Destacados
Punto de vista
Francesc Bernàcer, un clàssic
Entre moltes de les acepcions de l’adjectiu “clàssic” hi ha una que ve a ser sinónima de “digne d’admiració  i d’imitació”. Francesc Bernàcer, és un clàssic de dalt a baix. Tots els que vam tindre la fortuna de conviure amb ell, acabàrem admirant la seua personalitat íntegra i el profund coneixement de la cultura no […]
Punto de vista
La pandemia se echa al monte
El turismo de alpargata y mochila abarrota nuestros espacios naturales
Atasco de alpinistas sobrevenidos en la cima del Puig Campana. FOTO: PEP JORDÁ
Bueno, bonito, barato y seguro. Esas son las claves del nuevo turismo nacido de las limitaciones y de los miedos de la pandemia. Cualquiera que se haya acercado un fin de semana a la Font Roja, a Els Canalons o la Vía Verde ha podido asistir en primera fila a este fenómeno: multitudes procedentes de […]
Punto de vista
Carabasses
Esperava trobar a una veïna que cantara ‘Moon River’ recolzada en la finestra, que tinguera un gat que li digueren Gato
Encara que ho parega per les dates i pel títol no vaig a parlar de Halloween, una de les moltes importacions des del món del tio Sam -ex Trump i ara Biden- i potser la que menys m’agrada i de les que més tremolor en fa. Tampoc de la carabassa en la que es convertia […]
Punto de vista
Samsó
Una acurada anàlisi dels llançaments d'obres d'art que han tingut lloc al llarg de la història.
Pep Jordà, 11/06/2014

L’altre dia es va organitzar un gran embolic amb l’assumpte del llançament a la brossa de quatre columnes de fusta originaries de l’any 1768 que pertanyien al temple de Santa Maria (desmuntat peça a peça durant la Guerra Civil per construir la piscina municipal) i que estaven custodiades per l’Associació de Sant Jordi, guardiana de les tradicions i de moltes altres coses.

Es cert que, a la vista dels resultats, caldria revisar el paper que els assessors juguen a les institucions publiques. Mirar la qualificació que tenen per ocupar el càrrec. O si son les figures més adients per encomanar-los determinats assumptes. (Vegeu-ne: Verge del Rocío per a temes laborals i d’ocupació, Verge del Pilar per a assumptes de la marca Espanya, Mare de Deu de l’Amor per qüestions d’orde públic i la de Lourdes per afers exteriors).

Però a banda d’això, per què s’ha organitzat tan gran rebombori? Què, de cas, és la primera volta que es llança a la brossa una obra de art? No se’n recorden que l’any 1999 el personal de neteja de la Tate Gallery de Londres va endreçar un llit que estava cobert de condons, roba interior i llençols bruts sense saber que tot formava part de la instal·lació My Bed de Tracy Emin? O que, en eixa mateixa galeria, el 2004, una netejadora va tirar una borsa de brossa a la brossa que era una obra de Gustav Metzger? O que, en febrer d’aquest mateix any, una altra dona de la neteja, en aquesta ocasió italiana, va llençar a les escombraries una obra valorada en més de 10.000 € formada per trossos de diari i galetes escampades per terra?

Punt i apart mereix la desaparició, durant un trasllat per una reforma al Museu Reina Sofia, de l’escultura de 38 tones Equal-Parallel-Guernica-Bengasi de Ricard Serra. 38.000 quilos de ferro que es van esvair com llàgrimes a la pluja i que mai més no van tornar a aparèixer. De fet l’artista –que sospita que van anar a parar al forjat d’una autopista o de qualsevol altra obra pública- va tornar a fer, per la cara, una nova escultura de característiques similars.

Si, fins i tot, tiren persones a la brossa! L’any passat a Sòria un xiquet de tres mesos que estava dins d’un carret estacionat momentàniament al costat d’uns contenidors mentre els pares parlaven amb uns amics. I fa cosa d’un més el cadàver d’una anciana de 96 anys a Florida. El porter de l’edifici la va confondre amb un maniquí, pensant-se que es tractava d’una broma.

Per no mencionar Samsò, el llançador de columnes per antonomàsia. Que a més tenia l’agreujant de no fer-ho per equivocació –com els de l’Associació- sinó que ho va fer a mala llet, com explica la Bíblia: ‘va palpar les dues columnes s’hi va repenjar, a l’una amb la mà dreta i a l’altra amb la mà esquerra. Va fer tota la força que va poder i va ensorrar l’edifici, matant uns tres mil filisteus.’

Doncs, si llençar a la brossa obres d’art en general i columnes en particular no és cosa fora del comú per què s’ha organitzat aquest merder? O és que el problema no estava les columnes sinó en l’estil de les columnes? Potser la culpa és del rococó. Eixe estil mundà, exòtic i sensual, allunyat d’influències religioses que tractava temes de la vida diària i de les relacions humanes. Un estil que, pel que fa a la vessant social, va iniciar el procés d’emancipació de les dones per tal d’aconseguir la igualtat legal, política, professional, social (i festera?) que fins aleshores tradicionalment se’ls hi havia negat.

¿Te ha gustado?. Comparte esta información:

DEJA UN COMENTARIO
Los comentarios en esta página están moderados, no aparecerán inmediatamente en la página al ser enviados. Evita, por favor, las descalificaciones personales, los comentarios maleducados, los ataques directos o ridiculizaciones personales, o los calificativos insultantes de cualquier tipo, sean dirigidos al autor de la página o a cualquier otro comentarista. Estás en tu perfecto derecho de comentar anónimamente, pero por favor, no utilices el anonimato para decirles a las personas cosas que no les dirías en caso de tenerlas delante. Intenta mantener un ambiente agradable en el que las personas puedan comentar sin temor a sentirse insultados o descalificados. No comentes de manera repetitiva sobre un mismo tema, y mucho menos con varias identidades (astroturfing) o suplantando a otros comentaristas. Los comentarios que incumplan esas normas básicas serán eliminados.

Nombre

E-mail (no se publicará)

Comentarios



Enviar comentario