblar la idea d’una espiritualitat ultramundana, es va referir a sectes com els Quicos (que no són un grup de rumba catalana), l’Opus Dei o els Legionaris de Crist com una gràcia de Déu (hi ha dies que Déu té molt poca gràcia) i va afirmar que tota escola és pública, inclosa l’escola privada catòlica, apostòlica i romana i la Universitat Catòlica de València, creada precisament amb l’ajuda d’alguns corruptes presents i absents en el memorable acte. Malgrat la deliberada confusió entre els termes públic i privat, o precisament perquè la susdita confusió és el primer argument per al lladronici a petita o gran escala, ovació tancada dels assistents, amb Rita Barberà i Juan Cotino entre d’altres peces majors. Magistral faena la del destre càntabre i Canceller de la Universitat Catòlica, culminada amb una estocada precisa a favor de la llei antiavortament de Gallardón, un tema tan carnal que diries que sí que és d’aquest món. Dues orelles i la cua, volta a la plaça i eixida per la porta gran. I al carrer d’aquest món, immune a la retòrica de doble o triple moral catòlica, la gent continuava barallant-se amb els problemes del regne d’ací i l’oroneta traçava belles geometries en un cel límpid que veurà multiplicar els vots contra la corrupció i totes les altres misèries en el temps fèrtil de les properes collites. Amén.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario