Destacados
Punto de vista
A por ellas !
Està clar que és una modificació innecessària, amb la qual només s’intenta castigar una volta més a les pioneres
En la proposta de modificació dels estatuts que fa la directiva de l’Associació de Sant Jordi es pot llegir el següent: “Artículo 49 – Se establece como prohibiciones de carácter general  […]  C.- Que el fester utilice el traje oficial de su Filà que no corresponda a su género.”
Punto de vista
Eixos penjats que escriuen
...tots aquests que no paren de xerrar, els uns amb els altres, sense fer-se cap fotografia ni consultar el telèfon, que són, que pretenen, què hi fan, en aquest món?
Acabe d’arribar d’un viatge que m’ha dut a L’Ametlla de Mar, una deliciosa localitat de les Terres de l’Ebre, al Principat. Allí ens vam aplegar un bon grapat de professionals i aficionats a l’escriptura per presentar-hi un llibre de relats de creació col·lectiva, el títol del qual en recomana la lectura a la vora del […]
Punto de vista
En torno a los peligros del Síndrome del Sumby
Los alcoyanos hemos convertido la nostalgia personal en un instrumento de análisis de la realidad social y económica de nuestra ciudad
Cualquier alcoyano con más de 60 años en las costillas recuerda el maravilloso diseño de la botella de Sumby: un refresco estrictamente local, que forma parte de nuestro patrimonio sentimental y cuya memoria es idolatrada por muchos paisanos, que creen que la llegada de la Fanta y de la Coca Cola fue el primer capítulo […]
Punto de vista
“No hi ha diners”
És hora de reinventar-se, de canviar de sistema i de paradigma, de crear realitats on ningú tinga dret a coses supèrflues mentre hi haja gent a qui falten les coses més fonamentals
Rafael Calbo, 7/05/2014

De totes les frases que han circulat últimament en el context de les polítiques de retallades aquesta del títol és una de les que més aconsegueixen posar-me de mala llet (hi ha més frases d’aquestes, però per raons d’espai ens centrarem en aquesta). Sempre he pensat –des del meu infantilisme econòmic– que si no hi ha diners se’n poden fabricar més, quin problema hi ha? Si manca l’aigua –els recursos naturals en general– tenim un problema ben gros. Sí… ja sé que les coses no funcionen així, tinc amics economistes que ja m’han fet veure que sóc un ignorant en açò de l’economia, que tot el sistema econòmic es basa en un complex entramat macroeconòmic de poders i relacions comercials, financeres, polítiques, etc. nacionals i internacionals.

Recentment, s’ha publicat en Público un article, sense cap mena de dubte insuficient per a un tema tan complex, sobre la teoria del biocentrisme basada, en línies molt generals, en el fet que pràcticament tot el que assumim com a cert, existeix perquè nosaltres creiem que és així. En el cas de l’economia es fa palesa aquesta teoria, no només des de la ciència, sinó des de la política. El govern, que per exemple es planteja rescatar autopistes —encara que pareix que no s’ha fet efectiu aqueix despropòsit, després dels rescats a la banca, el manteniment de privilegis i d’aberracions massa conegudes per tots, el simple plantejament del tema resulta agressiu, violent i insultant—, quan diu “No hi ha diners”, hauria de completar la frase i dir: “No hi ha diners per a la dependència, la sanitat, l’educació i tants altres drets fonamentals”. Des d’una ciència d’anar per casa podríem dir que si, com diuen els economistes, els diners no són tan fàcils de produir, el fet que es provoca és que ni es creen ni es destrueixen, canvien de lloc i de mans. I pel que veiem, cada vegada estan en menys mans.

Sense anar tan lluny com el biocentrisme, el que podem convenir és que hi ha en l’ésser humà una realitat externa i una realitat interna que interaccionen i es condicionen. La primera seria el nostre entorn físic i natural tan necessari per a la construcció de la nostra realitat interna. La segona és capaç d’inventar, crear altres realitats, que de vegades transformen la realitat externa i, com sabem, inclús posar-la en perill. Una de les realitats creades, evidentment, és el sistema econòmic i un dels seus instruments, els diners. Uns diners que cada vegada són més intangibles, més virtuals, que tan sols es fan palesos i reals en el moment en què la gent comença a perdre el treball i, com a conseqüència, la vivenda per la qual va haver d’hipotecar-se per a tota la vida a causa del seu encariment per l’especulació urbanística i la coneguda llei del sòl. Una vivenda que no tenen, però que, a més, hauran de continuar pagant, una clàusula que cap banc ni notari advertia que existia en el contracte hipotecari. I això que la vivenda, no ho oblidem, és un dels drets constitucionals, una constitució que els governants diuen defensar fins a la mort quan es tracta d’avançar en drets, però que és paper mullat quan amb celeritat i eficàcia inusitada es modifica per a afavorir el cobrament del deute bancari per damunt de qualsevol altra qüestió, fins i tot les pensions dels nostres majors. És a dir, una creació, un invent que ha passat a ser una gran mentida per a la gran majoria, una estafa d’un sistema caduc sense eixida i que fuig cap avant amb una frenètica destrucció de les realitats internes creades amb la intenció d’afavorir la majoria i també de les realitats externes amb un espoli dels recursos naturals, sense adonar-se que van inevitablement units a la perdurabilitat de la nostra existència. Una mentida que empesta de manera evident quan el govern i els seus altaveus mediàtics ens diuen que estem eixint de la crisi, que no ho apercebem però els grans indicadors de realitats inventades això diuen i, és clar, anirem eixint amb més força a mesura que s’acosten les eleccions.

És hora de reinventar-se, de canviar de sistema i de paradigma, de crear realitats on ningú tinga dret a coses supèrflues mentre hi haja gent a qui falten les coses més fonamentals. La pregunta és: Estem disposats a crear aqueixa nova realitat? Serem capaços de crear-la? L’enfrontament amb els grans poders i oligarquies financeres serà inevitable. El cas és que no ens queda una altra eixida.

PD. Després d’escriure aquestes línies he escoltat una notícia que encara m’ha posat de més mala llet: S’estan plantejant fer un altre rescat “silenciós” als bancs.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario