Després d’explicar-vos en entregues anteriors de “Tipografia La Moderna” dos de les meues principals contradiccions, a saber, comprar tots els dies un periòdic merengó quan soc del Barça i comprar tots els periòdics hereus del diari d’on em van tirar al carrer ara fa 10 anys, en aquesta ocasió vos parlaré algunes contradiccions més.

El meu únic punt dèbil són les xiques despampanants, però estic tranquil una perquè elles no em fan cas, lògicament, i altra perquè quan alguna volta ha sonat la flauta, m’he acollonat, i he eixit corrent, es a dir, m’agraden i a la vegada els tinc por. Altres contradiccions curioses son: ser celíac sent fill d’un panader, agradar-me els cotxes sense haver conduit mai o agradar-me la cuina sense haver cuinat mai.

Però, sobretot, vaig a centrar-me en altre dels meus grans debes o punts flacs: la tecnologia.

Em sembla que vaig ser de les últimes persones que em vaig comprar un mòbil quan ja tots el tenien. Vaig ser dels últims en fer-me un correu electrònic quan ja tots el tenien, en realitat me’l van fer perquè jo no volia. Vaig ser dels últims en fer-me un conte de facebook –me’l va fer la meua fillola- i per ara encara em negue a fer-me un d’instagram. Fins i tot, vaig ser dels últims en posar-me guasap al mòbil… i ara, i ahi va la gran contradicció, no puc viure sense el mòbil!.

En el mòbil llig els periòdics -per cert, que en la versió mòbil es prou més cutre, amb notícies sensacionalistes que per sort no apareixen a la versió en paper, tot val en busca del click- també escolte la ràdio pel mòbil allà on estiga -ho vaig fer a febrer 2020 des de Chicago, per exemple- pegue miraetes a les xarxes socials pel mòbil, veig l’hora, el calendari, la calculadora, el cronòmetre, les aplicacions del banc o de l’autobús, compre amb el mòbil, veig el pàdel o el bàsquet –els resums dels partits de la NBA de cada matinada quan m’alce, si o si- fins i tot pose la llanterna per anar per la nit per casa o per llegir i no pose l’alarma perquè em desperte sense ella.

També, últimament, estic veient la tele pel mòbil, això si, sols veig en tota la setmana la pel·lícula del cinema clàssic de La 2 dels dilluns. Així em permet moure’m per la casa, o fins i tot pel carrer, en el mòbil en la mà mirant la pelí sense perdrem detall –en la tele fixa esperes a que arriben els anuncis per poder alçar-te i anar a pixar i una volta arriben pots pegar la volta als ponts perquè no s’acaben.

Per últim, igualment a la faena el mòbil es indispensable amb centenars de cridades a la setmana, mils de contactes –no exagere gens, prop dels 3.000 tinc- gravacions, talls de veu, fotos i vídeos… i tot en un mòbil normalet, res d’últims models i marques, estil els de la poma mossegada.

Eixa dependència de la tecnologia de la que al principi sempre fuig, és altra de les meues principals contradiccions i en el mòbil es veu més que descoberta. És fort pensar fins a quin punt hem arribat amb aquest aparatet.

PS: Fins i tot aquestes línies les estic escrivint des del meu mòbil mentre estic reballat al llit, imagineu-se.