Destacados
Punto de vista
Francesc Bernàcer, un clàssic
Entre moltes de les acepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinónima de “digne d’admiració  i d’imitació”. Francesc Bernàcer, és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no […]
Punto de vista
La pandemia se echa al monte
El turismo de alpargata y mochila abarrota nuestros espacios naturales
Atasco de alpinistas sobrevenidos en la cima del Puig Campana. FOTO: PEP JORDÁ
Bueno, bonito, barato y seguro. Esas son las claves del nuevo turismo nacido de las limitaciones y de los miedos de la pandemia. Cualquiera que se haya acercado un fin de semana a la Font Roja, a Els Canalons o la Vía Verde ha podido asistir en primera fila a este fenómeno: multitudes procedentes de […]
Punto de vista
Carabasses
Esperava trobar a una veïna que cantara ‘Moon River’ recolzada en la finestra, que tinguera un gat que li digueren Gato
Encara que ho parega per les dates i pel títol no vaig a parlar de Halloween, una de les moltes importacions des del món del tio Sam -ex Trump i ara Biden- i potser la que menys m’agrada i de les que més tremolor en fa. Tampoc de la carabassa en la que es convertia […]
Punto de vista
Què veus a la foto?

A principis de setmana, estava tafanejant pel Facebook en un moment d’aquest en què estàs un poc… entre avorrit, decaigut, saturat… De tanta publicació i cares que veia tenia el cap com un bombo. Fins que va arribar açò:

 

 

El perfil que ho va publicar deia que les imatges s’entenien millor juntes i exclamava que visca el teatre. Que li era més important traure el pit a la gent que la faena dels artistes i alguna cosa més que posava per ahí. Entre els comentaris trobàvem algun que deia que les terrasses dels bars estaven plenes… bla, bla, bla. Si ens barallem, mala barraca.

Jo, em sap mal dir-ho, però no sé si afectada per l’estat bipolar i premenstrual en el qual em trobava (oscil·lava entre l’alegria, el plor i la conya en qüestió de segons), vaig pensar: «la gent vol participar en l’espectacle i al teatre no van massa espectadors». N’hi ha territoris que són l’excepció, supose, però per ací em pense… El teatre ja fa temps que està en crisi i els faltava açò del coronavirus. Potser s’haurien de plantejar renovar-se, canviar de temes, que no siguen tan correctes ni ideològics alguns… No sé. És desolador. Si necessites ajudes, protecció, és perquè: a) la cosa no va; b) t’ofeguen les lleis i si no les canvien és perquè no els interessa (normalment és qüestió de interessos econòmics, o això pensem).

A voltes vaig al teatre. De fet, vaig anar la setmana passada a un dels dos teatres d’Alacant i per allà no hi havia ningú d’aquells que es plena la boca defenent-lo. No n’hi havia massa, de gent. No sé si aquests que semblen més aviat polítics i falsos profetes van només a les actuacions que els puguen donar visibilitat en els mitjans de comunicació, i no sé si només aniran a vore també els amics… Ho sé, ho sé. Estic fent-me odiosa però ho dic per prendre consciència i a mi tampoc no em fa cap gràcia açò que està passant. A més, jo sóc de la generació dels anomenats generación casi perquè no som ni dels 90 xumba-xumba bakalao ni dels reguetoners que els va genial amb les tecnologies. Sempre ens han pillat els canvis (dos dels més grossos han estat l’exigència de les llengües estrangeres i el canvi de llicenciatura a grau). Mai som perfectes, estem inacabats i ens consideren vells. Ens han pillat els canvis.

Sabeu? La més jove i en diferència als quatre gats que n’hi havia allà era jo. També hi havia dos jóvens més, una parelleta d’homosexuals, i un xicot que també tindria la meua edat més o menys, que volia ser actor de teatre. Anàvem sols, menys la parelleta. Sempre vaig sola perquè ningú vol anar-hi. A la pròxima intentaré que m’acompanye un pakistanés perquè ells sí veuen sainets, comedias vulgares en diuen, i tenen força èxit.

No sé, però a voltes tinc la impressió que això dels grups de música pròpiament dits i això d’anar al teatre era més propi de les generacions dels 60, 70, 80… I no és que vagen massa tampoc, però la diferència amb la joventut (i els jóvens adults) és abismal.

Després vaig pensar que, en lloc de queixar-se, tampoc estaria malament dir: «mira, la massa i les minories». Però clar, algú podria fer una lectura perversa d’açò.

Finalment, em va fer gràcia la cosa (però que en realitat no en fa gens perquè és trist i penós) perquè vaig pensar: «mira’ls, si tots volen atenció, que els miren». Avui tots volem eixir en l’espectacle, i protagonitzar-lo ja és la canya d’Espanya. I si pots viure de mamandurrias… buah! La Paris Hilton és el no va más, el referent. Sí, sí. Puc resultar odiosa, lo sé, però eixa és la impressió que em fa tanta cara per ahí. Hater. I, clar, molts dels qui valen la pena passen desapercebuts per moltes qüestions que ara no venen a compte i que tots ells ja saben.

Vaig pensar en els influencers. Ara els ataquen. Vaig buscar a vore què era això. Però si són xiconets i xiconetes de 16, 17, 18, 19 anys… que repetixen allò que hem fet tota la vida als instituts: el popular i la popular. Sols que ara ho han estés a les xarxes socials. S’ha de ser ridícul el voler ficar-se amb ells, i s’ha de ser ridícul voler ser influencer quan ja has passat l’edat de l’institut… ¬¬ (Se te ve el plumero). Bah! Cadascú a la seua; la veritat, me la pela. Però potser sí els hauríem d’advertir, a aquests xicons il·lusionats, de vigilar que ningú estiga guanyant diners a la seua costa, que vigilen amb la gent desequilibrada, que tots d’aquestes coses no poden viure, que les pantalles són addictives i a més a més foten la vista… Coses d’aquest tipus.

En definitiva, que tots volem atencions i que ens miren en l’era digital. Tot volem ser protagonistes. La competència fa por i és abismal i qui s’obre pas entre la gran massa i es manté, francament, té molt de mèrit, i qui val i no decau, també. I si, a més a més, anem mal de demografia autòctona, és ja el que faltava…

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario