Destacados
Punto de vista
El valor de Nuria Martínez
La primera festera alcoyana deja la Fiesta tras jugar un papel fundamental en la apertura del debate sobre la participación femenina
La festera se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran en 1997 los Moros y Cristianos de Alcoy
Esta es una historia de valentía cívica. En 1997, una mujer debía armarse de mucho (muchísimo) valor para ponerse un traje de Alcodiano y hacer el recorrido de la Entrada con su filà. Nuria Martínez abrió el camino en solitario y se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran por entonces […]
Punto de vista
Punt final
Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…
FOTO: Juani Ruz
La meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat. Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics […]
Punto de vista
Alguns comentaris al voltant de la peatonalització del centre d’Alcoi
Els projectes d'aquestes dimensions requereixen de debats polítics profunds
FOTO: PACO GRAU
Ja la tenim ací. Fent una notable demostració de determinació política, el govern de l’Ajuntament d’Alcoi (PSOE) ha aplicat un pla de peatonalització que suposa el tancament al trànsit rodat d’un grapat important de carrers del centre de la ciutat. Ja s’han dit moltes coses al respecte (vegeu, sobretot, l’article del regidor de Guanyar, Pablo […]
Punto de vista
Obri la llauna
Un endoll, una claueta i l’instrument en mà. Un faristol mig recolzat d’amunt una taula, i una prestatgeria ordenada per a l’ocasió. Tot guardava per tal de disposar la següent lliçó... Tot, si els auriculars funcionaven, o no es queien, o qui sap qui i perquè, li venia de gust actualitzar-se

En pocs dies tornem re-agrupar-nos, amuntegar-nos i també il·lusionar-nos per tal de novament prendre parit en moltes lliçons. Tant a dins de classe coma fora esperant el nen que corre cap als braços de l’avi que l’espera, el proper curs ja ens està a l’aguait i disposat a avançar-nos per la dreta.

El nou curs comença, i com en qualsevol centre, assignatura i matèria, tot és un misteri. Apart d’avorrides especulacions, dades sense fi i noticies a cada deu minuts, de cap a quin costat caurem de la barca, com sempre, intentarem parlar de música. Hem pogut observar des del passat març, mil i una carambola per seguir fent sonar instruments i no els budells a sobre d’un escenari. Orquestres de dotze músics ocupant escenaris olímpics, companys de gremi des dels balcons, tant, i com massa vegades, desinteressadament, i per suposat enregistraments des de la distancia on la sensació d’observar un panell de càmeres de seguretat amb mil i una pantalles, es va conformar com a la única solució possible per poder sonar junts en moltes de les formacions que envolten el lloc on ens ha tocar caure.

Ara be, tornem enrere. Tornem un pas a les esquenes, i observem tots els processos necessaris per tal de gaudir de sigui quina sigui la performance que hagem de triar. Hores d’assaig i especialment de lliçons, han de ser recordades i considerades. Fora una altra vegada de dades, metres o ratis, cal tenir en compte el fet més especial i que sí ha causat precedents amb aquesta situació d’excepcionalitat i pandèmia. El teletreball i connexió constant des de l’aïllament han conformat la que és ara l’única manera de funcionar per a moltes de les tasques a exercir ara per ara. Ens hem acostumat a un diàleg constant entre pantalles, o si es mira d’a prop, ens hi han fet acostumar. Un gran abús pot ser que s’estigui coent al forn, on hem obert una caixa de pandora, i alguns interessats ens preferiran ara quietes a i treballant des de casa, amb tot l’estalvi que suposarà per uns pocs, i despesa per la resta de mortals. Tot dependrà d’un mateix. Llum, connexió, espais… Ara be, ens queda algun racó on ens amaguem?

Al terreny musical i escènic, un contacte real i autèntic continua sent indispensable, i si volem conservar la vertadera qualitat del treball i de la feina artística, no pot deixar de ser així. Amb les matèries i conceptes teòrics a un costat, el treball de prop i de microscopi amb l’instrument, amb la seva manera d’aferrar-lo al cos i de fer-lo excitar cap a l’audiència desitjada, no pot ser d’altra manera que la més natural. El so correctament emès travessant dues pantalles encara no es possible, així com tampoc fer música plegats. Un assaig d’un quartet de corda, d’una orquestra, o simplement d’una sonata d’algun trist no polifònic amb un piano, no te cabuda fora del contacte directe. No ens equivoquem tampoc i siguem justos i assenyats. Ens pertoca una responsabilitat encara major si el nostre art depèn de trobar-nos a la mateixa cambra, però a la vegada no podem caure en el parany de sistematitzar ja eternament i des d’aquesta crisi, un treball resignat a sols aparèixer virtualment, enllaunat, i sense l’essència humana que fa compartir la música. Tenim a la mà una troballa que ens apropa sense estar a prop, i que ens connecta de manera provisional, però esperem que aquest nou truc fora de manual no es converteixi en l’únic remei conegut per seguir avançant i treballant amb la música.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario