Destacados
Punto de vista
Lo innombrable
Unas líneas sobre el eterno debate sobre la duración de las Entradas de Moros y Cristianos de Alcoy
Foto: Paco Grau
Es uno de esos temas de los que habla toda la gente, pero que nunca salen en los periódicos, ni en las radios, ni en las teles. Una vez acabadas las Fiestas, miles de alcoyanos se hacen unos a otros las mismas preguntas: ¿son demasiado largas las Entradas de Moros y Cristianos?,
Punto de vista
Les dones de la festa d’Alcoi en números
Analitzem el nombre de dones en la festa d’Alcoi, assenyalem com estan canviant les coses en estes festes tradicionals per mostrar que encara queda molt de camí per arribar a la igualtat
Foto: Paco Grau
Pels volts del 23 d’abril se celebren les festes d’Alcoi, declarades d’interés turístic internacional, que estan modificant-se lentament per admetre la participació de les dones. Una de les bones notícies és que unes 33 dones han fet esquadra enguany, això suposa un 5,8 % del total de persones que han gaudit d’eixa formació. L’esquadra és una […]
Punto de vista
Entradeta 2019
L’heterogeneïtat La cinquena entradeta de Fonèvol va ser molt emocionant. Teníem ganes de passar-ho bé. quina alegria que alguna dona que mai ha pogut desfilar pel carrer puga fer-ho i que les persones agafen el sabre, no importa si és amb estil o de forma maldestra. Quin goig celebrar una activitat oberta sense mirar el […]
Punto de vista
Samsó
Una acurada anàlisi dels llançaments d'obres d'art que han tingut lloc al llarg de la història.
Pep Jordà, 11/06/2014

L’altre dia es va organitzar un gran embolic amb l’assumpte del llançament a la brossa de quatre columnes de fusta originaries de l’any 1768 que pertanyien al temple de Santa Maria (desmuntat peça a peça durant la Guerra Civil per construir la piscina municipal) i que estaven custodiades per l’Associació de Sant Jordi, guardiana de les tradicions i de moltes altres coses.

Es cert que, a la vista dels resultats, caldria revisar el paper que els assessors juguen a les institucions publiques. Mirar la qualificació que tenen per ocupar el càrrec. O si son les figures més adients per encomanar-los determinats assumptes. (Vegeu-ne: Verge del Rocío per a temes laborals i d’ocupació, Verge del Pilar per a assumptes de la marca Espanya, Mare de Deu de l’Amor per qüestions d’orde públic i la de Lourdes per afers exteriors).

Però a banda d’això, per què s’ha organitzat tan gran rebombori? Què, de cas, és la primera volta que es llança a la brossa una obra de art? No se’n recorden que l’any 1999 el personal de neteja de la Tate Gallery de Londres va endreçar un llit que estava cobert de condons, roba interior i llençols bruts sense saber que tot formava part de la instal·lació My Bed de Tracy Emin? O que, en eixa mateixa galeria, el 2004, una netejadora va tirar una borsa de brossa a la brossa que era una obra de Gustav Metzger? O que, en febrer d’aquest mateix any, una altra dona de la neteja, en aquesta ocasió italiana, va llençar a les escombraries una obra valorada en més de 10.000 € formada per trossos de diari i galetes escampades per terra?

Punt i apart mereix la desaparició, durant un trasllat per una reforma al Museu Reina Sofia, de l’escultura de 38 tones Equal-Parallel-Guernica-Bengasi de Ricard Serra. 38.000 quilos de ferro que es van esvair com llàgrimes a la pluja i que mai més no van tornar a aparèixer. De fet l’artista –que sospita que van anar a parar al forjat d’una autopista o de qualsevol altra obra pública- va tornar a fer, per la cara, una nova escultura de característiques similars.

Si, fins i tot, tiren persones a la brossa! L’any passat a Sòria un xiquet de tres mesos que estava dins d’un carret estacionat momentàniament al costat d’uns contenidors mentre els pares parlaven amb uns amics. I fa cosa d’un més el cadàver d’una anciana de 96 anys a Florida. El porter de l’edifici la va confondre amb un maniquí, pensant-se que es tractava d’una broma.

Per no mencionar Samsò, el llançador de columnes per antonomàsia. Que a més tenia l’agreujant de no fer-ho per equivocació –com els de l’Associació- sinó que ho va fer a mala llet, com explica la Bíblia: ‘va palpar les dues columnes s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà esquerra. Va fer tota la força que va poder i va ensorrar l’edifici, matant uns tres mil filisteus.’

Doncs, si llençar a la brossa obres d’art en general i columnes en particular no és cosa fora del comú per què s’ha organitzat aquest merder? O és que el problema no estava les columnes sinó en l’estil de les columnes? Potser la culpa és del rococó. Eixe estil mundà, exòtic i sensual, allunyat d’influències religioses que tractava temes de la vida diària i de les relacions humanes. Un estil que, pel que fa a la vessant social, va iniciar el procés d’emancipació de les dones per tal d’aconseguir la igualtat legal, política, professional, social (i festera?) que fins aleshores tradicionalment se’ls hi havia negat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario