-Hola, bona tarda, en que el podem ajudar?

-Voldria demanar per la comanda que espero rebre aquesta vesprada…

-Esperi un moment, un dels nostres comercials l’atendrà el mes aviat possible…

-“Quintet de Cordes en Mi menor, Op. 11, No. 5, G. 275: III. Minuetto”

– …

Segurament aquestes festes nadalenques, mes d’un ha rebut algun disc, subscripció d’Spotify o inclús algun antic vinil. Una meravella de regal, no hi ha dubte. Ara be, hem de tenir present que aquests obsequis no són equivalents a una preciosa capsa de bombons, i pot ser necessari cert coneixement previ, instruccions o formació per una correcta consumició del producte. La música enllaunada, necessita de certa cura per treure-la del seu envoltori, i cal que sigui correctament manipulada per un àpat enriquidor.

Tant a casa, amb un disc, com a l’auditori a sobre d’una butaca, qualsevol gènere musical que s’intenti refinar un xic més que un altre, necessita de certes actituds a l’hora de ser rebut. No cal ser estudiant de música, ni tan sols músic professional per tal de rebre el millor possible aquestes notes. Sols una correcta i oberta actitud farà possible gaudir realment el que en aquest espai ocorri.

Tant si sabem com si no el context del repertori, l’època, el compositor o compositora, o inclús certes característiques de la seua vida, cal tenir en compte certs aspectes. Es pot quedar al rerefons de la sala aquest so tan meravellós i cuidat quedant com una catifa a l’ambient, com un element que ajuda a fer una atmosfera triada, exquisida, relaxada… com un simple moble més de la cambra, que ens ajuda a descansar, relaxar-nos, o estudiar. I pot estar molt be i ser molt productiu pot ser. Però no és aquest el propòsit ni del compositor ni dels intèrprets que el fan possible. Podríem equiparar la situació a utilitzar un Rembrandt de cobretaula, i quedaria preciós, però no es aquesta la seua fi.

Cal deixar-se encisar i deixar-se sorprendre a base de prestar atenció però a la vegada deixant-nos endur. Podem buscar el fil conductor de la melodia i observar si pot ser aquesta va fluctuant d’entre els instruments. Podem tractar d’esbrinar l’estructura del moviment, si algun passatge ens recorda a algun altre que ja hem escoltat prèviament, intuint que pot venir a continuació, o que pot sorprendre la nostra oïda si certes notes canvien inesperadament. Hem de buscar la manera de rebre el major número de notes com un missatge i com una obra en conjunt, no com una seguida de sons que van passant alienes a nosaltres; del contrari, estarem relegant dita peça a ser un objecte més a la sala, una simple decoració, o un simple timbre d’espera telefònica, mentre ens ignoren uns quantes minuts mes, això sí, de manera molt educada.