Per si algú no el recorda, l’eslògan del PP per a les properes eleccions és: ‘Por un Alcoy más grande. Con Rafa Miró es posible’. Una espècie de brindis abans de dinar (‘Por un Alcoy más grande y que el año próximo podamos repetirlo. Salud y fuerza al canut’) que no guanyarà el premi Adonáis de poesia ni passarà a la història dels eslògans polítics però que no està malament.

Altra qüestió és: ¿com pensa aconseguir Rafa Miró eixe ‘Alcoy más grande’? ¿Tal i com explica la cançó: ‘Hay una ciudad / que nadie ha visto / y que del cielo descenderá’ o té algun pla alternatiu al programa electoral per si el descendiment no es consuma? Amb la intenció de descobrir-ho vam rastrejar Internet fins ensopegar amb el vídeo ‘Rafa Miró presenta lema electoral 2015 para el PP’ a vore si d’alguna manera trèiem l’aigua clara sobre la qüestió.

En veure’l ens vam quedar bocabadats. No per les explicacions (que no hi havia) sinó per la dissecció que va fer de l’eslògan, digna d’un gramàtic estructuralista francès. Gràcies a la qual vam saber que la idea va sorgir de manera espontània, sense pensar-s’ho. Com tantes altres coses al partit.

El millor del vídeo, però, és quan Rafa Miró buidant-se emocional i intel·lectualment ens explica – rotllo Coco de Barri Sèsam – tot el que volíem saber sobre l’adjectiu grande però que mai no s’havíem atrevit a preguntar. Per començar ens desvela  una primícia: que al PP alcoià  ‘hemos percibido que ese término, grande, ahora se utiliza muchísimo’.

Ben cert. Si escrius la paraula grande a Google t’ixen 1.600.000.000 de resultats. En canvi només que li canvies una lletra i poses, per exemple, glande baixa a 1.240.000. Però una puntualització. No només ara s’utilitza grande.  També abans. Abans inclús que se n’adonara Rafa Miró. De fet hem pogut comprovar personalment que grande surt a textos tan antics com las ‘Cantigas de Santa María’ (Poder á Santa María / grande d’os séus acorrer) ‘El cantar del Mio Cid’ (Sospiro mio Çid ca mucho avie grandes cuidados) o ‘Tirant Lo Blanc’ (Com lo rei de Canària, ab gran estol, passà en l’illa d’Anglaterra).

Per no parlar de la munió de persones notables que han vist (o no) com la història afegia al seu nom l’adjectiu grande. És el cas de Federico II de Hohenzoller ‘el Grande’, Alejandro ‘el Grande’, Pedro III d’Aragó ‘el Gran’, Fernando Fernández de Córdoba el Gran Capità’, el pontífex -i sant- Gregori I ‘el Gran’ o més recentment Almudena Grandes i el Gran Wyoming.

Una altra cosa que també ha descobert Miró és que la paraula ‘grande se utiliza por parte de la gente joven’.Tot i que de seguida amplia la informació i ens aclareix que també ‘por cualquier tramo social y por todas las personas’. Una altra volta no podem més que donar-li la raó. Segurament els adjectius grande, pequeño, cerca, lejos, arriba, abajo, fuera, dentro, juntament amb el paper higiènic, són una de coses més utilitzades pel comú dels mortals.

Però el que realment li preocupa al candidat és que aquest eslògan senzill com un càntir però amb una varietat de significats i matisos gairebé infinita siga ‘fácilmente entendible por todos y llegue a todo el mundo’. Des d’aquestes pàgines ens agradaria tranquil·litzar-lo i dir-li que no es preocupe. Que si no guanya les eleccions no serà per culpa de l’eslògan. L’eslògan s’entén perfectament. Tot i que tampoc haguera estat de més haver matisat el significat  grande ¿Grande d’extens? ¿Grande de poblat? ¿Grande de pes específic? ¿Grande de tot alhora? o ¿Grande de no se sap ben be què?. Mi haguera sobrat -per cert- una actualització de l’adjectiu grande. Més que rés per crear certa complicitat amb el al públic objectiu al qual s’adreça el missatge.

Ignore si arribem a temps, però per si de cas adjuntem uns suggeriments de collita pròpia per si els resulten d’utilitat. ‘Por un Alcoy más populoso’ si es vol incidir en l’augment de població. ‘Por un Alcoy con más habitantes que la estrellas del cielo y las arenas de la playa’, si se li vol donar un to bíblic. ‘Por un Alcoy más gordo’, si es vol abundar en l’augment de pes específic. O ‘más grueso’ si es vol referència a l’ampliació de superfície. Opcionalment es podria afegir ‘libre de colesterol’, si es vol subratllar la sostenibilitat de la grossor.

Pel que fa al públic objectiu els oferim tres proposicions. ‘Por un Alcoy to grande’, si es vol atreure el públic juvenil. ‘Por un Alcoy divino de la muerte’, si es vol captar al sector social del puntet. O ‘Por un Alcoy que te cagas (en las bragas)’ – açò de dins del parèntesi és opcional- eslògan que a més de conquerir al públic ‘cani’ connecta directament amb la visió gastroenterítica de futur que dissortadament cada vegada tenim més alcoians i alcoianes.