Destacados
Punto de vista
¿Y si?
Con esto de que la II Feria Modernista de Alcoy va dedicada al escultor Lorenzo Ridaura, me estoy planteando un par de cuestiones. Solo un par. Y las sumo a mi lista de preguntas sobre todos nuestros grandes artistas. Lista que si sigo así, no se va a terminar nunca.
Foto: Paco Grau
Que vaya por delante que igual peco de exagerada. O que tengo muy altos los niveles de chovinismo alcoyano debido a la resaca modernista que todavía me dura. O, puede ser, que con el paso de los años tenga más claro que el arte, las manifestaciones artísticas son “sedimentos de experiencias”, definición que dio el […]
Punto de vista
Sólo preguntas
Listado de interrogantes para encarar mareados el próximo otoño caliente
Final de vacaciones y otoño caliente. Dicen los que de esto saben que nos esperan meses de susto y pavor. El patio periodístico viene removido y las redes sociales (como mandan los cánones) se incendian un día sí y al otro también. A mí, sólo se me ocurren preguntas sin respuesta. Ahí van unas cuantas.
Punto de vista
Un recuerdo imperecedero y una contra crónica esperanzada
El recuerdo imperecedero. Fue en el verano del 97 o 98 cuando yo oficialmente conocí al Alcoyano. Fue con un Alcoyano en Tercera y en decadencia. Esa fue la presentación oficial: Mauro, Alcoyano; Alcoyano, Mauro. Fue mi iaio Enrique -Ribelles, como era conocido- el que se encargó de las presentaciones durante la pretemporada y yo […]
Punto de vista
L’ou de la serp
...el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes

‘Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format’. Aquesta coneguda metàfora, difosa des de la pel·lícula homònima alemanya dirigida per Bergman en 1977, ha estat utilitzada a tort i a dret per analistes polítics adaptant-la als seus postulats ideològics, però no perdem el seu sentit original: ens parla de l’Alemanya de Weimar, als anys 20, i de com va anar covant-se, a la vista de tots i en un dels països més avançats del món, una de les pitjors ideologies que ha conegut la humanitat.

Les analogies són evidents: el neofeixisme ha estat un fenomen que ha anat creixent a Europa, a democràcies amb molt més recorregut que la nostra. Ací, desactivats políticament a inicis dels 80, sempre han estat vists de forma condescendent com a quatre ‘friquis’ dividits en grupuscles amb les més diverses denominacions i, en el cas valencià, més o menys difosos entre el blaverisme. Però, és evident que alguna cosa està canviant: el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes. Si fins ara sols apareixen tímidament, a cara coberta i de forma dispersa, estem assistint, i els successos de València el proppassat 9 d’octubre són bona prova, a una revifada de braços en alt, càntics al Sol, consignes ridícules i, conseqüentment,  violència indiscriminada. I a més, amb total impunitat i permissivitat.

A classe, acostume a preguntar el darrer dia del curs als meus alumnes què ha suposat per a ells l’assignatura d’Història, i per a què creuen que els aprofita. Invariablement, sempre responen ‘per a no repetir les errades del passat’. Malauradament, és evident que la Història sempre es repeteix i sempre entropessem amb la mateixa pedra, així que l’objectiu de la matèria és un altre: fomentar que tinguen un criteri propi. Poques coses hi han més perjudicials per a la societat que la ignorància de les masses, la irracionalitat, deixar-se emportar per la demagògia, el victimisme… l’odi.

‘El somni de la raó produeix monstres’, reproduïa Goya al seu gravat; o també ‘La por porta la ira, la ira porta l’odi’, en paraules del mestre Yoda. Els ingredients són ben palesos: desigualtats econòmiques augmentades per la crisi, desencís cap a la classe política, agressions a l’orgull patri, un enemic al que combatre… sols els falta un líder carismàtic.

Lluís Vidal Pérez, és Professor de Geografia i Història a l’IES Pare Vitòria

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario