slogan tipografia la moderna
Punto de vista
Magneto
Un article que va de super herois i del tercer intent de Fabra de guanyar-se les simpaties dels alcoians.
Pep Jordà - 19/05/2014
Magneto

Si l’estat espanyol fora un còmic (de moment només arriba a tebeo) Miguel Arias Cañete seria Silver Surfer degut a la facilitat que te per a relliscar, Mariano Rajoy seria L’Home Aranya perquè ‘primero te lia y después te engaña’, Esperanza Aguirre probablement seria Hulk ja que es incapaç de controlar l’ira i a la mínima es posa de color verd i comença a trencar-ho tot, Dolores de Cospedal La Cosa perquè ha perdut la capacitat de tornar a la seua condició humana i Alberto Fabra Magneto amb tota seguretat.

No no només pel paregut físic (cap gran i rodó com si portara sempre un casc posat, pell més tibada que les juntes d’un submarí, mirada penetrant, etc.) sinó sobretot per l’habilitat que tots dos tenen de generar i controlar camps magnètics. Tothom sap que la presència de l’honorable es suficient perquè en un radi de tres quilòmetres a la rodona deixen de funcionar els dispositius mòbils, el Wassapp, el Hangout, el Twitter i l’app del diari Público. En el cas del president s’hi suma a més la capacitat d’impedir la lliure propagació d’ones de radio i televisió si són divergents al seu pensament, com ara les de TV3.

També tots dos són capaços de crear camps de força electromagnètica amb un alt grau d’impenetrabilitat que cap esser humà pot travessar. Dit d’una altra manera tanquen coses. Que poden ser des d’ens de comunicació publica, com ara la RTVV, o espais públics com la plaça de Dins, o la d’Espanya, amb l’única intenció d’ignorar critiques i protestes i subratllar d’una manera violenta, radical i extremista, el domini dels mutants sobre la raça humana.

Tots dos solen anar acompanyats d’una guàrdia pretoriana. Els Acòlits en el cas de Magneto i la Policia Autonòmica Valenciana en el del President. En ambdós casos es tracta d’una força privada de soldats que els protegeixen, els fan d’escolta i aparquen on els dóna la gana. Be en el cas de Fabra la força es pública però l’us gairebé és privat. Ja sabeu quan fina és la línia que separa els dos termes ací a la Comunitat. Digues-li Comunitat digues-li País.

Tots dos poden tornar-se invisibles al refractar la llum al voltant del seu cos, cosa que l’honorable fa habitualment quan se li pregunta pels grans esdeveniments que han descapitalitzat les arques valencianes, per les llistes d’espera a la sanitat, l’educació, la llei de dependència o l’accident de metro.

També són capaços de crear calor en forma de radiació infraroja tan intens que igual pot destruir una porta metàl·lica que encendre des d’unes poques persones que assisteixen a la inauguració d’un pont fins una multitud que celebra l’inici de les festes del seu poble en una plaça plena de gom a gom.

El que no tenen cap dels dos es la capacitat de caure simpàtics. Ja no entre els éssers humans en general, sinó tampoc entre els de la seua pròpia condició. En el cas de Magneto els mutants i els populars en el cas del valencià. Com es va poder comprovar dissabte passat quan, en un tercer intent d’arreglar les coses entre ell i els alcoians, va visitar de manera informal la seu del PP aconseguint convocar la escandalosa xifra de vint-i-pico persones.

Llàstima que l’honorable entre els seus múltiples poders no compte amb el del coneixement i us del català. Si no potser a hores d’ara ja haguera portat a efecte el vers de la cançó de Manel ‘Boomerang’. Concretament aquell que diu que de vegades ‘tan bo és insistir com saber-se retirar’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Fumant Xu says:

    M’agrada, sempre ha estat així, l’humor, amb gotetes de mala llet. Què hi farem? Així doncs, puc dir que aquest article de Pep Jordà és de gran fina ironia, i una perfecta caricatura de la realitat vivent pepera al nostre País. Enhorabona per l’encert i per la anàlisi efectuada.

  2. Lluís Torró says:

    Com sempre d’acord amb el que dius… o quasi. Hi ha un punt en el que discrepe parcialment. Magneto sí que cau simpatic. No entre els humans o mutants del seu univers de ficció, sinó entre els babaus aficionats al gènere (entre els quals malauradament em compte: és un dels meus múltiples defectes). En aquesta dimensió Magneto supera a Fabra per golejada en carisma, empatia, poders i bellesa.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario