Destacados
Punto de vista
Espècies invasores
Una de les principals característiques estructurals d’aquests individus és la impressionant closca, que els facilita l’aïllament de l’entorn, formada bàsicament per màsters
Les espècies invasores són organismes que en introduir-se fora del seu hàbitat natural resulten perilloses per a la fauna i flora nadiua perquè provoquen canvis radicals en l’estructura dels ecosistemes i amenacen la seua supervivència. Algunes d’elles, dissortadament molt populars al país, són el caragol gegant, la tortuga de florida, el musclo zebra i l’executiu […]
Punto de vista
Les nostres filles
Foto: "Què bé s'ho passem!" de Jordi Silvestre Jover
Quan algunes de les lluitadores per la igualtat en la festa van anar a judici, van guanyar, i de tota manera no van aconseguir res, ens vam adonar que a nosaltres no ens tornarien el que ens havien furtat. Però vam continuar en les trinxeres per les nostres filles, perquè elles pogueren participar en les festes […]
Punto de vista
La Historia y los matices
Foto: Crespo Colomer
Lo mínimo que se le puede exigir a alguien que quiere aplicar la Ley de Memoria Histórica es que sepa un poquito de Historia. Para erigirse en juez supremo del pasado reciente de una ciudad y trazar una raya que separe a los buenos de los malos son necesarios unos conocimientos básicos del terreno que […]
Punto de vista
Samsó
Una acurada anàlisi dels llançaments d'obres d'art que han tingut lloc al llarg de la història.
Pep Jordà, 11/06/2014

L’altre dia es va organitzar un gran embolic amb l’assumpte del llançament a la brossa de quatre columnes de fusta originaries de l’any 1768 que pertanyien al temple de Santa Maria (desmuntat peça a peça durant la Guerra Civil per construir la piscina municipal) i que estaven custodiades per l’Associació de Sant Jordi, guardiana de les tradicions i de moltes altres coses.

Es cert que, a la vista dels resultats, caldria revisar el paper que els assessors juguen a les institucions publiques. Mirar la qualificació que tenen per ocupar el càrrec. O si son les figures més adients per encomanar-los determinats assumptes. (Vegeu-ne: Verge del Rocío per a temes laborals i d’ocupació, Verge del Pilar per a assumptes de la marca Espanya, Mare de Deu de l’Amor per qüestions d’orde públic i la de Lourdes per afers exteriors).

Però a banda d’això, per què s’ha organitzat tan gran rebombori? Què, de cas, és la primera volta que es llança a la brossa una obra de art? No se’n recorden que l’any 1999 el personal de neteja de la Tate Gallery de Londres va endreçar un llit que estava cobert de condons, roba interior i llençols bruts sense saber que tot formava part de la instal·lació My Bed de Tracy Emin? O que, en eixa mateixa galeria, el 2004, una netejadora va tirar una borsa de brossa a la brossa que era una obra de Gustav Metzger? O que, en febrer d’aquest mateix any, una altra dona de la neteja, en aquesta ocasió italiana, va llençar a les escombraries una obra valorada en més de 10.000 € formada per trossos de diari i galetes escampades per terra?

Punt i apart mereix la desaparició, durant un trasllat per una reforma al Museu Reina Sofia, de l’escultura de 38 tones Equal-Parallel-Guernica-Bengasi de Ricard Serra. 38.000 quilos de ferro que es van esvair com llàgrimes a la pluja i que mai més no van tornar a aparèixer. De fet l’artista –que sospita que van anar a parar al forjat d’una autopista o de qualsevol altra obra pública- va tornar a fer, per la cara, una nova escultura de característiques similars.

Si, fins i tot, tiren persones a la brossa! L’any passat a Sòria un xiquet de tres mesos que estava dins d’un carret estacionat momentàniament al costat d’uns contenidors mentre els pares parlaven amb uns amics. I fa cosa d’un més el cadàver d’una anciana de 96 anys a Florida. El porter de l’edifici la va confondre amb un maniquí, pensant-se que es tractava d’una broma.

Per no mencionar Samsò, el llançador de columnes per antonomàsia. Que a més tenia l’agreujant de no fer-ho per equivocació –com els de l’Associació- sinó que ho va fer a mala llet, com explica la Bíblia: ‘va palpar les dues columnes s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà esquerra. Va fer tota la força que va poder i va ensorrar l’edifici, matant uns tres mil filisteus.’

Doncs, si llençar a la brossa obres d’art en general i columnes en particular no és cosa fora del comú per què s’ha organitzat aquest merder? O és que el problema no estava les columnes sinó en l’estil de les columnes? Potser la culpa és del rococó. Eixe estil mundà, exòtic i sensual, allunyat d’influències religioses que tractava temes de la vida diària i de les relacions humanes. Un estil que, pel que fa a la vessant social, va iniciar el procés d’emancipació de les dones per tal d’aconseguir la igualtat legal, política, professional, social (i festera?) que fins aleshores tradicionalment se’ls hi havia negat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario