La meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat.

Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics i, ara soc una dona de 49 que ha vist com s’han posat tots els entrebancs possibles a un fet que és de llei que arribe algun dia: la plena integració en igualtat de totes les persones que desitgen participar en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi.

Moltes són les persones que m’han reconegut que les coses es van fer malament des dels inicis, quan jo vaig creuar i totes les filaes es van tancar perquè no creuaren dones: quan a Hermínia li van llevar l’esquadra que li tocava, prohibint les esquadres mixtes amb una assemblea dubtosament legal, quan van negar l’entrada com a festeres de ple dret a tres dones en la Filà Navarros pel fet de ser dones, tal com va provar la justícia, quan van crear del no-res la figura de “col·laboradora” per tapar la boca a les dones, quan van obligar a totes les filaes a tindre un disseny “femení” amb “diferencias perceptibles respecto al masculino” i van obligar a totes les dones (sense demanar-los opinió) a canviar-lo per a poder optar a gaudir dels drets que tenen… Aquesta obligació, junt amb la prohibició de fer esquadres mixtes, ha fet que les poques dones festeres que han pogut creuar hagen d’esperar durant anys fins a ser suficients per a poder eixir en esquadra.

Tan difícil haguera sigut deixar que la societat parlara? Deixar les filaes obertes perquè qui tinguera el desig de participar-hi des d’una filà, ho poguera fer independentment del seu sexe? No es pot rectificar ja? Tan complicat seria deixar uns trages per als festers de ple dret i uns altres per als col·laboradors? Uns dissenys “unisex” que permeteren a totes les PERSONES que així ho desitgen gaudir de la festa?, que és el que és, senyores i senyors… és FESTA!

Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…

He de dir que he gaudit molt d’ell, que ens hem divertit molt, alguns anys amb algun got vessat al damunt per un excés d’eufòria i d’altres un poc estret per l’embaràs de les meues dues filles, però tot s’acaba… i malgrat que no m’han deixat fer cap Diana ni esquadra de les que em tocaven, estic contenta per la feina feta.

Ara bé, continuarem lluitant, això sempre!

Núria Martínez Molina. Integrant de Fonèvol i ex-festera de la Filà Alcodianos