Destacados
Punto de vista
El valor de Nuria Martínez
La primera festera alcoyana deja la Fiesta tras jugar un papel fundamental en la apertura del debate sobre la participación femenina
La festera se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran en 1997 los Moros y Cristianos de Alcoy
Esta es una historia de valentía cívica. En 1997, una mujer debía armarse de mucho (muchísimo) valor para ponerse un traje de Alcodiano y hacer el recorrido de la Entrada con su filà. Nuria Martínez abrió el camino en solitario y se convirtió en la Rosa Parks de ese reducto masculino que eran por entonces […]
Punto de vista
Alguns comentaris al voltant de la peatonalització del centre d’Alcoi
Els projectes d'aquestes dimensions requereixen de debats polítics profunds
FOTO: PACO GRAU
Ja la tenim ací. Fent una notable demostració de determinació política, el govern de l’Ajuntament d’Alcoi (PSOE) ha aplicat un pla de peatonalització que suposa el tancament al trànsit rodat d’un grapat important de carrers del centre de la ciutat. Ja s’han dit moltes coses al respecte (vegeu, sobretot, l’article del regidor de Guanyar, Pablo […]
Punto de vista
Pepito, enciclopédico y pionero
José Luis Sanz impulsó aventuras radiofónicas innovadoras y fue un apasionado de todo tipo de músicas populares
José Luis Sanz y Camilo Sesto, una amistad que se mantuvo a lo largo del tiempo
Hubo un tiempo lejano en el que resultaba prácticamente imposible entrar en un taller o en una empresa textil alcoyana sin escuchar las emisiones de Radio Pepito.
Punto de vista
Punt final
Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…
FOTO: Juani Ruz

La meua arribada a la Festa va ser un poc inconscient, no sabia que obria una porta, o més bé una escletxa, d’un camí que no pensava tan llarg i enrevessat.

Jo era una jove de 25 anys que sols volia participar en les festes del seu poble, igual que ho feien els seus amics i, ara soc una dona de 49 que ha vist com s’han posat tots els entrebancs possibles a un fet que és de llei que arribe algun dia: la plena integració en igualtat de totes les persones que desitgen participar en les festes de Moros i Cristians d’Alcoi.

Moltes són les persones que m’han reconegut que les coses es van fer malament des dels inicis, quan jo vaig creuar i totes les filaes es van tancar perquè no creuaren dones: quan a Hermínia li van llevar l’esquadra que li tocava, prohibint les esquadres mixtes amb una assemblea dubtosament legal, quan van negar l’entrada com a festeres de ple dret a tres dones en la Filà Navarros pel fet de ser dones, tal com va provar la justícia, quan van crear del no-res la figura de “col·laboradora” per tapar la boca a les dones, quan van obligar a totes les filaes a tindre un disseny “femení” amb “diferencias perceptibles respecto al masculino” i van obligar a totes les dones (sense demanar-los opinió) a canviar-lo per a poder optar a gaudir dels drets que tenen… Aquesta obligació, junt amb la prohibició de fer esquadres mixtes, ha fet que les poques dones festeres que han pogut creuar hagen d’esperar durant anys fins a ser suficients per a poder eixir en esquadra.

Tan difícil haguera sigut deixar que la societat parlara? Deixar les filaes obertes perquè qui tinguera el desig de participar-hi des d’una filà, ho poguera fer independentment del seu sexe? No es pot rectificar ja? Tan complicat seria deixar uns trages per als festers de ple dret i uns altres per als col·laboradors? Uns dissenys “unisex” que permeteren a totes les PERSONES que així ho desitgen gaudir de la festa?, que és el que és, senyores i senyors… és FESTA!

Per mi ja és tard, he deixat la filà Alcodianos després de 23 anys. Les properes festes, siguen quan siguen, el meu trage, el que he vestit des de 1997 es quedarà a l’armari…

He de dir que he gaudit molt d’ell, que ens hem divertit molt, alguns anys amb algun got vessat al damunt per un excés d’eufòria i d’altres un poc estret per l’embaràs de les meues dues filles, però tot s’acaba… i malgrat que no m’han deixat fer cap Diana ni esquadra de les que em tocaven, estic contenta per la feina feta.

Ara bé, continuarem lluitant, això sempre!

Núria Martínez Molina. Integrant de Fonèvol i ex-festera de la Filà Alcodianos

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Montserrat Monllor Boronat says:

    Núria, moltes gràcies per la teua lluita i determinació. Les dones us estem molt agraïdes tant a tu com a Herminia encara que veiem com el temps passa i el fet de ser dona ens priva de participar igualitàriament en la festa del nostre poble, caldria que les filaes i l’Associació de Sant Jordi feren un pensament i rectificaren ja. Molts ànims i una abraçada.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario