Milers de ciutadans de Catalunya han anat a votar. Alguns amb por i altres amb la major de les il•lusions. Hem vist que moltes persones s’han mobilitzat per decidir si s’independitzen o continuen en la mateixa Espanya. Sabien que era il•legal i que no tenia ni garanties ni cap tipus de validesa democràtica, però això no era important: calia plantar cara a un Estat espanyol que volia imposar-se amb violència.
Mentrestant, a Moncloa tot continuava igual. Els hi tenia igual els vora 800 ferits i el ridícul internacional, perquè el tiempo todo lo arregla. Les desafeccions emocionals, pel que sembla, també. Calia impedir el Referèndum com fóra i demostrar qui manava més. Uns dalt i altres baix. Ja sabeu a qui recorden.
Diuen -i defenc- que la política és l’art de convèncer per mitjà del diàleg (el camí a la raó). Rajoy ha fet de la seua política l’art d’imposar. Un art que també pot convèncer, però no precisament del que s’hauria de defensar… Rajoy i el seu equip han estat claus en fer que l’independentisme augmentés tant. Des de les firmes de l’Estatut del 2006 fins la repressió policial de l’1-O, el PP ha evitat escoltar cap part del poble.
L’actitud autoritària motivada pel govern d’Espanya ha visibilitat el que ja intuíem: el PP de demòcrata no té res. No ha volgut solucionar els problemes que es mostraven en manifestacions multitudinàries. No ha volgut, tan sols, veure les exigències de milers de ciutadans. A Moncloa només habitava un dogma: la immutable Constitució. I que fem si la Carta Magna no ofereix solucions?
S’ha consumat un fracàs. S’ha demostrat que Rajoy no està capacitat per dialogar. Fins hui el diàleg ni está ni se le espera. I pareix que demà tampoc farà acte de presència. La qüestió no ha estat només en que l’Estat espanyol havia de millorar el seu tracte amb Catalunya, l’ha empitjorat de la millor de les maneres, amb l’antagònica al consens: la imposició i, a més, violenta.
Malgrat tot, i amb serenitat, Rajoy ha fer un discurs triomfalista. No té cap intenció per buscar una solució política a aquesta crisi. El centralisme de Rajoy no és mourà ni un centímetre, mentre que l’independentisme i la polarització no deixaran de trencar la convivència democràtica. Es podia fer pitjor?
No considere que la convocatòria d’ahir siga la corresponent. Mas tingués que haver assumit la derrota del 27-S en vots. L’1-O, a més, es va convocar de manera vergonyosa i després de trepitjar els drets de l’oposició. Puigdemont, la dreta catalana, només vol passar a la Història sense respondre a les grans incògnites de la independència. Ha estat un nyap.
Deia Machado que “en política solo triunfa quien pone la vela donde sopla el aire, jamás quien pretende que sople el aire donde pone la vela”. I en aquesta situació els polítics, fracassats, ni s’han preocupat per veure cap on bufava l’aire.
Bé, amic Jordi, però si llevem Rajoy, a qui hi posem, a Sánchez, que beneeix la barbàrie policial, a Rivera, que vol més sang encara? I com es pot, a més, convocar un referèndum que prohibeix per terra, mar i aire un govern, l’espanyol, demofòbic i corrupte? Renunciant al dret d’autodeterminació, clar. Si hagueres estat a Barcelona aquest cap de setmana, hauries vist que nombrosa és la «burgesia catalana» que omplia i defensava amb el seu cos les urnes i els col·legis electorals i com l’apallissaven. Ja està bé del «cuento» de la burgesia per justificar l’injustificable! I si el 27S fou una derrota, amb majoria independentista al Parlament, què deu ser Rajoy, que governa amb un 30% dels vots. O és que mesurem la democràcia amb dos metros distints? Sospite que el que hem de canviar, començant pel rei i continuant per tota la burrera que es desplega aquests dies i que aplaudeix majoritàriament el domesticat poble espanyol, és el mateix règim corrupte. De moment, doncs, mostrem sense titubejos la nostra solidaritat amb el poble de Catalunya, contra la terrible repressió que els està caient i sobre el dret inalienable de decidir el seu futur.
El comentari no es pas per a l’autor del article sino per al que l’apostella. Manel, queda ben palés que no acceptes ni ara ni mai quelcom argument que no reme cap a on tú vols. Pluralitat, Manel. I açó que dic no m’identifica amb els salvatges de les hòsties de diumenge. I la burgesia catalana, vulgues o no vulgues, es burgesia i ben panxacontenta que estava i estará quan tinguen el poder i es desempalleguen de cupaires i de gent crítica i benintencionada com tú, alma de cántaro. Una abraçada.
Elies, estalvia’t les desqualificacions (alma de cántaro), tu que em demanes respectar la pluralitat. I com puc respectar-la sinó expressant lliurement el que pense? O és que ja està prohibit criticar allò que no veus just? No sé qui t’ha informat en el tema de la burgesia, però t’he de recordar que gran part de la susdita burgesia és contrària a la independència. Per què creus que s’acaben d’emportar les centrals de Caixa Banc i Banc Sabadell fora de Barcelona? Quin paper creus que hi juga el grup Godó, per exemple, o tots els empresaris del pont aeri Barcelona-Madrid que viuen molt bé instal·lats en aquest estat corrupte. El vostre paternalisme de saló menysprea almenys tres milions de ciutadans catalans que han defensat amb el cos el seu dret a votar. Burgesos els estudiants, els bombers, els pagesos, els estibadors del port, les mestresses de casa, els professors d’institut? Ja està bé de demagògia i vaguetats. Cadascú que reme cap a on vulga, faltaria més, però per favor, trellat, arguments, informació veraç. Jo per la meua banda, intentaré remar cap a la democràcia, el respecte, la llibertat i l’autodeterminació dels pobles. Salut.