slogan tipografia la moderna
Punto de vista
Més que «Friends»
Tot i ser fill únic, la veritat és que m’he sentit sempre rodejat d’autèntics germans i germanes i mai ho oblidaré
Paco J. Agulló - 25/01/2021
Més que «Friends»

En la passada aparició mensual en Tipografia La Moderna, res a veure en l’Aparició de Sant Jordi, ni en Moderna per la vacuna, parlava d’altre dels pilars de la meua vida: els «Friends», els amics. Però és cert que, després de llegir-ho de nou una vegada publicada en la web del Pep i del Javi, vaig veure que vaig cometre un error, un greu error, una injustícia. Em vaig quedar amb una espineta clavada. I és que junt als grapats i grapats i grapats d’amics que, afortunadament, he pogut fer en la meua vida, i que m’han acompanyat i recolzat en aquest quasi mig segle d’existència i als que els estic i estaré eternament agraït, eixe superpoder del que vos parlava des de ben menut, fer amics, en ocasions, ha superat els límits de l’amistat i eixe grup de persones s’han convertit en més que amics.

Vos pose una sèrie d’exemples…

-Que quan tens als teus pares morint-se en una habitació d’un hospital durant mesos, amb menys de dos anys de diferència, algú vullga passar una llarga nit en eixe sofà ‘extensible’ superincòmode, acompanyant-los, per a que tu pugues anar a dormir a casa, després de dos o tres setmanes seguides allí dins, pendent del botó per a cridar a les infermeres o dels drenatges, és ser més que amics.

-Que quan haguen dit adéu els teus pares, en una església plena, es queden al teu costat sense parlar, mentre esperen a que es buide, és ser més que amics.

-Que pujen al cementeri a acompanyar-te a donar-los terra, és ser més que amics.

-Que vaguen, eixe dia, a menjar amb tu en el baret més pròxim a l’hospital, al que anaves amb ton pare mentre ta mare estava en la UCI, és ser més que amics.

-O que estiguen asseguts amb tu en el replanell de l’entrada de casa fins quan quasi es fa de nit, junt a la gateta a la que la mare li donava de menjar, és ser més que amics.

-Que quan et comuniquen que ta mare ha faltat, just poquet després que t’hagueren dit que havia tingut una milloria, despengues el telèfon de la planta de ‘trauma’ de l’hospital, si, si, encara hi havia fixes fa vint anys i es despenjaven i marcaves el número d’altre fixe, que et sabies de memòria, i tocaves a algú per a dir-li la notícia, era a algú que era més que un amic.

-Que t’acompanyaren a fer els ‘papeleos’ tan fantàstics posteriors, al notari o al segur, o a elegir el color del taüt o què posar en la làpida, és ser més que amics.

-Que cinc anys després, estiguen en tu, de nou en el cementeri, mentre traus les restes de ta mare en un sac, per a que descansen per sempre amb les de ton pare, és ser més que amics.

-Que en les primeres setmanes, quasi mesos, d’estar a soles, et preparen cada dia un plat de ‘dentilles’ o d’arròs per a dinar, com un més de la família, és ser més que un amic.

-Quan t’assentes a la taula amb les seues famílies en dates tant representatives com la Nit de Nadal, Nadal, Cap d’Any, Any Nou o Reis, i que ho facen durant vint anys, és ser més que amics.

-Que et conviden a sa casa cada diumenge és ser més que amics.

-Que et facen padrí de les seues filles és ser més que amics.

-Que quan et trenques el genoll, tornen abans de vacances quan ho saben, per a operar-te o per ajudar-te de forma decisiva en la rehabilitació, és ser més que un amic.

-Que quan te’l trenques, per suposat el genoll que ja tenies ‘escaxarrat’, en una caiguda tonta, a l’estil ‘Matrix’, que a l’alçar-te vegues que no tens genoll i et poses blanc, i t’acompanyen en l’ambulància fins l’hospital i esperen hores en urgències, és ser més un amic.

-Que durant l’operació de reconstrucció de ròtula, estil puzzle, estiguen altres hores més en la sala d’espera, és ser més que un amic.

-Que et porten en el seu cotxe, en la cama estirada al darrere, a la clínica de rehabilitació, durant setmanes, mesos, és ser més que un amic.

-Que et facen cridar, plorar, rabiar… encara que no ho parega, per posar eixe genoll al lloc, més o menys, i poder caminar, és ser més que un amic.

-Que quan et reballen del lloc de faena que has estimat i al que has dedicat 15 anys de la teua vida perquè està prop a tancar i toques per a dir la ‘bona nova’, és a algú que és més que un amic.

-Que et contesten als ‘guasaps’ siga l’hora que siga, per molt pesat que sigues, per molts ‘memes’ xorres que siguen o per moltes fotos dels periòdics que envies, és ser més que un amic.

-Que tingues un grup i un crit de guerra que es diga ‘Supersumerioosss!!!’ és perquè els seus components són més que amics.

-Que no t’haguen llegit res des de que vas començar a escriure, ni ho faran en un futur, i no els ho tingues en compte, és que son més que uns amics.

-Que s’entornen a casa de matinada en tu, que vas un poc, prou, tocat, deixant-se en la Plaça de Dins a la que podria ser la seua futura senyora, que, per cert, afortunadament ho va ser amb el temps, és ser més que un amic.

-Que hagues compartit ‘pualets’ i ‘pualets’ a llocs com la ‘Borratxa’, el Pontet o la Penya La Vaca, entre altres mansions de la jet-set alcoiana, o hagues tancat altres ‘garitos’ per l’estil i a l’eixir hagues vist el sol fora, és que la persona que hi havia al costat era més que un amic.

-Que li hagues clavat el cap baix un grifo d’aigua gelada en ple mes de gener i que t’haguen donat les gràcies, és ser més que un amic.

-Que t’haguen explicat coses i més coses personals de la seua vida, dels pares, iaios, germans… i tu a eixa persona, en conversacions inacabables, és ser més que un amic.

-Que quan arribes a l’altra part del ‘xarco’ escrigues un macro-correu cada nit explicant les teues aventures és a algú que és més que un amic.

-Que després de molts anys sense veure’ns es torne a iniciar la relació amb una conversació com si res, és més que un amic.

-Que quan acabes aquestes línies, siga l’hora que siga, envies el text per correu a una persona abans que a ningú…
Totes aquestes són situacions que em venen al cap, al meu cap de Dory, ja sabeu, de les persones que han passat per la meua vida i que han sigut més que amigues meues, en moments complicats però també en bons moments, en moments que m’han marcat i que ho han fet durant molts anys. Molt de mèrit han tingut per aguantar-me, perquè ‘d’axavo’ la perla, que em compre qui no em conega. I parle, per suposat, dels dos gèneres, xics i xiques. A tots ells va dedicada aquesta entrega. A la seua total entrega. Tot i ser fill únic, la veritat és que m’he sentit sempre rodejat d’autèntics germans i germanes i mai ho oblidaré.

PS: Crec que açò que he escrit ara es diu un spin-off de l’anterior entrega o idea original.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario