Destacados
Punto de vista
Matando bares a cañonazos
El cierre de los locales de ocio nocturno, la legalidad y el sentido común
Vivimos tiempos extraños en los que todo el mundo apuesta por la inteligencia artificial y en los que nadie parece echar cuenta del sentido común. Las administraciones públicas son entes  paquidérmicos ajenos a toda lógica, que se han especializado en matar moscas a cañonazos. La situación creada con el cierre total de los locales de […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se
En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.
Punto de vista
El coronavirus y la teoría de la olla de pito
¿Serán capaces de aguantar los alcoyanos un periodo tan largo de privación de todas sus válvulas festivas de escape?
FOTO: PACO GRAU
Hay una teoría sociológica que asegura que Alcoy funciona con el mismo mecanismo que una olla de pito. Esta línea de pensamiento parte de una descripción tópica del carácter de los alcoyanos, a los que se considera una gente seria y trabajadora, poco dada a exteriorizar sus sentimientos. Una vez establecida esta verdad “irrefutable”, se […]
Punto de vista
L’ou de la serp
...el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes

‘Qualsevol pot veure el futur, és com un ou de serp. A través de la fina membrana es pot distingir un rèptil ja format’. Aquesta coneguda metàfora, difosa des de la pel·lícula homònima alemanya dirigida per Bergman en 1977, ha estat utilitzada a tort i a dret per analistes polítics adaptant-la als seus postulats ideològics, però no perdem el seu sentit original: ens parla de l’Alemanya de Weimar, als anys 20, i de com va anar covant-se, a la vista de tots i en un dels països més avançats del món, una de les pitjors ideologies que ha conegut la humanitat.

Les analogies són evidents: el neofeixisme ha estat un fenomen que ha anat creixent a Europa, a democràcies amb molt més recorregut que la nostra. Ací, desactivats políticament a inicis dels 80, sempre han estat vists de forma condescendent com a quatre ‘friquis’ dividits en grupuscles amb les més diverses denominacions i, en el cas valencià, més o menys difosos entre el blaverisme. Però, és evident que alguna cosa està canviant: el procés català i la irresponsabilitat política d’uns i altres governants ha fet molt més visibles eixos grups i els ha fet guanyar adeptes. Si fins ara sols apareixen tímidament, a cara coberta i de forma dispersa, estem assistint, i els successos de València el proppassat 9 d’octubre són bona prova, a una revifada de braços en alt, càntics al Sol, consignes ridícules i, conseqüentment,  violència indiscriminada. I a més, amb total impunitat i permissivitat.

A classe, acostume a preguntar el darrer dia del curs als meus alumnes què ha suposat per a ells l’assignatura d’Història, i per a què creuen que els aprofita. Invariablement, sempre responen ‘per a no repetir les errades del passat’. Malauradament, és evident que la Història sempre es repeteix i sempre entropessem amb la mateixa pedra, així que l’objectiu de la matèria és un altre: fomentar que tinguen un criteri propi. Poques coses hi han més perjudicials per a la societat que la ignorància de les masses, la irracionalitat, deixar-se emportar per la demagògia, el victimisme… l’odi.

‘El somni de la raó produeix monstres’, reproduïa Goya al seu gravat; o també ‘La por porta la ira, la ira porta l’odi’, en paraules del mestre Yoda. Els ingredients són ben palesos: desigualtats econòmiques augmentades per la crisi, desencís cap a la classe política, agressions a l’orgull patri, un enemic al que combatre… sols els falta un líder carismàtic.

Lluís Vidal Pérez, és Professor de Geografia i Història a l’IES Pare Vitòria

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario