Destacados
Punto de vista
Empresas y compromisos
Un titular redondo en el digital de Radio Alcoy: Germaine de Capuccini dejará de ser alcoyana. Es una noticia incómoda, que ha pasado como un ángel por las páginas de la actualidad. Nadie sabe por dónde coger una operación económica inesperada, que se salda con la venta a un grupo inversor americano de la empresa […]
Punto de vista
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència.
Punto de vista
Les nostres filles
Foto: "Què bé s'ho passem!" de Jordi Silvestre Jover
Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes […]
Punto de vista
Ni està ni se li espera
Fins els 25 anys des de la mort dels implicats o de 50 des de que ha succeït, no es podrà desclassificar tota la documentació que s’hi disposa
Foto: Diari Información

Dia 23 de febrer de 1981, entorn les 18:22 hores i sent interromput en la votació el diputat  Manuel Núñez Encabo (PSOE), entrava al congrés el colpista Antonio Tejero Molina al conegut crit de “quieto todo el mundo”, que  va ser silenciat més tard amb el pacte del capó, pacte pel qual es posava fi a aquest succés.

D’aquest fet ja fa 35 anys i de segur que molts dels que estan llegint aquestes línies els ve a la memòria aquelles hores complexes d’entendre i que malgrat el temps hui per hui encara ens costa d’entendre. Ja siga per vivències personals, que en el cas d’Alcoi van suposar fins al cas extrem del desplegament dels tanques del Vizcaya 21 o amb el cas de l’ocupació de Radio Alcoi, de la que tenim el seu testimoni dels esdeveniments, molt especialment al que nosaltres ens afecta per les intervencions de Milans del Bosch,  gràcies a la recuperació de material sonor per part del projecte de Devuélveme la voz:

http://devuelvemelavoz.ua.es/devuelveme-voz/visor.php?fichero=14642.mp3

D’altra banda, també ens ha arribat la imatge del 23-F, ja que és un tema que ha donat molt de sí, tant en publicacions escrites, gran pantalla…. però no obstant, hui per hui encara genera discordança, ja no pel que va representar que està ben clar, és a dir, un colp d’estat contra el vigent sistema de prematura democràcia tenint un clima de aguda crisi i aprofitant la dimissió del president Suàrez en favor de la investidura de nou president Calvo Sotelo.

Malgrat a que quasi tota la societat que pensa en aquell dia té ja configurats una sèrie de culpables, culpats i raons del perquè, a dia de hui encara ens costa valorar la dimensió total del colp d’estat. Açò es deu a que els historiadors o periodistes encara no han pogut accedir a la totalitat de la documentació que s’hi disposa sobre el esdeveniment. El secret de sumari sobre els arxius determina que fins el 2031 no es podrà investigar i consultar la documentació que fins ara només han pogut veure els diversos Consells de Ministres i la Junta de Jefes d’Estat Major. Els motius pels quals no es pot consultar son fonamentalment els obstacles que suposa la llei, especialment la de Patrimoni Històric, ja que fins els 25 anys des de la mort dels implicats o de 50 des de que ha succeït, no es podrà desclassificar tota la documentació que s’hi disposa.

L’endarreriment front a altres països europeus en aquesta matèria es pou notable degut a que encara que el terme “seguretat d’estat” es sensible, molts d’ells sí fan una reflexió sobre la transparència que tenen que tenir els documents.

Es curiós veure que molts polítics de l’actualitat parlen d’aquella època, com ara per exemple: Els Pactes de la Moncloa, el consens cap a la democràcia o en definitiva la Transició, però moltes vegades aquest esdeveniment es soterra i no es veu com a fonamental i que no influeix en la vida democràtica actual. No obstant, deuria de ser tot el contrari, ja que va suposar un punt d’inflexió en el que, qui sap?, s’hagués pogut tornar a una dictadura, però no va ser així i es va continuar el camí de la democràcia, encara que no sabem la veritat sobre la dimensió que va prendre i una sèrie de punts que encara queden en l’aire com: Qui era el Elefante blanco? Quin govern volia plantejar Armada? Algú sabia prèviament que s’anava a fer? Tots aquestos interrogants com comentàvem, s’han anat tractant al llarg d’aquests més de trenta anys per diferents perspectives, però fins que no es genere una actitud de transparència i de reforma en aquestos punts i es plasme en la desclassificació de la documentació, el 23-F seguirà sent l’assignatura pendent de la nostra història recent.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario