Destacados
Punto de vista
El valor de Nuria Martínez
La primera festera alcoyana deja la Fiesta tras jugar un papel fundamental en la apertura del debate sobre la participación femenina
La festera se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran en 1997 los Moros y Cristianos de Alcoy
Esta es una historia de valentía cívica. En 1997, una mujer debía armarse de mucho (muchísimo) valor para ponerse un traje de Alcodiano y hacer el recorrido de la Entrada con su filà. Nuria Martínez abrió el camino en solitario y se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran por entonces […]
Punto de vista
Punt final
Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…
FOTO: Juani Ruz
La meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat. Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics […]
Punto de vista
Alguns comentaris al voltant de la peatonalització del centre d’Alcoi
Els projectes d'aquestes dimensions requereixen de debats polítics profunds
FOTO: PACO GRAU
Ja la tenim ací. Fent una notable demostració de determinació política, el govern de l’Ajuntament d’Alcoi (PSOE) ha aplicat un pla de peatonalització que suposa el tancament al trànsit rodat d’un grapat important de carrers del centre de la ciutat. Ja s’han dit moltes coses al respecte (vegeu, sobretot, l’article del regidor de Guanyar, Pablo […]
Punto de vista
Ni està ni se li espera
Fins els 25 anys des de la mort dels implicats o de 50 des de que ha succeït, no es podrà desclassificar tota la documentació que s’hi disposa
Foto: Diari Información

Dia 23 de febrer de 1981, entorn les 18:22 hores i sent interromput en la votació el diputat  Manuel Núñez Encabo (PSOE), entrava al congrés el colpista Antonio Tejero Molina al conegut crit de “quieto todo el mundo”, que  va ser silenciat més tard amb el pacte del capó, pacte pel qual es posava fi a aquest succés.

D’aquest fet ja fa 35 anys i de segur que molts dels que estan llegint aquestes línies els ve a la memòria aquelles hores complexes d’entendre i que malgrat el temps hui per hui encara ens costa d’entendre. Ja siga per vivències personals, que en el cas d’Alcoi van suposar fins al cas extrem del desplegament dels tanques del Vizcaya 21 o amb el cas de l’ocupació de Radio Alcoi, de la que tenim el seu testimoni dels esdeveniments, molt especialment al que nosaltres ens afecta per les intervencions de Milans del Bosch,  gràcies a la recuperació de material sonor per part del projecte de Devuélveme la voz:

http://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14642.mp3

D’altra banda, també ens ha arribat la imatge del 23-F, ja que és un tema que ha donat molt de sí, tant en publicacions escrites, gran pantalla…. però no obstant, hui per hui encara genera discordança, ja no pel que va representar que està ben clar, és a dir, un colp d’estat contra el vigent sistema de prematura democràcia tenint un clima de aguda crisi i aprofitant la dimissió del president Suàrez en favor de la investidura de nou president Calvo Sotelo.

Malgrat a que quasi tota la societat que pensa en aquell dia té ja configurats una sèrie de culpables, culpats i raons del perquè, a dia de hui encara ens costa valorar la dimensió total del colp d’estat. Açò es deu a que els historiadors o periodistes encara no han pogut accedir a la totalitat de la documentació que s’hi disposa sobre el esdeveniment. El secret de sumari sobre els arxius determina que fins el 2031 no es podrà investigar i consultar la documentació que fins ara només han pogut veure els diversos Consells de Ministres i la Junta de Jefes d’Estat Major. Els motius pels quals no es pot consultar son fonamentalment els obstacles que suposa la llei, especialment la de Patrimoni Històric, ja que fins els 25 anys des de la mort dels implicats o de 50 des de que ha succeït, no es podrà desclassificar tota la documentació que s’hi disposa.

L’endarreriment front a altres països europeus en aquesta matèria es pou notable degut a que encara que el terme “seguretat d’estat” es sensible, molts d’ells sí fan una reflexió sobre la transparència que tenen que tenir els documents.

Es curiós veure que molts polítics de l’actualitat parlen d’aquella època, com ara per exemple: Els Pactes de la Moncloa, el consens cap a la democràcia o en definitiva la Transició, però moltes vegades aquest esdeveniment es soterra i no es veu com a fonamental i que no influeix en la vida democràtica actual. No obstant, deuria de ser tot el contrari, ja que va suposar un punt d’inflexió en el que, qui sap?, s’hagués pogut tornar a una dictadura, però no va ser així i es va continuar el camí de la democràcia, encara que no sabem la veritat sobre la dimensió que va prendre i una sèrie de punts que encara queden en l’aire com: Qui era el Elefante blanco? Quin govern volia plantejar Armada? Algú sabia prèviament que s’anava a fer? Tots aquestos interrogants com comentàvem, s’han anat tractant al llarg d’aquests més de trenta anys per diferents perspectives, però fins que no es genere una actitud de transparència i de reforma en aquestos punts i es plasme en la desclassificació de la documentació, el 23-F seguirà sent l’assignatura pendent de la nostra història recent.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario