Destacados
Punto de vista
Eixos penjats que escriuen
...tots aquests que no paren de xerrar, els uns amb els altres, sense fer-se cap fotografia ni consultar el telèfon, que són, que pretenen, què hi fan, en aquest món?
Acabe d’arribar d’un viatge que m’ha dut a L’Ametlla de Mar, una deliciosa localitat de les Terres de l’Ebre, al Principat. Allí ens vam aplegar un bon grapat de professionals i aficionats a l’escriptura per presentar-hi un llibre de relats de creació col·lectiva, el títol del qual en recomana la lectura a la vora del […]
Punto de vista
En torno a los peligros del Síndrome del Sumby
Los alcoyanos hemos convertido la nostalgia personal en un instrumento de análisis de la realidad social y económica de nuestra ciudad
Cualquier alcoyano con más de 60 años en las costillas recuerda el maravilloso diseño de la botella de Sumby: un refresco estrictamente local, que forma parte de nuestro patrimonio sentimental y cuya memoria es idolatrada por muchos paisanos, que creen que la llegada de la Fanta y de la Coca Cola fue el primer capítulo […]
Punto de vista
Locutor
Temps era temps, quan encara existien els dinosaures, que hi havia un conegut locutor de ràdio que estava en contra de la igualtat en la festa. Aquell locutor va dir, a través de les ones, que si un dia en la seua filà entrava una dona ell es posaria una falda prisada. Com diria el […]
Punto de vista
Quina nit la d’aquell dia
Com diu el proverbi árab, qui no entén la pèrdua de 2,5 milions de vots difícilment pot entendre una llarga explicació
Pep Jordà, 28/05/2015

Des de que diumenge a la nit els populars van gaudir de la que, probablement, ha sigut la victòria més amarga de la història del partit van per la vida amb cara de mangranetes agres. Sense acabar d’empassar-se el subtil (o no tan subtil) ‘guanyareu però no governareu’ que l’electorat els ha deixat caure com el ‘venceréis, pero no convenceréis’ que Unamuno va dedicar a Millán-Astray.

Alguns, com Manuel Cobo secretari executiu de Política Local, des d’aleshores no han parat de repetir que ‘uno de cada cuatro españoles votó al Partido Popular’. De la qual cosa s’infereix que la resta  -tres de cada quatre- no el van votar. Altres, com Rita Barberà, van fer promeses amb to d’amenaça: ‘Tendréis el gobierno que habéis querido’. Només sentir-la et venia al cap la imatge de Harry Callahan apuntant-te amb un pistola i dient-te ‘Alégrame el dia’

O Carlos Floriano que, davant el nou panorama polític, va declarar que: ‘el Partido Popular no tendrá ningún problema para acostumbrarse a las cohabitaciones con otros partidos’. Declaració confusa de collons que no aclareix si amb cohabitar vol referir-se a coexistir (cosa que a estes alçades deuria ser normal) o a fer vida marital. La qual cosa porta aparellada – segons el codi canònic – la obligació d’unir-se sexualment en virtut de l’amor mutu.

A l’univers paral·lel d’Alcoi, Rafa Miró s’escalfava el cap intentant esbrinar com, en 24 hores, podia haver passat d’auto proclamat cabdill per treure Alcoi de la ‘situació terminal’ a trobar-se ingressat ell mateix en l’UCI dels càrrecs polítics estavellats. Mentrestant Ignacio Palmer, secretari local del partit declarava sense embuts, i més cabrejat que una mona xicoteta, que la ciutat tiene ‘un futuro negro’ (pel fet de haver-los botat o per no haver-los votat?) i ho acompanyava d’una curiosa reflexió: ‘Sería interesante hacer una cápsula del tiempo ahora y en 2019 ver cómo está Alcoy, si está igual o ha cambiado’.

Deixant de banda la dificultat tècnica de la construcció d’una màquina (o càpsula) del temps  i la obvietat de la reflexió sobre si Alcoi d’ací quatre anys estarà igual o haurà canviat, (des de Heràclit tothom sap que ‘tot flueix i res no s’està quiet’) caldria d’aclarir-li al futur regidor -i aviat ex director conservador dels Parc Naturals de la Font Roja i Mariola- un parell o tres de coses.

Per exemple, que difícilment el futur podrà ser més negre que el present al que ens han abocat els governs populars. Que potser s’ha fet un embolic amb la capsula del temps (que es una espècie de supositori gegant on es guarden missatges i objectes del present per a que els troben les generacions futures, prou més enllà de quatre anys, i no al inrevés). Que segurament al que volia referir-se era a una màquina del temps. No sabem si per viatjar (ell) cap al futur (que tampoc seria mala cosa) o per fer-nos viatjar (a nosaltres) cap al passat. A eixe temps ranci en blanc i negre al que durant aquests darrers quatre anys el Partit Popular ha estat traslladant bona part dels nostres drets i llibertats.

Caldria explicar-li tot açò i, potser, algunes altres coses més però –com diu el proverbi àrab – qui no entén la perduda de 2,5 milions de vots (o de set regidors) difícilment pot entendre una llarga explicació. Així que farem cas omís, no abundarem en més comentaris i ens dedicarem a gaudir un poc més d’aquella altra nit que –com el dia de la cançó- si tenim sort encara ens durarà anys.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario