Davant les imposicions, les prohibicions i la falta de diàleg amb les persones i els col·lectius, crec que hi ha certes informacions que totes les persones mereixem saber:
L’alteració que s’ocasiona a la fauna i a la flora amb les curses per muntanya es tant baixa i residual, que es pot considerar 0, les zones de cursa per on passa tot el Xitxarra Trail estan més netes després de la cursa que abans; es cert que hi ha unes poques curses on açò no passa, però no arriben ni a l’1% i moltes d’elles ja ni es fan, i com a corredores i corredors la responsabilitat nostra es fer canviar a eixa immensa minoria, i així ho estem fent.

Detall destacable al respecte es no volgueren mostrar el suposat informe on es suposa que diu que les curses de muntanya ocasionen tal i tal; que volen ocultar?, existeix realment tal informe?, dona que pensar…

Especialment tenint en compte certs aspectes importantíssims, com que el nombre de corredors suposa un 2% del total de persones que passem pel parc de Mariola.

La cursa del Montcabrer, per exemple, duu 18 anys celebrant-se, molt abans que dugueren els voltors a la Mariola, i mai han patit cap mal ni disturbi a conseqüència d’açò.

Però encara més rellevant es saber que fa 5 anys, després de l’incendi que patí la zona, es va clavar maquinària pesada per tot arreu, també per les zones «integrals», durant un llarg període de temps, incloent el de nidificació; van arrasar amb tot, per tal de fer negoci rentable amb la fusta que van extraure de forma fàcil, aconseguint erosionar-ho tot i retardar l’aparició del primers brots.

Quan un guarda forestal circula pels camins tancats al transit, l’impacte sonor i contaminant es molt més elevat amb un sol pas del seu tot terreny, que diverses curses de muntanya per molt massives que siguen; la fauna i la flora no distingeixen si el cotxe es d’un particular o un guarda, els afecta igualment, no entenen de jerarquies afortunadament.

Es més, a les zones d’entrenament més freqüentades o durant les curses no s’inicien mai incendis als llocs per on transcorren; i es que no hi ha millor guarda forestal que un corredor, ja que no utilitzem cotxe i arribem ràpid a molts llocs inaccessibles als motors.

En quant a l’organització de curses, hi ha de tot, com a la vida, però la gran majoria de clubs guanyen ben poc o acaben posant diners de la butxaca. Que alguns se n’aprofiten? cert, però una vegada més, els hem de deixar de banda, no tornant a córrer l’any següent, i així ho estem fent també.

I que dir de l’ambient a les curses, simplement, que una vegada més hi ha de tot, però la grandíssima majoria de persones respecten molt, tant la natura, com la resta de companyes i amics. Si a alguna persona li agrada la natura i l’esport, la convide a que probe, no hi ha res igual, oferisc el meu recolzament.

Estos son les informacions, les decisions de cada persona, jo opte per la llibertat. Un abraçada i a seguir gaudint de la muntanya, que no vos càpiga cap dubte, que com nosaltres ningú respecta i guarda la natura!

Crec necessari comptar amb aquestes informacions, els judicis per a cadascú. Jo pense continuar anant a la muntanya amb felicitat plena, hi haja alertes d’incendi o no, hi haja nius o no, amb respecte total i sense fer mal a absolutament res, tal com ho he fet els últims 30 anys i així seguiré molts més.

Soc un amant de la llibertat, que anem a fer!