Destacados
Punto de vista
José García: «en el fútbol da la sensación de que somos marionetas: si estás bien y el entrenador cuenta contigo, adelante; si no a veces te tratan casi como un inválido, y lo pasas muy mal»
Segundo fragmento de una extensa entrevista a José García a finales del 2017. La entrevista-reportaje completa se irá publicando en otros tantos fragmentos semanalmente.
Alcoi fue la primera experiencia de Jose García fuera de su tierra natal. “Estoy contento”, afirma con su experiencia en el Alcoyano. “Llegué un poco pasado de peso y con los ánimos muy bajos. La salida de Osasuna me dejó sin ilusión, pero la verdad es que fue llegar aquí y todo el mundo me […]
Punto de vista
Primer les persones
Un article manifest d'Emili Sellés, facilitador de salut, topògraf i campió de curses per muntanya
Primer les persones. Hem decidit lluitar per construir un gran poder popular, cooperar i treballar pel bé comú, per una democràcia vertadera i per una transformació social que permeta fer front a la dictadura del capital, dels bancs i de les multinacionals.Perquè el capitalisme i l’economia planificada d’estat ens porten a la misèria, a la […]
Punto de vista
Jose García (exjugador del CD Alcoyano): ‘En el fútbol maduras antes, anticipas etapas’
Esto es un fragmento de una extensa entrevista a José García a finales del 2017. La entrevista-reportaje completa se irá publicando en otros tantos fragmentos semanalmente
José Manuel García Maurín, nació un 13 de enero del 97. Los parroquianos que acudimos al Collao los domingos o seguimos al equipo, lo conocemos como José García.
Punto de vista
L’ou de la serp
...el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes

‘Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format’. Aquesta coneguda metàfora, difosa des de la pel·lícula homònima alemanya dirigida per Bergman en 1977, ha estat utilitzada a tort i a dret per analistes polítics adaptant-la als seus postulats ideològics, però no perdem el seu sentit original: ens parla de l’Alemanya de Weimar, als anys 20, i de com va anar covant-se, a la vista de tots i en un dels països més avançats del món, una de les pitjors ideologies que ha conegut la humanitat.

Les analogies són evidents: el neofeixisme ha estat un fenomen que ha anat creixent a Europa, a democràcies amb molt més recorregut que la nostra. Ací, desactivats políticament a inicis dels 80, sempre han estat vists de forma condescendent com a quatre ‘friquis’ dividits en grupuscles amb les més diverses denominacions i, en el cas valencià, més o menys difosos entre el blaverisme. Però, és evident que alguna cosa està canviant: el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes. Si fins ara sols apareixen tímidament, a cara coberta i de forma dispersa, estem assistint, i els successos de València el proppassat 9 d’octubre són bona prova, a una revifada de braços en alt, càntics al Sol, consignes ridícules i, conseqüentment,  violència indiscriminada. I a més, amb total impunitat i permissivitat.

A classe, acostume a preguntar el darrer dia del curs als meus alumnes què ha suposat per a ells l’assignatura d’Història, i per a què creuen que els aprofita. Invariablement, sempre responen ‘per a no repetir les errades del passat’. Malauradament, és evident que la Història sempre es repeteix i sempre entropessem amb la mateixa pedra, així que l’objectiu de la matèria és un altre: fomentar que tinguen un criteri propi. Poques coses hi han més perjudicials per a la societat que la ignorància de les masses, la irracionalitat, deixar-se emportar per la demagògia, el victimisme… l’odi.

‘El somni de la raó produeix monstres’, reproduïa Goya al seu gravat; o també ‘La por porta la ira, la ira porta l’odi’, en paraules del mestre Yoda. Els ingredients són ben palesos: desigualtats econòmiques augmentades per la crisi, desencís cap a la classe política, agressions a l’orgull patri, un enemic al que combatre… sols els falta un líder carismàtic.

Lluís Vidal Pérez, és Professor de Geografia i Història a l’IES Pare Vitòria

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios