Destacados
Punto de vista
Lo innombrable
Unas líneas sobre el eterno debate sobre la duración de las Entradas de Moros y Cristianos de Alcoy
Foto: Paco Grau
Es uno de esos temas de los que habla toda la gente, pero que nunca salen en los periódicos, ni en las radios, ni en las teles. Una vez acabadas las Fiestas, miles de alcoyanos se hacen unos a otros las mismas preguntas: ¿son demasiado largas las Entradas de Moros y Cristianos?,
Punto de vista
Les dones de la festa d’Alcoi en números
Analitzem el nombre de dones en la festa d’Alcoi, assenyalem com estan canviant les coses en estes festes tradicionals per mostrar que encara queda molt de camí per arribar a la igualtat
Foto: Paco Grau
Pels volts del 23 d’abril se celebren les festes d’Alcoi, declarades d’interés turístic internacional, que estan modificant-se lentament per admetre la participació de les dones. Una de les bones notícies és que unes 33 dones han fet esquadra enguany, això suposa un 5,8 % del total de persones que han gaudit d’eixa formació. L’esquadra és una […]
Punto de vista
Entradeta 2019
L’heterogeneïtat La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el […]
Punto de vista
Remant al vent
Si aquestes persones foren tan llestes com es creuen en lloc de fer romanços es dedicarien a modernitzar la producció, a diversificar productes, a incorporar tecnologies i a promocionar la investigació i la innovació en les empreses.
Pep Jordà, 13/10/2014

L’altre dia ens van sorprendre les declaracions de Mónica Oriol, mare de sis fills, presidenta del Círculo de Empresarios i principal accionista de Seguriber, una de les companyies encarregades de la seguretat del recinte Madrid Arena on van morir cinc joves la nit de Halloween del 2012, dient que no contractaria dones entre 25 i 45 anys pel perill que tenen de quedar-se prenyades.

De fet les declaracions no haurien d’haver-nos sorprès gens ni mica perquè quadren amb altres realitzades a principis d’any on es mostrava partidària d’una retribució inferior al salari mínim interprofessional per als treballadors menys qualificats que, en paraules de la empresària,  ‘no valen para nada’. Declaracions que estan amb línia amb les de l’expresident de la CEOE, i actual pres convicte, Gerardo Díaz Ferrrán quan ens va descobrir que la sortida de la crisi consistia en treballar més i guanyar menys.

I sintonitzen amb les que Joan Rosell, actual president de la CEOE, ens regala cada mitja hora: ‘Quien se apunte al paro porque sí, habrá que decirle que no’, ‘Como aquí el subsidio dura 24 meses, la gente encuentra trabajo milagrosamente cuando falta un mes para agotar el subsidio’, ‘A la encuesta del INE no le doy credibilidad. La encuesta de la EPA dice que hay seis y el registro dice cinco. Yo me creo los cinco’  ‘Los que están en paro trabajan para el Estado’ ‘Una de las claves de por qué se ha disparado el paro es el crecimiento demográfico; otra, la incorporación de la mujer al mundo laboral’.

Declaracions que et fan vindre la cap una reflexió. Si aquestes persones foren tan llestes com es creuen en lloc de fer romanços es dedicarien a modernitzar la producció, a diversificar productes, a incorporar tecnologies i a promocionar la investigació i la innovació en les empreses. I tal volta, a hores d’ara, ell –Joan Rosell- i ella –Mónica Oriol- serien presidents d’alguna corporació multinacional en lloc de representants mindunguis d’unes associacions patronals de tercera divisió.

Declaracions que, alhora, evoquen aquell conte, digues-li conte digues-li acudit, que corria de boca en boca fa un grapat d’anys i que resumeix millor que cap altre raonament la realitat laboral i empresarial de l’estat espanyol des de fa segles:

Això diu que s’era una empresa nipona i una espanyola que un dia van decidir competir en una cursa de rem. Van guanyar els japonesos amb més d’una hora de diferència. La direcció de l’empresa aleshores va analitzar el resultat i, després d’uns quants dinars de feina, va advertir que la tripulació japonesa estava formada per deu remers i un cap d’equip, mentre que a l’espanyola hi havia deu caps d’equip i un sol remer. Així que van decidir prendre les mesures adequades.

L’any següent es va tornar a celebrar la cursa. Els japonesos van mantindre la formació de l’any anterior: deu remers i un cap d’equip. Els espanyols, en canvi, després de posar en pràctica una sèrie de mesures de xoc van presentar una tripulació molt innovadora formada per un cap d’equip, dos assessors, set caps de secció i un remer. Van guanyar els japonesos per més de dues hores de diferència. La conclusió a la que van arribar els directius de l’embarcació espanyola va ser: el remer és un incompetent.

Un any més tard, es va celebrar de nou la cursa i els japonesos amb la formació tradicional (deu remers i un cap d’equip) van tornar a guanyar. En aquesta ocasió per més de tres hores de diferència. La derrota va agafar desprevinguts els espanyols, ja que la tripulació – molt més avantguardista – comptava amb un cap d’equip, tres caps de secció, un auditor, un consultor i quatre vigilants jurats que no treien ull a l’únic remer de l’embarcació.

En vista del fracàs van prendre mesures dràstiques perquè no es tornés a repetir l’hecatombe. Els directius van acordar substituir el remer de plantilla per un extern ja que, a part de la incompetència manifesta i manca de motivació, s’havia  relaxat en el ritme de braceig a partir del quart quilòmetre.

Després de prendre d’aquesta important decisió que, de segur el donaria la victòria per l’any vinent, la patronal de l’embarcació se’n va anar a resar el rosari amb Fátima Báñez abans de planificar una nova reforma del mercat de treball que els permetés abaratir l’acomiadament dels pocs remers fixos que quedaven, per tal d’oferir contractes basura, salaris de merda i horaris d’esclaus als aturats de llarga durada i als joves que busquen la primera feina.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:
COMENTARIOS

  1. Pal Al-Aigua says:

    Fenomenal la anàlisi sobre la troca concupiscent…amb un dinar trenquen un cantó amb les dents. Però són tots, absolutament tots, iguals…vulgars aprenents de Dràcula. Cal prendre bona nota.

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario