Destacados
Punto de vista
No sols Radetzky
Llestos per novament deixar-nos encisar, llestos per novament trobar nous colors sobre la mateixa pintura, i llestos per complir novament amb una tradició d’anys. La sala de concerts més daurada i més famosa del globus, on un dia vaig tenir el plaer de trepitjar i fer sonar al meu millor amic, obria les portes un any més al món. El final era més que conegut el d’aquesta història, però pot ser el que hi passés al mig despertaria més interès.
Amb el passat concert d’any nou, i com amb tants altres, i els que hi queden, ens topem de nou amb el centenar de crítiques sobre la direcció de qui es puja al podi. Com mou la batuta, si porta o no la partitura al davant o si fa floritures amb els gestos. Molt més […]
Punto de vista
Recortes de recorrido y enfermedades de crecimiento
Una reflexión sobre la polémica en torno a los cambios en la Cabalgata y el Bando Real
FOTO: PACO GRAU
Tenemos entre manos una fórmula de éxito incontestable: la Cabalgata de Reyes Magos y el Bando Real de Alcoy. El modelo actual, diseñado en los años 80 del pasado siglo por el ayuntamiento de Pepe Sanus, funciona como un cohete desde hace más de 30 años y se ha convertido en un motivo de orgullo […]
Punto de vista
¡Bares, qué lugares!
Una divagación sobre urbanismo, casco histórico y hostelería
FOTO: PACO GRAU
A lo largo de los últimos 40 años, los alcoyanos hemos podido disfrutar de innumerables proyectos para recuperar nuestro casco antiguo, hemos asistido a decenas campañas para reactivar el centro histórico y hemos visto a políticos de todos los colores anunciar la inminente rehabilitación del corazón de la ciudad.
Punto de vista
De Independentia
Punto de vista
Hogwarts
Punto de vista
A por ellas !
Punto de vista
No fugiu, no anem a fer-vos mal
Com justificar-li al visitant espacial aquest abrupte canvi de posicions? O l’intercanvi de declaracions entre la Conselleria d’Indústria i l’Ajuntament d’Alcoi
Pep Jordà, 9/11/2015

Imagineu que un aparell molt gran i estrany s’acosta a Terra. No sabem si en so de pau o de guerra. Imagineu que l’aparell, que té tota la pinta d’una nau extraterrestre, aterra al Teular del Llonganisser just en el moment que vosaltres passàveu per allí vestits amb malles fluorescents entrenant per al IV Trail Solidari Ciutat d’Alcoi.

Imagineu que de sobte s’obre una escotilla i apareix un marcià que patrulla la galàxia procurant que ningú no faja cap barbaritat i que, abans que pugueu adonar-vos, està apuntant-vos amb una pistola de raigs làser mentre diu – en valencià normatiu – gràcies al traductor universal que porta al coll: ‘Teniu dos minuts per contar-me de què va tot això de La Canal’

Què dir-li? ¿Com explicar-li al marcià que la cosa va començar l’any 1995 a iniciativa d’un alcalde del PSOE, partit que en l’actualitat -suposadament- s’oposa al projecte? Mentre que els Populars (els mateixos que ara fan de la construcció del polígon bandera i punt únic del seu programa electoral) aleshores van presentar un informe -que avui firmaria la Carrasca- on denunciaven greus riscos ambientals per a l’aqüífer del Molinar, a més de plantejar una reflexió sobre la ubicació del polígon que encara continua vigent: ¿Por qué arriesgarse a esta fórmula si existen alternativas mejores?

Com justificar-li al visitant espacial aquest abrupte canvi de posicions? O l’intercanvi de declaracions entre la Conselleria d’Indústria i l’Ajuntament d’Alcoi on el conseller ha vingut a dir-li a l’alcalde el que l’àngel de l’església en Laodicea ‘Ojalá fueses frío o caliente, pero por cuanto eres tibio, y no frío ni caliente, te vomitaré de mi boca’ i que ell ha respost amb la frase d’aquell sketch de Martes y Trece sobre la temptació d’Eva: Ella no quería oiga!

¿Com concretar-li al marcià -sense que sospite que esteu prenent-li el pel- el que suposarà per a la ciutat la construcció d’aquesta infraestructura quan la xifra de 2.000 llocs de treball, originalment anunciada pel PP a bombo i platerets, va estar rebaixada -de seguida- per la empresa a un ‘màxim’ de 1.447 (la meitat d’ells vinculats a la construcció del polígon) i que dimecres passat -segons lsabel Bonig- va quedar reduïda a 750? De moment.

Sobre el temps d’execució millor no parlar-ne. L’alienígena podria fer-se un embolic i posar-se nerviós i això és el que menys vos interessa. Inicialment es preveien 20 anys per completar l’obra, que posteriorment es van reduir a 18, i que finalment han quedat en 8. Tot i que en realitat són 3, per acabar la primera fase. Primera fase que esperem no s’assemble a la dels coets Saturn que era quan agafaven impuls i es desempallegaven de tot allò que els sobrava.

Ni sobre l’ús que se li donarà al polígon. Perquè a hores d’ara no se sap amb certesa quin és ‘el sector terciari’ si hi haurà, o no, fàbrica d’olives, si s’abocarà, o no, salmorra, si hi haurà parc empresarial o parc d’atraccions, barri de vivendes protegides, urbanització de luxe o centre comercial. I, el més important, encara no sabem de què parlem quan parlem de ‘noves empreses’; si d’empreses de tecnologia avançada o de sitges amb ogives nuclears.

No intenteu transmetre-li sensació de normalitat reproduint les paraules de la presidenta del Partit Popular al País Valencià: ‘no es verdad (¿ángel de amor?) que la ATE de Alcoy contamine o que oculte especulación’ perquè el viatger estel•lar -que com tots els viatgers estel•lars serà més llarg que un dia sense pa- podria adduir que: ‘excusa no demanada, acusació manifesta’. Ni vulgueu colar-li l’argumentació que fan de sèrie els partits ultra centristes alcoians: ‘és necessari i forçós que hi haja un polígon a La Canal per desenvolupar talent a la ciutat’ perquè podria argumentar-vos que Apple, Microsoft, Google, Hewlett Packard, Disney, Mattel, Dell i Amazon van néixer en un garatge.

Per res del món intenteu fer un joc de paraules amb l’estreta relació fonètica que hi ha entre Alcoinnova i Alcoi no va. De fet si mai camineu pel Teular del Llonganisser i veieu algú que s’acosta mentre camineu amb malles fluorescents- tant se val si és un vigilant de la galàxia o Isabel Bonig – el millor que podeu fer, abans de que vos pregunte ‘de què va tot això de La Canal?’, és arrencar a córrer, com si no hi haguera demà, i no parar malgrat que sentiu darrere vostre una veu que vos diu: ‘no fugiu, no anem a fer-vos mal’.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario