Destacados
Punto de vista
Francesc Bernàcer, un clàssic
Entre moltes de les acepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinónima de “digne d’admiració  i d’imitació”. Francesc Bernàcer, és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no […]
Punto de vista
La pandemia se echa al monte
El turismo de alpargata y mochila abarrota nuestros espacios naturales
Atasco de alpinistas sobrevenidos en la cima del Puig Campana. FOTO: PEP JORDÁ
Bueno, bonito, barato y seguro. Esas son las claves del nuevo turismo nacido de las limitaciones y de los miedos de la pandemia. Cualquiera que se haya acercado un fin de semana a la Font Roja, a Els Canalons o la Vía Verde ha podido asistir en primera fila a este fenómeno: multitudes procedentes de […]
Punto de vista
Carabasses
Esperava trobar a una veïna que cantara ‘Moon River’ recolzada en la finestra, que tinguera un gat que li digueren Gato
Encara que ho parega per les dates i pel títol no vaig a parlar de Halloween, una de les moltes importacions des del món del tio Sam -ex Trump i ara Biden- i potser la que menys m’agrada i de les que més tremolor en fa. Tampoc de la carabassa en la que es convertia […]
Punto de vista
Quina nit la d’aquell dia
Com diu el proverbi árab, qui no entén la pèrdua de 2,5 milions de vots difícilment pot entendre una llarga explicació
Pep Jordà, 28/05/2015

Des de que diumenge a la nit els populars van gaudir de la que, probablement, ha sigut la victòria més amarga de la història del partit van per la vida amb cara de mangranetes agres. Sense acabar d’empassar-se el subtil (o no tan subtil) ‘guanyareu però no governareu’ que l’electorat els ha deixat caure com el ‘venceréis, pero no convenceréis’ que Unamuno va dedicar a Millán-Astray.

Alguns, com Manuel Cobo secretari executiu de Política Local, des d’aleshores no han parat de repetir que ‘uno de cada cuatro españoles votó al Partido Popular’. De la qual cosa s’infereix que la resta  -tres de cada quatre- no el van votar. Altres, com Rita Barberà, van fer promeses amb to d’amenaça: ‘Tendréis el gobierno que habéis querido’. Només sentir-la et venia al cap la imatge de Harry Callahan apuntant-te amb un pistola i dient-te ‘Alégrame el dia’

O Carlos Floriano que, davant el nou panorama polític, va declarar que: ‘el Partido Popular no tendrá ningún problema para acostumbrarse a las cohabitaciones con otros partidos’. Declaració confusa de collons que no aclareix si amb cohabitar vol referir-se a coexistir (cosa que a estes alçades deuria ser normal) o a fer vida marital. La qual cosa porta aparellada – segons el codi canònic – la obligació d’unir-se sexualment en virtut de l’amor mutu.

A l’univers paral·lel d’Alcoi, Rafa Miró s’escalfava el cap intentant esbrinar com, en 24 hores, podia haver passat d’auto proclamat cabdill per treure Alcoi de la ‘situació terminal’ a trobar-se ingressat ell mateix en l’UCI dels càrrecs polítics estavellats. Mentrestant Ignacio Palmer, secretari local del partit declarava sense embuts, i més cabrejat que una mona xicoteta, que la ciutat tiene ‘un futuro negro’ (pel fet de haver-los botat o per no haver-los votat?) i ho acompanyava d’una curiosa reflexió: ‘Sería interesante hacer una cápsula del tiempo ahora y en 2019 ver cómo está Alcoy, si está igual o ha cambiado’.

Deixant de banda la dificultat tècnica de la construcció d’una màquina (o càpsula) del temps  i la obvietat de la reflexió sobre si Alcoi d’ací quatre anys estarà igual o haurà canviat, (des de Heràclit tothom sap que ‘tot flueix i res no s’està quiet’) caldria d’aclarir-li al futur regidor -i aviat ex director conservador dels Parc Naturals de la Font Roja i Mariola- un parell o tres de coses.

Per exemple, que difícilment el futur podrà ser més negre que el present al que ens han abocat els governs populars. Que potser s’ha fet un embolic amb la capsula del temps (que es una espècie de supositori gegant on es guarden missatges i objectes del present per a que els troben les generacions futures, prou més enllà de quatre anys, i no al inrevés). Que segurament al que volia referir-se era a una màquina del temps. No sabem si per viatjar (ell) cap al futur (que tampoc seria mala cosa) o per fer-nos viatjar (a nosaltres) cap al passat. A eixe temps ranci en blanc i negre al que durant aquests darrers quatre anys el Partit Popular ha estat traslladant bona part dels nostres drets i llibertats.

Caldria explicar-li tot açò i, potser, algunes altres coses més però –com diu el proverbi àrab – qui no entén la perduda de 2,5 milions de vots (o de set regidors) difícilment pot entendre una llarga explicació. Així que farem cas omís, no abundarem en més comentaris i ens dedicarem a gaudir un poc més d’aquella altra nit que –com el dia de la cançó- si tenim sort encara ens durarà anys.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario